La Moncloa actuarà si es nomenen consellers els presos

Madrid / BarcelonaMariano Rajoy veu en el nomenament dels consellers una prova de foc per copsar les intencions de Quim Torra al capdavant de la Generalitat. Ahir, malgrat que el portaveu de la Moncloa, Íñigo Méndez de Vigo, va apel·lar en nombroses ocasions al diàleg després del consell de ministres, va ser taxatiu a l’hora de valorar la intenció de restituir els consellers cessats pel 155: “Actuarem”. Segons ell, si es nomenen els presos, serà un indicador “que hi ha un president a la Generalitat de Catalunya que vol incrementar la tensió” i repetir la dinàmica de l’anterior legislatura, que va acabar amb la declaració d’independència. Però la Moncloa prefereix no anticipar esdeveniments i, malgrat els avisos, Méndez de Vigo no va aclarir quina seria la resposta del govern espanyol en cas que això acabi passant. Ahir els consellers de Junts per Catalunya Josep Rull i Jordi Turull van refermar, des de la presó, la seva voluntat de ser restituïts, amb dos tuits en els quals recordaven que els seus “drets polítics estan intactes”.

Davant d’això, el ministre va contestar que hi ha un pla per reaccionar, però va afegir que l’executiu espanyol “no actua sobre hipòtesis”. Tampoc va precisar quin seria el sentit de la resposta: si es recorreria al Tribunal Constitucional o el fet tindria implicacions en el manteniment de l’article 155, que sobre el paper s’ha d’aixecar amb la formació del nou Govern.

La presa de possessió

Malgrat l’avís, des de l’executiu de Torra no veuen problemes legals a nomenar exiliats i presos com a membres del nou executiu. Argumenten que els investigats pel Suprem no estan inhabilitats ni tampoc hi ha un avís del Tribunal Constitucional que ho impedeixi. De fet, segons fonts de la Generalitat, el president Torra té previst signar el decret que defineix els departaments i, també, el decret que nomena els consellers, entre avui i demà. Per part de la llista de Junts per Catalunya, de l’anterior executiu es designarien Rull, Turull i Lluís Puig -exiliat a Bèlgica-. Per part d’ERC no es té la intenció de restituir cap dels consellers anteriors malgrat que Toni Comín segueix reivindicant ser-hi.

Segons fonts de JxCat, aquest primer pas no comportaria problemes legals però sí que hi ha dubtes jurídics sobre si els consellers poden prendre possessió a distància. L’assumpció del càrrec, habitualment un tràmit, és un pas imprescindible per poder exercir com a membre de l’executiu.

Tal com va explicar ahir l’ARA, d’acord amb els última dictàmens del Consell de Garanties Estatutàries i el Consell d’Estat, els consellers no poden prendre possessió si no hi són presents i això complica la restitució. És per això que una de les vies estudiades per JxCat és que, un cop nomenats, els presos demanin permís al jutge Pablo Llarena perquè els deixi sortir de la presó i prenguin possessió. Si el jutge del Tribunal Suprem contestés negativament, es valoraria la possibilitat de cessar-los i nomenar-ne de nous. En aquest cas, Elsa Artadi se situaria directament al capdavant de la conselleria de la Presidència i Damià Calvet, fins ara director de l’Incasòl, a Territori. Altra cosa són els exiliats, que no podrien demanar-ho al jutge i el recorregut del seu nomenament seria més curt.

El ministre Méndez de Vigo, de fet, també va dir que per poder exercir el càrrec els consellers han de prendre possessió i que, en aquest sentit, dependria del jutge Pablo Llarena que puguin sortir de la presó per fer-ho. Tanmateix, va ubicar el debat més en una qüestió de si els nomenats poden actuar com a tals a la pràctica que no pas en una qüestió de legalitat. “Un conseller no pot exercir les seves funcions des de la presó. Hi ha una qüestió de sentit comú”, va reiterar.

Si l’independentisme intentés fer la presa de possessió a distància -tot i que no és la via més probable-, fonts de la Moncloa no van aclarir si hi ha possibilitats legals de frenar-la, ja que el mateix ministre va admetre que aquests actes no estan regulats. Sí que va posar com a exemple, però, l’intent dels partits independentistes de fer una investidura a distància de Carles Puigdemont, que va ser aturada pel TC a instàncies del govern espanyol i que dona pistes de quina seria la resposta per aquest cas de la Moncloa.

Visita als presos

Qui sí que va defensar ahir portar el nomenament dels consellers fins al límit va ser el diputat de JxCat Francesc de Dalmases, en una entrevista a La Xarxa. “Tal com està prevista i legislada la presa de possessió dels consellers, l’única necessitat és que es faci davant el president, no que es faci físicament en un lloc determinat”, va assegurar.

Amb la seva declaració, Dalmases obria la porta a la possibilitat que els consellers presos prenguessin possessió del càrrec davant de Torra en la visita que el president té previst fer-los dilluns. Tot i això, des de la cúpula de Junts per Catalunya matisen que aquesta opció és remota.

Torra es reunirà amb els presos, previsiblement, amb el decret de nomenament signat, tot i que probablement quan els vegi encara no haurà entrat en vigor. Qui el redactarà serà el departament de la Presidència però el govern espanyol és qui en controla la publicació al Diari Oficial de la Generalitat en virtut del 155. És per això que en última instància està en mans de la Moncloa que els decrets sobre la formació del nou Govern surtin a la llum.

La visita a Estremera, Alcalá-Meco i Soto del Real -que Torra preveia fer ahir- està pendent de l’aprovació final d’institucions penitenciàries. “No hi haurà problema”, afegien ahir fonts de la Moncloa. El nou president començarà així una setmana en què té dues opcions: acceptar que els consellers presos tenen dificultats per exercir i nomenar ja els seus substituts o tornar a evidenciar el xoc legal que viu el Govern i deixar el seu nomenament en mans de Pablo Llarena.