Torra, a Madrid: "La sentència ens portarà a prendre la iniciativa fins a culminar la independència"

MadridDemocràcia, independència, no-violència... Són paraules que el president de la Generalitat, Quim Torra, ha repetit aquest dijous en una conferència a Madrid, on s'ha volgut fer escoltar per primera vegada a les altes esferes de la capital espanyola. El cap de l'executiu ha protagonitzat una conferència organitzada per Europa Press, en la qual ha destacat el caràcter "radicalment democràtic" del moviment independentista, just després d'advertir que les informacions dels mitjans editats a Madrid han tingut un cert "desenfocament" sobre ell des que va ser investit. Torra s'ha remuntat a la sentència de l'Estatut per contextualitzar l'elecció d'un "nou camí" per part d'una gran majoria del catalanisme polític i ha assegurat que la resolució del Tribunal Suprem serà un nou punt d'inflexió. "Així com TC va enterrar el pacte constitucional, la del judici contra els nostres compants ens portarà a prendre la iniciativa i a traçar el camí en ferm fins a culminar la independència", ha assegurat el cap de l'executiu.

El rebuig a la repressió judicial ha sigut una constant en el discurs de Torra, que ha anunciat que demanarà la recusació dels membres del tribunal que el jutjaran al TSJC per no retirar a temps la pancarta amb el llaç groc durant la campanya electoral. El president de la Generalitat entén que se l'ha citat "de manera irregular", i fonts de la defensa consultades per l'ARA especifiquen que l'acció s'orientarà contra el president del tribunal, Jesús María Barrientos. El cap de l'executiu ha posat en mans del tribunal la decisió de canviar la data per al judici, prevista per al 25 i 26 de setembre, ja que coincideix amb el debat de política general al Parlament, i l'ha instat a respectar la separació de poders.

Torra no ha volgut aclarir la resposta a la sentència i s'ha limitat a asseverar que és una "obligació moral" la no cooperació amb la injustícia. "Si es condemna, no acceptarem la sentència, actuarem en conseqüència amb els drets col·lectius com a pobles. Tots els drets negats els tornarem exercir. És el compromís de milers de ciutadans i el meu propi", ha reblat el president de la Generalitat, que ha defensat una proposta que "buscarà el màxim consens i que torni a posar l'objectiu de la independència al centre". Per fer-ho, el cap de l'executiu ha posat sobre la taula l'estratègia de la "confrontació", la desobediència civil i la no-violència, i s'ha referit als fets de Hong Kong dels últims dies, dels quals ha destacat la "rellevància" que la Xina hagi retirat la llei d'extradició que motivava les protestes. Segons ha manifestat, els tractats internacions avalen que els pobles busquin la independència per mitjans pacífics i no-violents.

Torra ha definit aquesta conferència com la segona part de la que va pronunciar ara fa unes setmanes a la Universitat Catalana d'Estiu, a Prada de Conflent. Aleshores va deixar clar que a ell no li tremolarien les cames a l'hora de desobeir les "lleis injustes" de l'Estat i es va mostrar poc esperançat en la via del diàleg, que, sobretot ERC, situa com a prioritat. "No ens enganyem a nosaltres mateixos. Descartat un govern espanyol que defensi l’autodeterminació, només ens queda la confrontació democràtica i pacífica", va expressar. Aquest dijous Torra ha afegit que la "confrontació democràtica" és el compromís amb el mandat de la ciutadania que es "planta davant l'autoritarisme".

El discurs, han assegurat fonts governaments, el fa en nom del president de la Generalitat. No ha estat consensuat amb ERC, malgrat que, en declaracions a TV3, ahir Aragonès es mostrava convençut que no hi hauria punts de fricció. Amb tot, s'han fet evidents les discrepàncies entre els dos socis de Govern. Si bé aquest dijous Oriol Junqueras ha tornat a posar sobre la taula la possibilitat d'anar a eleccions després de la sentència en una entrevista a la SER, Torra ha reiterat que la solució "no passa" per uns nou comicis. "L'últim que podem fer és abocar-nos a eleccions que tots sabem el grau de confrontació que comporten. Ens hem de concentrar en l'important", ha anotat el cap de l'executiu, i ha advocat per l'aprovació dels pressupostos per enfortir les institucions i marcar un horitzó conjunt.

Torra ha arribat a Madrid via Brussel·les, on ahir es va reunir amb el seu predecessor a la Generalitat, Carles Puigdemont, i també amb nombrosos representants de l'espai de JxCat. Precisament avui a Madrid l'han acompanyat bona part d'ells, des de diputats al Parlament, fins al grup parlamentari al Congrés, o alguns consellers de JxCat com la portaveu, Meritxell Budó, i Jordi Puigneró. També hi havia representació d'ERC en l'acte, com la consellera de Salut, Alba Vergés, i els diputats al Congrés Carolina Telechea i Joan Capdevila, tot i que no hi han assistit ni el vicepresident, Pere Aragonès, ni el portaveu del grup a la cambra baixa espanyola, Gabriel Rufián. Per part del govern espanyol, ha fet acte de presència el secretari general tècnic d'Interior, Juan Antonio Puigserver, un dels protagonistes de la coordinació policial del referèndum i testimoni destacat al judici del Procés. També el director general de règim jurídic autonòmic i local, Tomás de la Quadra, i el director general de cooperació autonòmica i local, José María Pérez, a més d'alguns ambaixador i la directora de l'oficina del Parlament Europeu a Espanya, María Andrés.

'No' a la investidura de Sánchez

Un altre dels punts de discrepància entre JxCat i ERC és la posició respecte la investidura de Pedro Sánchez. Els republicans ja es van abstenir en la segona votació el mes de juliol, mentre que la formació liderada per Puigdemont es va mantenir en el 'no'. Aquest dimecres Rufián va insistir que el seu grup "no bloquejarà" la formació d'un govern, però Torra ha remarcat que "per coherència" els diputats de JxCat no es poden moure de la negativa al candidat socialista perquè no hi ha hagut cap canvi d'actitud amb l'independentisme. "El silenci ha estat absolut", ha denunciat Torra en relació a la voluntat de Sánchez de buscar els suports del sobiranisme, i ha recordat el trencament de diàleg després de l'acord de Pedralbes del desembre de l'any passat. "No vam deixar d'esperar una resposta, una solució, una proposta concreta, però mai va arribar. Seguim a la taula de negociació. Quanta democràcia és capaç d'assumir?", s'ha preguntat el cap de l'executiu, que ha repetit la interpel·lació en diverses ocasions al llarg de la conferència.