El Parlament reconeix simbòlicament Puigdemont: "Aquest és el punt de partida del projecte republicà"

BarcelonaReconeixement del ple del Parlament a Carles Puigdemont: "És el legítim candidat a la presidència de la Generalitat". Així ha reivindicat el ple del Parlament la figura de l'actual cap de l'executiu, exiliat a Bèlgica, amb el suport de 67 diputats de la cambra. JxCat, ERC i la CUP han votat favorablement a la resolució que constata que Puigdemont és qui va obtenir el 21-D els vots per ser reelegit, a més de reconèixer el referèndum de l'1 d'octubre i que hi ha una majoria parlamentària de formacions "favorables a una acció republicana de govern i a la constitució de Catalunya en un estat independent en forma de república". Els punts de la resolució que denuncien la repressió i criden a garantir la protecció dels drets fonamentals i la immunitat parlamentària dels diputats també han obtingut el suport dels vuit diputats dels comuns. Abans de començar la votació, Ciutadans ha reclamat que es pronunciessin els lletrats sobre la resolució però el president del Parlament, Roger Torrent, ho ha rebutjat. Ni la formació taronja ni el PP han participat en la votació perquè, segons han defensat, era contrària a les resolucions del Tribunal Constitucional.

De fet, el punt del text que fa referència a la voluntat "que fou legítimament expressada en el referèndum d'autodeterminació de Catalunya l'1 d'octubre", ha portat problemes jurídics a l'hora de votar-se. El secretari de la mesa David Pérez (PSC) ha dit que els lletrats han advertit a la mesa que podria contravenir les resolucions del Tribunal Constitucional. Tanmateix, ha estat aprovat per 68 vots a favor i vuit en contra (dels comuns). En la votació d'aquest punt concret el PSC s'ha sumat al PP i Ciutadans i no ha participat en la votació.

Aquesta és la primera estació del trajecte cap a la investidura del nou president de la Generalitat que ha de conduir al desbloqueig de la investidura. A partir d'ara, Puigdemont procedirà a fer el pas al costat per situar-se com a president del Consell Republicà a l'exili i JxCat presentà Jordi Sànchez, empresonat a Soto del Real, com a candidat a president de la Generalitat. De fet, aquest vespre Puigdemont podria oferir un missatge a través de Twitter, tot i que aquest punt encara no és segur.

Retard a l'inici del ple

Els dubtes jurídics sobre la resolució independentista han provocat que el ple es retardés més d'una hora, arran d'una reunió de la mesa per respondre a les peticions de reconsideració de l'oposició a les esmenes de la CUP tramitades ahir per refermar la declaració d'independència. Unes esmenes que, després de la negociació amb JxCat, no s'han acabat votant al ple perquè la negociació entre independentistes ha resultat un text que evita refermar la DUI però que sí que reconeix el Govern Puigdemont i el referèndum, i denuncia la repressió de l'Estat.

El diputat de JxCat Quim Torra ha estat l'encarregat de defensar la resolució, i ha iniciat la seva intervenció recordant els presos i els exiliats. "Puigdemont és el 130è president de la Generalitat, que quan no ha estat reprimida per l'estat espanyol ha representat els anhels de Catalunya", ha afirmat. Torra també ha dit: "Serem lleials al respecte de la voluntat de les urnes". "Aquest és el punt de partida del projecte republicà que volem presentar a la ciutadania de Catalunya", ha dit Torra, que ha recordat -com diu la resolució- que hi ha una majoria absoluta al Parlament que vol "un estat independent en forma de república".

"La causa de la llibertat és justa, la causa de la independència és legítima i la defensa de la República és honorable. No ens mourem ni un mil·límetre", ha afirmat Torra en el seu discurs.

El diputat de JxCat ha recordat també el referèndum de l'1 d'octubre. "Es van atacar els drets més bàsics de tota persona. La seva integritat física i la llibertat d'expressió", ha dit. "Hem de recordar tot el que hem vist. Sense odi ni rancor. Només una tristesa absoluta per la violència", ha conclòs. Alhora, Torra ha denunciat la "persecució ideològica" dels independentistes, tant els diputats que estan investigats i en llibertat condicional com els professionals -"periodistes, professors, activistes i fins i tot mecànics"- que han estat cridats a declarar per la fiscalia o la Guàrdia Civil.

"La nostra resposta és que Puigdemont segueix comptant amb la majoria parlamentària per ser president", ha afirmat Torra. A partir d'aquí, Torra s'ha preguntat: "Què li passa l'estat espanyol amb els presidents de la Generalitat?". I ha fet la llista de presos, exiliats i represaliats que han estat presidents de la Generalitat, començant per l'assassinat Lluís Companys al final de la Guerra Civil després que va ser entregat per la Gestapo al règim franquista.

Suport d'ERC i la CUP a la resolució de Puigdemont

Al seu torn, la presidenta de grup republicà, Marta Rovira, ha reclamat una república "plena de contingut" i ha reivindicat un "país més just i lliure". "Hem guanyat a les urnes, que són i seran l'únic instrument que ens legitima", ha afirmat. Rovira ha recordat l'1 d'octubre -"ciutadania i institucions units en el mateix objectiu"- i ha dit que a partir de llavors l'estat espanyol ha demostrat que la unitat d'Espanya està per sobre de la llei. Així, ha denunciat la presó preventiva i la repressió, a més de les interpretacions interessades de les normes. Al seu torn de rèplica, la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha acusat a Rovira de tenir "un problema amb la realitat": "Ciutadans ha guanyat les eleccions, cosa que vostès no han aconseguit fer encara en trenta anys".

Des de la CUP, el seu portaveu parlamentari, Carles Riera, s'ha tornat a mostrar molt crític amb l'actitud de JxCat i ERC, que han renunciat a la investidura de Carles Puigdemont. "La prioritat és tornar-li al poble el poder que se li va prendre", ha subratllat en referència a la decisió del Govern de no defensar la república proclamada el 27 d'octubre. "Avui hauríem d'estar celebrant un ple de restitució de la República", ha insistit. I aquesta és, de fet, la principal reclamació dels cupaires en les negociacions per desbloquejar la investidura. "Nosaltres seguirem llançant-nos contra el mur tantes vegades com calgui, fins a derrocar-lo o potser saltar-lo", ha advertit Riera, que ha començat el seu discurs remarcant que "avui fa cinc mesos de l'esdeveniment més important del país".

La resposta de l'oposició

El text ha provocat les crítiques de l'oposició. Les més contundents han estat les de Ciutadans, que han acusat els independentistes d'incórrer en la il·legalitat. "Vostès només pensen en el Procés", ha recriminat la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, en una intervenció molt dura contra els independentistes. "Han enganyat els seus votants", ha afirmat. Fins i tot, els taronges han anunciat que presentaran un recurs d'empara al Parlament perquè la mesa no ha acceptat valorar la seva reconsideració sobre el text independentista transaccionat entre la CUP i JxCat. Els socialistes, per la seva banda, han demanat als independentistes que abandonin l'estratègia de la passada legislatura i busquin una solució. El portaveu del PSC, Miquel Iceta, ha reclamat acabar amb el bloqueig i que comenci a córrer el rellotge cap a unes noves eleccions. "No estem fent la nostra feina", ha lamentat Iceta. En el torn de rèplica, la portaveu socialista, Eva Granados, ha criticat la "retòrica" de JxCat i ERC i ha demanat responsabilitats. "Vostès volen restituir l'Estatut o la llei de transitorietat jurídica?", ha preguntat. "La proposta de JxCat és un bunyol de declaracions", ha sentenciat.

Per la seva banda, el líder dels comuns, Xavier Domènech, ha criticat tant els constitucionalistes com els independentistes. Ha recordat que l'autogovern de Catalunya és previ a la Constitució, igual que el Parlament, que va néixer el 1932. Tanmateix, ha demanat a la majoria parlamentària que formi Govern per recuperar les institucions, i ha avisat que l'opció de fer president Jordi Sànchez -el candidat que proposarà JxCat- no és la "drecera" més ràpida per fer-ho. La seva resolució, que en alguns punts rebrà el suport de la majoria independentista, se centra en el rebuig del 155, en la recuperació de les institucions i la defensa del model d'immersió lingüística i l'escola pública.

Domènech ha criticat la llista del president: "El futur només es construeix en el conjunt del poble de Catalunya. El problema no només és l'Estat sinó també de legitimitat interna".

Polèmica entre Torrent i Carrizosa a l'inici

El ple ha començat, amb tot, amb l'oposició de Ciutadans. El portaveu parlamentari del partit, Carlos Carrizosa, ha demanat la paraula només començar el debat per demanar al president del Parlament, Roger Torrent, que "aclareixi" si les peticions de reconsideració de l'oposició s'han admès o no a tràmit. Carrizosa ha insistit que una de les esmenes de la CUP transaccionades -la que dona validesa a l'1-O- incompleix el mandat del Tribunal Constitucional (TC) i ha demanat que la mesa es torni a reunir per valorar si la resolució independentista contradiu o no l'alt tribunal. Torrent ha respost que no s'han admès a tràmit les transaccions i que, per tant, els grups no en poden demanar la reconsideració.

Davant aquesta resposta, el vicepresident segon del Parlament, José María Espejo-Saavedra (Cs), ha baixat dues vegades a la bancada dels diputats per protestar des dels escons del seu grup contra Torrent. Segons Espejo-Saavedra, si, com diu Torrent, no s'han admès a tràmit, les transaccions no es poden votar al ple del Parlament. Després d'un debat amb el vicepresident de la cambra, que ha durat uns minuts, Torrent ha donat inici al ple de totes maneres.

El ple del "desbloqueig"

Va ser Ciutadans qui va sol·licitar la celebració del ple el 30 de gener amb l'objectiu de forçar que els partits independentistes consensuessin un full de ruta per explicar-lo a "la ciutadania". La líder de la formació, Inés Arrimadas, el va anunciar com "el ple del desbloqueig". JxCat i ERC, que es troben en la recta final de les negociacions per arribar a un pacte de Govern, van veure en aquest ple l'oportunitat d'aprovar la resolució que legitima Puigdemont. Tot i que la proposta la va presentar únicament JxCat, estava consensuada amb els republicans. Tanmateix la CUP va obrir dimarts la caixa dels trons posicionant-s'hi en contra, ja que la consideraven de to excessivament "autonomista". Els antisistema van presentar-hi, doncs, esmenes que exigien que la cambra es refermés en la declaració d'independència i reivindiqués la legitimitat del referèndum de l'1-O. Finalment, els tres partits independentistes van pactar un text alternatiu en què es reconeix l'1-O i la majoria per a l'estat independent però deixa de banda la proclamació del 27 d'octubre per evitar nous empresonaments. A la majoria independentista hi ha fins a set investigats pel Tribunal Suprem, acusats per rebel·lió i sedició, que estan en llibertat condicional i en funció de què votin el jutge Pablo Llarena pot interpretar "reiteració delictiva".