Cs portarà al TC el vot de Comín i Puigdemont

El PP de Catalunya també estudia presentar un recurs a l’alt tribunal contra les dues delegacions

El diputat i portaveu d'ERC Sergi Sabrià, aquest matí al ple del Parlament
Anna Mascaró / Mireia Esteve
25/04/2018
2 min

BarcelonaAmb la delegació del vot de Toni Comín, el ple d’ahir va ser el primer de la legislatura en què tots els diputats independentistes van poder votar. La sessió va ser un pur tràmit -es van aprovar dos decrets llei i la liquidació del pressupost del Parlament del 2017-, però va servir perquè el sobiranisme deixi lligats els següents passos abans d’un ple d’investidura. Veient a venir la jugada, Ciutadans va anunciar ahir mateix que recorrerà al Tribunal Constitucional (TC) les delegacions de vot tant del diputat d’ERC com de Carles Puigdemont.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La líder del partit taronja a Catalunya, Inés Arrimadas, va anunciar-ho des de l’hemicicle, argumentant que la delegació del vot no serveix per a “fugits de la justícia”. Cs va prendre la decisió després que la mesa rebutgés ahir a primera hora les tres peticions de reconsideració presentades per Cs, PSC i PP contra el vot delegat del conseller de Salut. Arrimadas va donar per “esgotada la via parlamentària” i va obrir la porta a la judicial.

Però han passat vint dies des que Puigdemont va votar per primera vegada aquesta legislatura i fins ara Ciutadans no s’havia mogut. Per què ara? Arrimadas ho va atribuir a la “inacció” del govern espanyol. Dimarts ella va demanar a Mariano Rajoy que impugnés les delegacions de vot al TC, de manera que quedarien suspeses cautelarment en cas que el tribunal les admetés a tràmit. Però la Moncloa no ha mogut fitxa i Rajoy ha deixat en mans del grup popular al Parlament les possibles accions judicials. Precisament, Xavier García Albiol va anunciar ahir que la seva formació estava estudiant presentar també un recurs d’empara al TC perquè creu que s’estan “violant” els drets dels diputats. Amb tot, fonts del partit admeten que no veuen clar el recorregut d’aquesta via.

Tràmits per la llei de presidència

La mesa també va fixar ahir els terminis per al debat de la reforma de la llei de presidència, que JxCat pretén fer servir per investir Puigdemont a distància. El període d’esmenes s’acabarà dimecres que ve a les 18h, un dia abans de l’inici del ple en què es podria acabar votant. De moment no és a l’ordre del dia, però JxCat confia que s’hi pugui incorporar, encara que el ple s’hagi d’allargar fins divendres. Entre avui i demà el Parlament rebrà el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries (CGE), que han sol·licitat PSC i Cs, i les esmenes dels grups es basaran en el que digui l’òrgan consultiu. Sigui com sigui, l’independentisme podria acabar aprovant la llei, però és més dubtós que la pugui acabar fent servir per a una investidura. Un aval del CGE jugaria a favor d’aquesta hipòtesi i un informe en contra seria la base del més que probable recurs que acabarà presentant el govern espanyol contra la reforma.

Falta menys d’un mes per investir un president abans que es convoquin eleccions automàticament. Ahir, malgrat el compte enrere, el Parlament va decidir recuperar certa normalitat i algunes comissions parlamentàries -les no legislatives- es van constituir després de sis mesos d’inactivitat. La cambra continua sense poder legislar ni controlar el Govern, però els diputats podran tornar a reunir-se i debatre més enllà de les esporàdiques sessions plenàries.

stats