Crònica d’una crisi de govern en dos temps

BarcelonaAl final quatre consellers i un alt càrrec deixen el Govern i un executiu renovat entoma el repte de fer possible el referèndum de l’1 d’octubre. Així acaba una crisi que es va tancar dijous a tocar de la mitjanit però que havia començat ben bé dotze dies abans amb la destitució de Jordi Baiget per haver expressat els seus dubtes sobre el referèndum i l’estratègia que calia seguir. Dues setmanes de nervis, reunions, negociacions i alguna llàgrima que han posat a prova les costures de l’executiu de Carles Puigdemont però també la relació del president amb el PDECat. Una crisi de govern en dos temps que se salda amb l’arribada al Palau de la Generalitat de quatre nous consellers i un nou secretari del Govern. És un executiu de xoc que, lluny dels tradicionals 100 dies de crèdit, té menys de 80 dies per dur a terme el seu principal objectiu de la legislatura: posar les urnes.

Tot es precipita el dilluns 3 de juliol. Una entrevista de l’aleshores conseller d’Empresa, Jordi Baiget, a El Punt Avui en què dubta sobre el referèndum fa saltar totes les alarmes. Tanmateix, en la reunió que aquell mateix matí els consellers del PDECat tenen a la seu del partit amb Puigdemont i la cúpula de la formació ningú hi fa esment. Tampoc en la reunió ampliada del comitè nacional que se celebra just després. A la tarda, però, el president de la Generalitat cessa Baiget per falta de confiança, i la direcció del PDECat se n’assabenta a través dels mitjans. La gestió del cas obre una ferida entre bona part del partit i el cap de l’executiu que condicionarà els dies següents.

Malgrat que en un primer moment es dona per tancada la crisi situant Santi Vila al capdavant d’Empresa i nomenant Lluís Puig nou conseller de Cultura, les seqüeles del cas Baiget segueixen latents. Dissabte, el PDECat celebra un consell nacional en què tanca files amb Puigdemont i fins i tot Francesc Homs -que la nit de la destitució de Baiget va esclatar contra la decisió- s’alinea amb el president. En aquella reunió no hi és, però, la consellera de la Presidència i portaveu del Govern, Neus Munté, que s’absenta malgrat ser la vicepresidenta del partit. Són els primers indicis que el terratrèmol Baiget està a punt de tenir una segona rèplica.

La consellera de la Presidència, que, a diferència de Jordi Jané o Meritxell Ruiz, fins llavors no havia aparegut mai a les travesses de consellers susceptibles d’abandonar el Govern, està disgustada. A la distància creixent amb la manera de fer de Puigdemont -agreujada pel fet que decisions clau del Procés es debatin en un sanedrí que inclou persones alienes al Govern però que no compta amb molts dels consellers- i la pressió d’haver de donar la cara cada dimarts en roda de premsa, s’hi suma ara el malestar per la gestió del cas Baiget. “Feia setmanes que se la veia trista, capficada”, diran companys seus a l’executiu un cop els nous consellers ja hauran pres possessió divendres a la tarda.

Puigdemont -que la setmana en què cessa Baiget fa una ronda de contactes amb els consellers del PDECat per conèixer el seu nivell de compromís amb l’estratègia pel referèndum i només rep el suport “fins al final” de Santi Vila i Josep Rull- comença a estudiar alternatives. La pressió del Tribunal de Comptes amenaçant el patrimoni dels impulsors del 9-N fa efecte. Escarmentat per les tensions internes amb el seu partit que provoca la destitució del conseller d’Empresa, aquesta vegada el president de la Generalitat compta en tot moment amb la coordinadora general del PDECat, Marta Pascal, i l’expresident de la Generalitat Artur Mas. Sobre la taula, tal com va avançar l’ARA, es posa una remodelació del Govern que busca concentrar les competències del referèndum en un conseller -acabarà sent el vicepresident, Oriol Junqueras-, però també estudiar canvis a l’executiu.

Dimecres a la nit -després d’haver dit al Parlament que “ara mateix” no preveia més canvis al Govern tot i que no els descartava en un futur- una nova reunió amb Mas, Pascal i els consellers del PDECat acaba de convèncer Puigdemont de la necessitat de fer canvis. Neus Munté, Jordi Jané, Meritxell Ruiz i Joan Vidal de Ciurana hauran de plegar. L’endemà el seu despatx a la cambra catalana serà un anar i venir constant de visites de consellers. Durant les converses, Pascal fa arribar al president tres peticions: que s’aturi el sanedrí i les decisions es prenguin al consell executiu, que els canvis a l’executiu afectin també algun càrrec d’ERC i que es doni una sortida “honorable” als consellers, a qui el partit tem que es presenti com a poc compromesos amb l’1-O. Només aquesta última petició serà completament atesa, tot i que el sanedrí, admeten fonts governamentals, surt tocat d’aquesta crisi i no queda clar el seu paper a partir d’ara.

Trucades dijous a la nit

Dijous a la nit, acabada la sessió al Parlament, Puigdemont torna al Palau de la Generalitat, on rep primer la visita del president de l’ANC, Jordi Sànchez, i després la de Pascal i Mas. Amb ells dos acabarà de perfilar els noms del nou executiu. Clara Ponsatí, aposta personal del president i ben vista pel PDECat tot i no tenir carnet, accepta l’encàrrec. Joaquim Forn i Jordi Turull -que rep la trucada a dos quarts d’onze mentre sopa amb Miquel Buch a Premià de Mar- també donen el sí. El mateix farà Víctor Cullell, fins ara a la secretaria de Desenvolupament de l’Autogovern i que, també de nit, acceptarà ser el nou secretari del Govern. Tots tres són propers a Mas però també a Francesc Homs, que després d’alçar la veu contra la decisió de cessar Baiget es reconcilia amb Puigdemont fins al punt de jugar un paper important en els últims dies. Tot està a punt divendres al matí. Una última reunió entre Puigdemont i Junqueras al Palau de la Generalitat servirà per donar el vistiplau a tots els canvis. A la tarda, durant l’adeu als ja exconsellers i la presa de possessió dels nous membres de l’executiu, les cares reflecteixen la tensió de dotze dies frenètics. É el desgast d’una crisi de govern en dos temps que deixa ara pas a un executiu d’emergència configurat per blindar el referèndum de l’1-O. Un executiu renovat que té per davant 77 dies al límit.