Cifuentes dimiteix acorralada pel ‘foc amic’ dins del PP

MadridD’estar a les travesses per rellevar Mariano Rajoy com a icona de la regeneració al PP, a acabar dimitint acusada de robatori en un supermercat. Cristina Cifuentes va anunciar ahir la seva renúncia a la presidència de la Comunitat de Madrid. Acorralada des de feia setmanes per l’escàndol del màster destapat per Eldiario.es, un vídeo del 2011 difós pel digital OK Diario en què és retinguda per un guàrdia de seguretat per haver robat dues cremes per valor de 40 euros va ser la gota que va fer vessar el vas. Mariano Rajoy mateix va executar l’estocada final sense ni tan sols trucar-li. Després d’un mes negre, amb un escàndol rere l’altre i Cifuentes aferrada al càrrec negant-ho tot, el president espanyol va ordenar que dimitís abans de les 12, quan havia d’entrar al Congrés de Diputats per al debat de totalitat dels pressupostos generals de l’Estat, que al final tiraran endavant gràcies al PNB.

Aquest cop la líder madrilenya va complir les ordres i anunciava la seva renúncia dos minuts abans que Rajoy entrés a l’hemicicle. “Ha fet el que havia de fer, la seva dimissió era obligada. Hem escoltat les seves explicacions, s’havia de fer, però ara el PP obre una nova etapa a la Comunitat de Madrid”, va assenyalar davant la càmera el president espanyol. Però Cifuentes, de moment, continua aferrada al càrrec de presidenta del PP madrileny i no té intenció de renunciar a l’escó. En la carta de comiat al grup popular a l’Assemblea, enviava un avís per a navegants: confia seguir tenint “el suport com a presidenta del partit a Madrid”. Vestida de blanc immaculat i amb la veu trencada, va anunciar la seva dimissió des de la Puerta del Sol deixant entreveure que ha sigut víctima d’una “campanya d’assetjament personal” -que prové de foc amic, és a dir, de dins del PP- en què s’han “creuat totes les línies vermelles”.

Batalla pel control de Madrid

“Entre ells s’han passat mil pobles”, reconeixen ahir fonts de la direcció de Ciutadans descol·locats per tota la “porqueria” que poden deixar anar les guerres intestines entre famílies del PP, sumades a les clavegueres de l’Estat. Al PSOE i Podem també abonaven aquesta teoria, mentre que el coordinador general dels populars, Fernando Martínez-Maíllo, assegurava que eren “pures insídies”. Però ahir al PP ningú negava la difícil situació amb què els deixa el buit de poder de Cifuentes. Ara mateix els populars no tenen candidat a la Comunitat i l’únic aspirant que sona, ja de cara al 2019, és el vicesecretari de Comunicació del PP, Pablo Casado, també acusat d’inflar el seu currículum.

De moment ha agafat les regnes de la Comunitat com a president interí el portaveu dels populars i fins ara conseller de Presidència, Ángel Garrido. Ha estat l’apagafocs de Cifuentes les últimes setmanes, donant la cara sobre l’escàndol a la Universitat Rey Juan Carlos I en multitud de compareixences fins al punt de dir que Cifuentes no ensenyava el treball de final de màster -que s’ha demostrat que no existia- perquè l’oposició no pogués continuar “estirant el xiclet”. Però a Génova no acaba d’agradar el seu nom per la fidelitat que tenia a la fins ara presidenta madrilenya.

El desig inicial de Rajoy era que Cifuentes aguantés fins a la moció de censura registrada pel PSOE i Podem perquè Ciutadans es retratés a un any de les eleccions autonòmiques. Però la renúncia ja dona per descartada la moció i la batalla entre forces ja té la vista posada en les pròximes municipals. Un assaig general sobre la pròxima estratègia de pactes de cara les eleccions de l’any vinent. Socialistes i el partit de Pablo Iglesias van pressionar ahir Albert Rivera perquè intentés forjar una alternativa amb Ángel Gabilondo (PSOE) de candidat, però Ciutadans ho va descartar de ple. Donarà suport a un “candidat net” del PP fins a les pròximes eleccions, en què espera enfrontar-se cara a cara amb el nou candidat dels populars. El líder del PSOE, Pedro Sánchez, es va llançar a la jugular de Rivera, que no li va agafar el telèfon per parlar de la “regeneració de les institucions a Madrid”. Ciutadans no demanarà ni la renúncia a l’escó de Cifuentes i, tot i donar per trencat l’acord amb el PP, confien poder seguir votant junts fins a les pròximes eleccions espanyoles. Per al futur candidat de Podem a la Comunitat de Madrid, Íñigo Errejón, “les màfies que han guardat el vídeo set anys per fer xantatge a Cifuentes no poden escollir el seu successor”.

Aturar “l’esquerra radical”

La ja expresidenta madrilenya va assegurar ahir que havia pres la decisió de dimitir fa uns dies perquè “l’esquerra radical” no guanyés la moció de censura i governés. Volia esperar fins a la festivitat del 2 de maig a la Comunitat de Madrid per anunciar la decisió, tot i que en la seva compareixença va evitar esmentar el cas del seu màster en tot moment. Malgrat l’evident desgast previ, el PP circumscriu la dimissió només a l’aparició del vídeo. “Després del vídeo era molt evident que les circumstàncies havien d’acabar com han acabat”, va assenyalar Maíllo.

Un “error involuntari”

Però ahir Cifuentes va continuar negant totes les evidències. Va admetre que és ella qui apareix en la gravació però va assegurar que es tractava d’un “error involuntari” perquè es va endur les cremes “de manera involuntària”. “He comès molts errors tota la vida i seguiré cometent-ne”, va dir abans d’advertir que encara “no tira la tovallola”. Per això va assegurar que se’n va “amb el cap ben alt”. L’últim missatge va enviar-lo indirectament al seu partit, a qui ha apuntat com a autor del “xantatge” de les últimes setmanes. “En la vida no val tot, i espero que tot es recondueixi”, va dir presentant-se com a víctima. “He aguantat 34 dies de linxament per terra, mar i aire, veritablement crec que he aguantat molt”, va concloure. Cifuentes va arribar a la presidència de la Comunitat de Madrid fa només tres anys gràcies a un àudio que va desbancar el delfí d’Esperanza Aguirre, Ignacio González, com a candidat del PP. Ara, enfonsada per la polèmica del màster, un vídeo que s’hauria d’haver destruït per llei fa set anys l’ha conduït a un final humiliant.

Un mes negre negant totes les evidències

21 de març. Exclusiva

Eldiario.es publica la primera exclusiva sobre el cas: “Cifuentes va obtenir un màster amb notes falses”. Una successió d’articles apunten que no el va arribar a cursar.

26 de març. Passa a l’atac

Cifuentes passa a l’atac: diu que denunciarà els periodistes, però no ensenya el treball final.

4 d’abril. Falsedat

Dia clau: El Confidencial publica que almenys dues de les tres firmes de l’acta sobre el màster són falses. Des de la tribuna de l’Assemblea de Madrid, però, Cifuentes s’enroca i ho nega tot.

9 d’abril. Cs vol la dimissió

Ciutadans demana finalment la dimissió i estudia donar suport a la moció de censura del PSOE.

17 d’abril. Retorn del màster

Cifuentes decideix retornar el màster i apunta irregularitats a la Universidad Rey Juan Carlos.

25 d’abril. Dimissió

Després de difondre’s un vídeo en què se l’acusa de robatori, anuncia la seva dimissió.