La tempesta del relator revifa la revolta interna al PSOE

MadridEl PSOE que va deposar Pedro Sánchez estava encalmat des de la victòries de l’ara president espanyol a les primàries i després a la moció de censura, l’estiu passat. Però la crisi del “relator”, vigoritzada per les tres dretes espanyoles, ha crispat els nervis dels barons que es van alinear amb Susana Díaz en el seu moment fins a dur el partit al caire de la revolta interna a poc més de tres mesos de les eleccions municipals i autonòmiques del 26 de maig. Diversos presidents autonòmics, diputats del partit i representants de la vella guàrdia socialista han desfermat els últims dies unes crítiques a Sánchez que ahir van arribar a un nou estadi amb l’entrada en escena de Felipe González. En un vídeo difós per la seva fundació, l’expresident espanyol va criticar la “confusió” amb què, segons ell, està portant Pedro Sánchez el diàleg amb Catalunya.

González va oficialitzar el corrent crític. Va compactar el cor de veus que ja feia hores que mostrava perplexitat per la incorporació d’un “relator” en les converses entre partits. Una mesura que ha desfermat les diatribes de la dreta espanyola contra l’inquilí de la Moncloa -a qui titllen de “traïdor”- fins al punt de convocar una manifestació a Madrid per “fer-lo fora”. “No necessitem relators”, va dir González, que va considerar que Sánchez no estava deixant prou clar “el perímetre” del diàleg, que ha de ser, segons ell, l’Estatut, la Constitució i la legalitat, partint d’una condició prèvia: una oposició meridiana a l’autodeterminació.

La proximitat de les eleccions pot ser una arma de doble tall per a Sánchez a l’hora de contenir la rebel·lió interna. Per una banda, suma neguit als quadres territorials, que, en molts casos, consideren que l’aproximació als independentistes els resta vots. Però, per l’altra, li dona un trumfo per mirar de contenir la revolta. Només hi ha una cosa que faci més por als barons que el diàleg amb els independentistes: que Sánchez convoqui les generals el mateix dia que ells s’han de batre a les urnes. El president espanyol té temps per convocar els espanyols a un superdiumenge fins a 54 dies abans dels comicis i, tot i que no és la seva voluntat, sense possibilitat de tramitar pressupostos i amb l’oposició incendiant els carrers, tindria una excusa per fer-ho i comprovar si la seva aproximació a la qüestió, avalant el diàleg, apel·la a més gent que el nacionalisme espanyol.

El president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, ha sigut un dels que ha liderat la revolta. Ha arribat a demanar a Sánchez una reunió del comitè territorial del partit per explicar els pactes amb el Govern. Ahir es van sumar a la seva petició el PSOE andalús, a través d’un portaveu, mentre que Susana Díaz, derrotada en les primàries i encara paint la desfeta electoral del desembre, va restar en silenci. El govern espanyol, que inicialment havia acusat els barons crítics d’estar desinformats, va evitar respondre ahir als nous atacs interns, i fonts de la Moncloa van emplaçar a la roda de premsa d’avui, després del consell de ministres. Tot i així, ahir va continuar la batussa, i Page va insistir en la necessitat de reunir el partit i va revelar una conversa amb Ferraz en la qual es van fer una “crida d’atenció mútua”. En resposta, el PSOE va distribuir entre els seus quadres un argumentari en què defensava la figura del relator amb arguments similars als que va fer servir la vicepresidenta espanyola, Carmen Calvo, dimecres.

Casado burxa en la divisió

Qui es frega les mans davant la mala maror és Pablo Casado. El líder popular, que gràcies als seus exabruptes i l’omnipresència mediàtica és qui més està capitalitzant l’oposició per l’assumpte del relator, ja va començar ahir a apel·lar als socialistes perquè “posin fre” al president espanyol, i fins i tot els va convidar a la manifestació de diumenge a Madrid, en la qual coincidirà amb els dirigents de Cs i Vox, Albert Rivera i Santiago Abascal. Casado ho aposta tot a aquesta marxa, que pretén fer servir per imposar el nou marc d’oposició, en el qual Pedro Sánchez apareix com un “felló” per la seva rendició als independentistes, a qui ahir va vincular amb ETA. “L’agenda a Catalunya és l’agenda d’ETA”, va dir en una entrevista a l’agència Efe el dirigent popular. “És l’agenda del nacionalisme que s’alia amb l’esquerra acomplexada i apaivagada”, va continuar. Casado posava d’aquesta manera el president espanyol al costat dels que segueixen l’agenda de l’ex organització armada, com ja va fer el PP durant l’etapa de José Luis Rodríguez Zapatero al govern espanyol.