Convergència canvia de pell i defineix l’abast de la seva renovació

BarcelonaConvergència tanca avui una porta i n’obre una altra. En poques hores el partit liquidarà quaranta-dos anys d’història hegemònica dins del catalanisme -abans autonomista, ara sobiranista- i posarà les primeres bases d’una nova eina política que aspira a recuperar l’esperit de pal de paller perdut durant els últims anys i que continuarà tenint Artur Mas com a màxim exponent. Serà un cap de setmana decisiu en la mesura que s’establiran les bases organitzatives i ideològiques de la formació hereva de Convergència, que té previst celebrar una convenció d’aquí uns mesos -possiblement al febrer, segons els plans de la direcció- per ampliar els fonaments programàtics i començar a treballar en les pròximes eleccions catalanes. Aquests comicis encara no tenen data i depenen de dos factors: de si Carles Puigdemont supera la qüestió de confiança -en cas de no fer-ho, els terminis s’acceleren- i del grau rapidesa que el sobiranisme vulgui imprimir al full de ruta.

El primer plat fort del congrés fundacional serà la tria del nom del futur partit, un dels aspectes que més secretisme ha generat a la sala de màquines convergent durant els últims mesos. D’acord amb els resultats que va definir l’anomenat Torn obert, basat en enquestes a la militància, els assistents al conclave podran triar entre més d’una opció. N’hi haurà almenys una que mantindrà el nom de Convergència i una altra que variarà completament. El disseny, després de l’assessorament de diverses agències, recau en Claret Serrahima, expert en imatge corporativa d’institucions. La votació sobre la denominació, com totes les que es faran al conclave -un centenar-, serà a mà alçada.

Transitorietat i estructura

Hores abans d’aquesta decisió transcendental Xavier Trias s’haurà encarregat de presidir el divuitè -i últim- congrés de CDC. En aquesta cita, que s’allargarà unes cinc hores, es nomenarà un equip reduït de persones que comandaran amb perfil baix les sigles antigues sense fer cap tipus d’acció política. Convergència entrarà en un estat d’hibernació sense desaparèixer del tot per raons diverses: subvencions parlamentàries, accés a blocs electorals i casos judicials oberts.

Aquest congrés de tancament també ha de servir per aprovar el document de transitorietat entre la vella força política i la nova. La direcció reduïda que s’esculli avui no agafarà les regnes fins al dia 23, que és el dia en què es triarà, a través de primàries, la direcció del futur partit. En aquest interregne de quinze dies l’actual cúpula continuarà al comandament de les sigles antigues.

El nucli d’interès, segons tots els sectors del partit, és demà: es definirà la nova estructura i el règim d’incompatibilitats per ser a la direcció. Els passadissos nacionalistes bullen d’ençà que Mas va anunciar la fórmula de “tàndem presidencial” -president i vicepresidenta-, no inclosa dins la ponència repartida als congressistes, i el mateix president de CDC ho haurà de defensar davant la comissió que donarà llum verda als estatuts. És fonamental que aquest “tàndem” rebi el vistiplau del congrés perquè Neus Munté, consellera de la Presidència i portaveu del Govern, lideri el partit al costat d’Artur Mas.

Remor de fons

Tal com va avançar l’ARA, la proposta de Mas va generar malfiances en sectors de Convergència. “No pot ser que comencem una cosa nova immersos en formes antigues”, diagnosticava un alt dirigent poc després de conèixer -a través de la roda de premsa de l’expresident de la Generalitat d’abans-d’ahir- la fórmula presidencial. “Hi ha grups que s’estan organitzant per queixar-se i plantejar alternatives”, mantenen fonts consultades. Munté ja va dir ahir que es veu capaç de compaginar partit i Govern, i Puigdemont va assegurar que és “intel·ligent” situar-la al capdavant. “Té tot el meu suport i afecte”, va insistir.

A partir de diumenge, i ja amb el reglament aprovat, les candidatures a liderar la direcció executiva podran començar-se a presentar. La que té més opcions d’endur-se la victòria és la que Mas, amb la supervisió de Puigdemont -en un inici reticent a col·locar Munté al capdavant de la formació-, ja fa dies que construeix. Un dels noms protagonistes, segons sectors amplis del partit, serà el de Jordi Turull, molt pròxim a Munté. També hi seran alcaldes joves -Marc Castells (Igualada), Marc Solsona (Mollerussa), Albert Batalla (la Seu d’Urgell), Miquel Buch (Premià de Mar)-, quadres com David Bonvehí i Maria Senserrich, i dirigents liberals com Marc Guerrero. Hi tindrà un paper preeminent Marta Pascal, actual portaveu de CDC, a qui Mas va considerar com a possible dona forta del partit en cas que Munté decidís centrar-se exclusivament en el Govern.

Un bloc apadrinat per l’oficialisme que haurà de comandar unes noves sigles que hauran de demostrar el seu grau de renovació.