Consell de la República i Assemblea de Representants: així funcionarà el Govern a l'exili
Les bases de la CUP hauran de decidir si avalen l'acord entre JxCat i ERC
BarcelonaEl Govern a l'exili tindrà tres potes. L'autoanomenat Espai Lliure de Brussel·les es presenta amb tres expressions i funcions pròpies, segons es desprèn del document que la CUP ha enviat a les bases perquè sigui votat i al qual ha tingut accés l'ARA. Dels cupaires dependrà que el pla dissenyat per Junts per Catalunya (JxCat) i ERC es posi en marxa. La primera d'aquestes institucions és l'Assemblea de Representants de la República, que estarà formada per diputats i representants del món local i la societat civil. La seva tasca serà fer seguiment del Consell de la República i del seu president. Aquest òrgan serà l'encarregat d'escollir el president del Consell de la República cada cop que es renovin els diputats al Parlament, de definir la metodologia del Procés Constituent i de la internacionalització de la causa republicana.
El segon òrgan és la presidència del Consell de la República, que assumirà el president Carles Puigdemont, exiliat a Brussel·les. El president tindrà la facultat de convocar l'Assemblea de Representants de la República i impulsarà polítiques concretes per materialitzar la República. També assumirà la representació internacional i la relació amb les estructures econòmiques, culturals, socials i cíviques de Catalunya.
El Consell de la República serà nomenat per la presidència i estarà format pel mateix president, tres membres proposats per Junts per Catalunya, tres per ERC i un per la CUP. Les seves principals funcions seran impulsar el debat constituent, assessorar el president i fomentar aquelles accions que serveixin per avançar cap a la República.
L'Espai Lliure de Brussel·les arrencarà de manera solemne amb un acte a la capital belga previsiblement el dilluns 5 de març, només un o dos dies abans, en funció de les negociacions, que s'investeixi com a president de la Generalitat Jordi Sànchez, tal com estableix el preacord entre JxCat i ERC. A aquest acte a la capital belga hi participarien els grups parlamentaris republicans que formarien l'Assemblea de Representants i convidats del món local i de la societat civil, a més d'eurodiputats i expresidents de la Generalitat, i se signarà un manifest de legitimació d'aquest Govern.
Paral·lelament, el projecte d'acord sobre el Govern de la Generalitat entre JxCat i ERC inclou la restauració democràtica, la internacionalització, un front comú contra la repressió, polítiques de prosperitat i un pla per contrarestar l'intent de fractura social. El pla del Govern no entra en detalls, segons subratlla el document de la CUP, i tan sols advoca per la cohesió i el progrés per a un contracte social, l'enfortiment democràtic i una governança compartida amb espais de sobirania.
La CUP debat exigir acords programàtics
Les assemblees territorials de la CUP seran les que ara hauran de decidir si avalen aquesta proposta i també podran aportar propostes polítiques per incorporar a l'acord que recollirà el secretariat nacional. Els cupaires tenen tres opcions damunt la taula. La primera passa perquè els quatre diputats de la formació anticapitalista votin a favor o dos s'abstinguin i dos votin favorablement o cedeixin els seus dos vots, sense negociar acords programàtics, tenint present que Puigdemont i el conseller Comín no poden votar. Així es garantiria la majoria absoluta en la primera sessió d'investidura per facilitar la formació de Govern entre JxCat i ERC i no allargar l'aplicació del 155.
El segon escenari, que inclou la mateixa fórmula a l'hora de fer costat a la investidura, preveu que es validarà la proposta en relació als acords programàtics als quals es pugui arribar amb les altres dues formacions independentistes per materialitzar la República. El tercer escenari passa per rebutjar la proposta en la seva totalitat a causa del seu caràcter autonomista amb quatre abstencions o fins i tot quatre vots negatius. Primer es votaran les dues primeres opcions confrontades amb l'última, i en el cas que les primeres siguin les més votades, en segona ronda, les bases s'hauran de decantar per reclamar o no acords programàtics.
