Sánchez perd el primer assalt camí de la investidura més fràgil

MadridPedro Sánchez haurà d’aguantar la respiració fins que la presidenta del Congrés, Meritxell Batet, proclami demà al migdia que, efectivament, té 167 vots a favor, 165 en contra i 18 abstencions. Són els mateixos –ahir van ser 166 per l’absència de la diputada d’En Comú Podem Aina Vidal– que es van produir en la primera votació, malgrat l’alè de la triple dreta al clatell de diputats socialistes i regionalistes perquè facin descarrilar la investidura. Tanmateix, si el PP, Vox i Cs fracassen en la pressió i no hi ha cap canvi, el candidat del PSOE serà investit en segona volta per majoria simple, això sí, ajustadíssima. La fragilitat amb què Sánchez afronta la investidura –ha hagut de firmar múltiples acords perifèrics i controvertits per a l’establishment– ha permès a la dreta i l’extrema dreta portar fins al límit la discrepància, i fer impracticable ahir la intervenció de la portaveu d’EH Bildu, Mertxe Aizpurua.

“Terroristes” i “assassins” van ser els principals insults que van haver de sentir la representant de la formació abertzale, que en el seu discurs va criticar la monarquia –avui Felip VI intervé en la Pasqua Militar–, va assenyalar el caràcter “autoritari” de l’Estat i va situar el nou govern de coalició com una oportunitat per a la seva “democratització”. Aquestes paraules van enfurismar el sector dret de l’hemicicle, que, agafant-se al reglament del Congrés, va demanar a Batet que exigís una rectificació. La presidenta de la cambra baixa també va ser una de les protagonistes del debat, especialment ahir, arran de l’escomesa dels portaveus del PP i Cs sobre la seva figura perquè actués contra Bildu. Però no va cedir. “En altres èpoques, en aquesta cambra no es permetia la crítica al govern ni a altres autoritats. Afortunadament han passat i, per garantir aquesta democràcia plena, hem de garantir la llibertat d’expressió”, va replicar Batet, que tampoc va advertir de possibles sancions als líders de la dreta.

“M’ha recordat la senyora Forcadell, que decidia quin article del reglament aplicava i quin no”, es va queixar la portaveu de Cs al Congrés, Inés Arrimadas. Al darrere de l’estratègia de descrèdit dels pactes de Sánchez per terra, mar i aire –també a les xarxes socials, amb una allau de piulades de diputats– hi ha l’intent de convèncer un sol diputat perquè es repensi el seu vot favorable a la investidura, cosa que podria fer perdre –si passés del sí al no– també la segona votació. La particularitat de la petició de la dreta és que no només reclamen a altres formacions que modifiquin el seu vot –el diputat de Terol Existeix, Tomás Guitarte, explica en una entrevista a l’ARA les pressions que ha rebut, tot i que provenen de la societat i no de dirigents polítics–, sinó que centren la mirada en la bancada socialista. “Apel·lem a la seva consciència democràtica”, insistien ahir des de la cúpula del grup del PP als passadissos del Congrés.

L’ofensiva es va batejar ràpidament com a tamayazo, en al·lusió a l’episodi viscut el 2003 a la Comunitat de Madrid quan Rafael Simancas, ara secretari general del PSOE a la cambra baixa, no va aconseguir ser investit per l’absència d’Eduardo Tamayo i María Teresa Sáez, dos diputats socialistes contraris a l’acord amb Esquerra Unida. L’escàndol polític va acabar amb una repetició electoral i la victòria per majoria absoluta del PP d’Esperanza Aguirre. No és casual que Sánchez sortís al pas de la campanya de la dreta recriminant als seus adversaris que el seu problema era que “no toleren” que el poder ara recaigui en l’esquerra.

Sánchez supera els cara a cara

No hi havia cap altre tema de conversa que eclipsés la hipòtesi d’un nou tamayazo en les converses informals un cop acabada la sessió. Mentre dirigents del PP, Cs i Vox hi insistien, altres portaveus treien ferro a la campanya desesperada de la dreta. Fonts de JxCat restaven plausibilitat a aquest escenari, Guitarte també ho descartava i el diputat de Compromís, Joan Baldoví, subratllava que l’ofensiva pot tenir un efecte contrari i “cohesionar” la majoria al voltant de Sánchez.

Tot i la majoria insuficient en el primer assalt, el candidat sortia també enfortit de la pila d’hores de combat dialèctic amb fins a 17 portaveus de l’oposició. L’estridència pot haver perjudicat la validesa dels arguments dels líders de la dreta, però això no treu que hagin pogut posar en relleu les contradiccions de Sánchez. Ningú el va votar sabent que pactaria amb ERC, Bildu, el PNB i el BNG, li recordaven Arrimadas divendres i ahir Sergio Sayas, diputat d’Unió del Poble Navarrès. Senzillament perquè no va voler posicionar-se en el debat televisat de la campanya quan el líder del PP, Pablo Casado, l'hi va preguntar. És una evidència que el candidat socialista ha passat de prometre l’extradició de Carles Puigdemont i la reintroducció al Codi Penal de la convocatòria il·legal de referèndum a optar per “deixar enrere la judicialització” i pactar la promesa d’una consulta, encara que no sigui sobre l’autodeterminació. És “la gran paradoxa”, en paraules d’Aizpurua, que ahir recordava que no fa tant Sánchez va repetir eleccions per no haver de compartir govern amb Pablo Iglesias i, sobretot, per “no dependre de les esquerres sobiranistes”.

El candidat va tenir moltes oportunitats entre divendres i ahir per evidenciar el canvi de to i de discurs, cosa que no és incompatible amb explicitar la seva idea contrària a l’autodeterminació i el compromís amb la unitat territorial. De fet, el terme més escollit ha sigut “cohesió territorial”. Damunt la taula, doncs, Sánchez té firmats pactes generosos amb el nacionalisme gallec i basc, i un acord atrevit amb l’independentisme català, que caldrà veure en què es tradueixen. “És un acord d’investidura”, advertia el líder del BNG, Néstor Rego. Per a l’estabilitat de la legislatura caldrà, en bona part, que no quedin en paper mullat.

Porta oberta a “estrendre ponts”

El temps dirà si aquesta tria porta el PSOE a un carreró sense sortida. Segons la portaveu de Bildu, és la constatació que Sánchez no tenia cap més remei sinó anar acompanyat d’ERC i Bildu “a menys que vagi de bracet de l’extrema dreta”, en referència al trio de Colón, encès com feia temps que no es veia a les Corts, per bé que els populars ja havien protagonitzat moments tensos. L’any 2003 els seus crits ja van fer que el diputat de la Chunta Aragonesista José Antonio Labordeta els engegués amb el seu inoblidable: “¡A la mierda, joder!”

La ira del PP, Vox i Cs potser va acabar de convèncer Sánchez de la seva elecció i ahir defensava la coalició progressista davant la “coalició de l’apocalipsi”. Als seus companys de files els va receptar “moderació, temprança i respecte”. “Deixem-los amb el rancor”, afegia. Tanmateix, el líder socialista no vol ser esclau dels seus pactes i va demanar respondre a “l’amenaça” amb “voluntat de diàleg i d'establir ponts”. Abans que això pugui passar, la dreta posa a prova la fràgil investidura de Sánchez.