Sánchez regularà també la 'nova normalitat'

MadridEl Congrés de Diputats ha tancat aquest dimecres una etapa, la dels debats de pròrroga de l'estat d'alarma. Han sigut sis en total, cada cop més crispats, tot i que el president espanyol, Pedro Sánchez, afronta el final de la desescalada amb més suports gràcies a la quadratura del cercle: a l'última pròrroga finalment ha sumat Ciutadans a tot el bloc de la investidura. D'una banda, el sí del PNB i Més País, així com l'abstenció d'ERC i també EH Bildu, malgrat no haver-hi negociat aquest cop. De l'altra, en contra un altre cop, el PP i Vox, que encara han elevat més el to contra el govern de coalició. També Junts per Catalunya, de qui Sánchez considera que el seu no és més en clau de política catalana que no pas per la necessitat de mantenir l'estat d'alarma, així com la CUP, a qui ha acusat de ser només "útils als revolucionaris de saló". Al final la pròrroga ha passat per 177 vots a favor, 155 en contra i 18 abstencions. El debat ha traslladat les diferències entre els socis de govern a Catalunya amb retrets entre el portaveu d'ERC, Gabriel Rufián –a qui Sánchez ha tornat a confirmar la voluntat de reunir la taula de diàleg al juliol–, i la portaveu de Junts per Catalunya al Congrés, Laura Borràs.

L'última pròrroga de l'estat d'alarma, fins al 21 de juliol, quan està previst que es recuperi la llibertat de moviments per tot l'Estat, comporta el retorn de les competències manllevades a les comunitats autònomes a partir de la fase 3, així com la fi de l'estat d'alarma un cop s'acabi la desescalada. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, deixarà de ser l'autoritat delegada i tindrà la tutela total el president autonòmic –en el cas de Catalunya Quim Torra– per decidir les mesures oportunes, inclosa la mobilitat entre territoris d'una mateixa comunitat en la fase 3. És la mesura que va arrencar ERC en l'acord del cap de setmana. Els presidents també podran decidir quan aquests territoris passen a la nova normalitat, és a dir, si surten del control de l'estat d'alarma.

Però el govern espanyol no acaba així amb les regulacions. Sánchez ha anunciat que el govern espanyol posarà normes també en aquest estadi a través d'una llei per contenir futurs rebrots. Està previst que el consell de ministres de dimarts de la setmana que ve, 9 de juny, aprovi un reial decret per a la nova normalitat amb "totes les mesures de prevenció, contenció i coordinació per fer front a la pandèmia després de l'expiració de l'estat d'alarma" el 21 de juny. Així ho ha anunciat el president espanyol durant el ple, en què ha assegurat que totes les mesures s'abordaran en un nou consell interterritorial de Salut amb totes les comunitats autònomes.

Segons Sánchez, "es tracta d'ajuntar sota una sola norma les mesures sanitàries que haurem de continuar observant fins que es disposi d'una vacuna o d'un tractament eficaç i així evitar rebrots". D'aquesta manera la Moncloa compleix un dels punts de l'acord amb Ciutadans, que hi hagi unes normes "igualitàries" entre comunitats i que abans del 15 de juny es publiqui un compendi de normatives de cara el futur. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, només va subratllar dimarts que les normes bàsiques seran el rentat de mans i la distància de seguretat de dos metres, a més de continuar traçant els possibles contagis i portar-los a una quarantena de 14 dies un cop feta una prova PCR al més ràpid possible. Però fa setmanes que la Moncloa ja negocia el pla B a l'estat d'alarma per si hi ha rebrots a la tardor.

En contra del "verí de l'odi"

Sánchez ha començat la intervenció assegurant que "hem superat els pitjors moments de la pandèmia" després d'haver passat "els pitjors tres mesos de la història de la nostra democràcia". Ràpidament ha optat per atacar el paper d'alguns partits de l'oposició, especialment el PP i Vox: "El virus no pot ser el pretext per dividir-nos, per fer servir les víctimes com a arma llancívola o apropiar-se de la bandera, que és de tots". També ha fet una crida a "apartar la mesquinesa i irrellevància de la petita política" al Congrés, després que la presidenta de la cambra baixa, Meritxell Batet, hagi fet una ronda de contactes amb tots els portaveus per rebaixar la confrontació. Al seu parer, cal lluitar contra "el verí de l'odi", i ho ha dit amb la mirada posada en els Estats Units i censurant les "conspiracions inversemblants". "Visca el 8 de març!", ha acabat proclamant en resposta als atacs al ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska.

Sánchez ha defensat que l'estat d'alarma ha sigut un "èxit" que "avui ens permet assegurar" que hi ha zero víctimes en les últimes 24 hores a l'Estat segons les dades del ministeri de Sanitat, tot i que encara queden les xifres d'algunes comunitats autònomes per validar –un apunt que no ha mencionat–. En aquest sentit, ha defensat el ball de xifres de morts justificant que són dades que envia cada comunitat autònoma i que el ministeri de Sanitat només centralitza d'acord amb els criteris de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

Tot i la majoria que obtindrà aquest dimecres, Sánchez no s'ha estalviat les crítiques del líder de l'oposició, Pablo Casado, que li ha recriminat que "menteixi sense rubor i sense parar". El president del PP no ha ignorat la polèmica del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i ha demanat que restitueixi el coronel Diego Pérez de los Cobos, en un episodi que ha nomenat el "cas Sánchez".

Casado, però, fa una esmena a la totalitat a la gestió de la crisi sanitària de l'executiu i ha recordat que impulsarà una comissió d'investigació al Congrés perquè els representants del govern espanyol puguin donar compte "sense mentir". El líder del PP ha afirmat que el de Sánchez és "el govern menys democràtic de la democràcia" i li ha deixat clar: "Vostè ha perdut la confiança dels espanyols".

El president de Vox, Santiago Abascal, ha anat més enllà i ha acusat el govern espanyol de fer "crides a l'odi, a la violència, a l'eliminació dels rivals polítics i al guerracivilisme". Amb tot, com és habitual, ha centrat el seu discurs en el paper del vicepresident segon, Pablo Iglesias, de qui ha recordat que la setmana passada va acusar Vox de voler fer un cop d'estat durant la seva compareixença a la comissió de reconstrucció. Així, ha argumentat la poca "credibilitat" que, al seu entendre, tenen les peticions de "concòrdia i acord" pronunciades prèviament per Sánchez. Abascal no ha abandonat el racisme quan ha denunciat que l'ingrés mínim vital "farà d'efecte crida a centenars de milers de persones perquè vinguin a Espanya a cobrar la renda mínima" ni quan ha recordat que, a les manifestacions en vehicle privat organitzades per Vox, els "únics incidents els van provocar els "antifes totalitaris i els menes de tots vostès que van anar-hi a agredir".