Comín guanya la partida a la direcció d'ERC

BarcelonaToni Comín s'ha sortit amb la seva. ERC li reclamava que deixés l'acta de diputat i ell la va mantenir. ERC es negava a acceptar-li la delegació del vot i ell el va delegar. ERC li insistia que no tornaria al Govern i aquest dissabte ha estat restituït com a conseller de Salut. Els estira-i-arronses amb la direcció d'Esquerra fa mesos que duren i tots parteixen del mateix pecat original: ell és l'únic dels antics consellers del partit que no estava disposat a fer un pas enrere malgrat la nova estratègia de la direcció.

"S'ha respectat el criteri del president Torra i, des d'ERC, s'ha donat l'opció d'escollir tots els consellers cessats". És la posició oficial dels republicans per explicar per què Comín torna a ser conseller. L'executiva d'Esquerra ho ha acceptat aquest mateix dissabte i ho ha traslladat al president de la Generalitat. "Comín ha jugat molt bé les seves cartes", reconeixen fonts consultades per l'ARA. En els últims dies, el conseller de Salut, que en els últims set mesos s'ha mostrat sempre molt proper a Carles Puigdemont, havia advertit que no callaria si finalment se l'excloïa de l'executiu, segons expliquen les fonts. Comín hauria considerat injust que no se'l nomenés, tot i que Torra havia obert la porta a la restitució de tots els càrrecs cessats pel 155.

En les eleccions del 21 de desembre, el conseller de Salut va ocupar el número 7 de la llista d'ERC per Barcelona. Una llista farcida de presos polítics, exiliats i imputats, amb la qual el partit buscava dues coses: la primera, agrair la feina feta i mostrar el suport a les persones represaliades per l'Estat; la segona, aprofitar l'empenta electoral que podien representar els represaliats. Comín ho va acceptar. Esquerra ho va acceptar. Però durant la campanya ja es van viure les primeres tibantors. ERC volia que la presència dels antics consellers fos merament simbòlica i que, després del 21-D, els exiliats renunciessin a l'escó i acceptessin que, a 1.300 quilòmetres de distància de Barcelona, no podrien seguir exercint de consellers.

Comín ja va avisar aleshores que no ho veia de la mateixa manera. Ell havia sigut una de les veus més crítiques amb l'estratègia unilateral que es va seguir el 27 d'octubre. No era partidari de la declaració d'independència i sí de la convocatòria d'eleccions. "Va seguir fins al final tot i no compartir l'estratègia, així que ara entén que el partit no el pot deixar al marge", expliquen fonts properes al conseller.

Des del desembre, la direcció d'ERC s'ha reunit en nombroses ocasions amb Comín per demanar-li que recapaciti. Els republicans van assumir que calia iniciar una nova etapa abans fins i tot abans de les eleccions del 21-D. Una etapa que passa necessàriament per noves cares que puguin gestionar la distensió necessària per poder governar amb un objectiu: ampliar la base social partidària de la República per poder aspirar a forçar l'Estat a dialogar.

En una reunió al març a Brussel·les amb el grup parlamentari de JxCat, Puigdemont es va mostrar obert a deixar l'escó per evitar la repetició d'eleccions. Aleshores, ERC assumia que Comín acabaria fent el mateix. Però els fets van anar en sentit contrari per un imprevist que va tornar a donar ales al conseller. La negativa d'Alemanya a extradir Puigdemont per rebel·lió i, sobretot, les mesures cautelars imposades tant al president com a als consellers residents a Bèlgica li van obrir les portes de la delegació del vot. Una possibilitat que ERC no havia previst fins a aquell moment. Comín va poder votar en la investidura de Torra i va mantenir intacta la seva posició de no renunciar a l'escó.

Pel que fa a la seva restitució com a conseller, ell l'ha posat sempre sobre la taula. I no només en les reunions amb els dirigents d'Esquerra. En cada entrevista, en cada discurs que ha fet en els últims mesos hi ha insistit. ERC treballava, però, en una altra línia. Havia reservat la conselleria de Salut per al líder d'Avancem, Joan Ignasi Elena, o per a l'actual director de l'Institut Català de la Salut, David Elvira, en la línia de poder fer un Govern "efectiu" des del primer minut. Comín hi tornava aquesta mateixa setmana en una entrevista a TV3: "El sentit de la restitució té a veure amb el combat contra la repressió". I afegia que és "un dret polític i moral".

Comín ha guanyat la partida, però encara no té garantit que sigui conseller del nou Govern. Els nomenaments estan ara en mans de l'Estat, que encara té el control del 'Diari Oficial de la Generalitat' (DOGC) i hi ha molts dubtes –també dins el sobiranisme– que els consellers puguin prendre possessió del càrrec sense ser-hi presents. De fet, tant Jordi Turull com Josep Rull ja han demanat al jutge Llarena que els permeti assistir a la presa de possessió, prevista per al pròxim dimecres al Palau de la Generalitat.

ERC accepta proposar-lo, però afegeix que sempre garantirà "la seguretat jurídica de tots els departaments i de totes les signatures". El que passi els pròxims dies serà decisiu per saber a què es refereixen els republicans.

L'elecció dels altres consellers d'Esquerra

ERC va ser l'únic partit que es va presentar amb el seu cap de llista, Oriol Junqueras, a la presó, i ara tenen la número 2, Marta Rovira, a l'exili i el número 3, Lluís Salvadó, pendent que el Tribunal Suprem decideixi si també el processa per rebel·lió. Des d'Estremera, Junqueras ha sigut el primer a acceptar que el partit i el país necessiten cares noves. Forçats per la repressió de l'Estat, els republicans han confiat el lideratge a Pere Aragonès –president adjunt d'ERC i vicepresident del Govern– i, des del primer moment, van intentar configurar un executiu amb consellers sense càrregues judicials.

L'exconseller de Justícia Carles Mundó, un dels abanderats d'aquesta nova estratègia, va renunciar a l'acta de diputat i va abandonar la vida política. Molt abans que el magistrat Pablo Llarena la tornés a empresonar a Alcalá Meco, Dolors Bassa també havia renunciat a repetir com a consellera d'Afers Socials. De fet, dels que eren a Catalunya, l'únic que volia repetir era l'exconseller d'Exteriors, Raül Romeva, però va abandonar la idea quan va haver de tornar a Estremera.

Des de Brussel·les, l'actitud de Comín ha sigut molt diferent a la de l'exconsellera d'Agricultura, Meritxell Serret. Ella va renunciar a l'escó al gener per garantir la majoria sobiranista, abans que s'escollís un nou president del Parlament. També va renunciar a les seves aspiracions de tornar a ser consellera, i el partit li ha encarregat que coordini la creació d'una delegació d'ERC a Brussel·les.