Qui és qui al govern de Sánchez?

MadridJa hi ha tots els noms damunt la taula. Després que transcendís dilluns que Josep Borrell seria el ministre d'Exteriors i que ahir es confirmés que la representació del PSC a l'executiu seria Meritxell Batet, avui s'ha acabat de perfilar el nou govern espanyol. Durant el matí han sortit a la llum més noms, com el de l'astronauta Pedro Duque, que assumirà la cartera de Ciència, i el de l'exconsellera basca Isabel Celaá, que serà ministra d'Educació. A més, tindrà pes a la Moncloa Carmen Calvo, que serà la vicepresidenta de l'executiu i ministra d'Igualtat i també assumirà les funcions de Presidència i Relacions amb les Corts. També entren al govern José Luis Ábalos, María Jesús Montero, Teresa Ribera, Margarita Robles, Nadia Calviño, a Economia, i Magdalena Valero. Els últims noms a confirmar-se han sigut el de Fernando Grande-Marlaska per a Interior, el de Robles, que finalment ocuparà la cartera de Defensa amb el control del CNI, el de Luis Planas a Agricultura, i el de Màxim Huerta, a Cultura.

Carmen Calvo

Vicepresidenta i ministra d'Igualtat

Carmen Calvo (Cabra, Còrdova, 1957) reuneix tots els requisits que Sánchez buscava per a la seva número dos: veterania i ferma defensora de la igualtat. Destacada dirigent del socialisme andalús –tot i que té mala relació amb Susana Díaz–, va obtenir certa projecció pública en l’executiva de Sánchez a les portes de l’aplicació de l’article 155, perquè va ser la principal negociadora amb el PP sobre el contingut de la intervenció. També va ser ministra de Cultura entre el 2004 i el 2007 durant el govern de José Luis Rodríguez Zapatero, que la va cridar per fer el salt a Madrid.

Meritxell Batet

Ministra d'Administracions Territorials

Des del primer minut, Meritxell Batet (Barcelona, 1973) era la quota catalana amb què comptava Sánchez, sobretot per equilibrar el fitxatge de Josep Borrell. Tot i que la seva relació no és tan forta en els últims anys, va ser la número dos de la candidatura del líder socialista en les eleccions generals del 20 de desembre del 2015. Experta en federalisme, sempre ha defensat la relació PSC-PSOE per demostrar que l’encaix de Catalunya dins d’Espanya és possible. Ara entoma el repte de comandar el diàleg amb Catalunya com a encarregada d’Administracions Territorials, malgrat que el nom definitiu del ministeri encara no ha transcendit. El seu caràcter discret la converteix en un dels perfils menys hostils per al sobiranisme.

José Luis Ábalos

Ministre de Foment

Totes les travesses el situaven com un dels puntals del nou govern. Al final es queda amb la cartera de Foment per poder mantenir un peu a l’executiu i un altre al PSOE, on continuarà sent secretari d’Organització. José Luis Ábalos (Torrent, 1959) forma part, juntament amb Adriana Lastra –que passarà a ser la portaveu al Congrés–, del trident que va fer possible el retorn a Ferraz de Pedro Sánchez. Si a Sánchez se li ha penjat l’etiqueta de supervivent, Ábalos és un autèntic maratonià. Sap perfectament què és aguantar en política, sobretot la valenciana. En l’últim any s’ha erigit en el negociador per excel·lència del PSOE, i s’ha encarregat de les reunions per guanyar la moció de censura.

Nadia Calviño

Ministra d'Economia

A més del fitxatge de Josep Borrell, Sánchez fa una altra picada d’ullet a Europa. Nadia Calviño (la Corunya, 1968), fins ara directora de pressupostos de la Comissió Europea, serà la ministra d’Economia. La intenció de Calviño és mantenir els compromisos amb Brussel·les, però també serà l’encarregada de comunicar possibles canvis en matèria laboral. Té un perfil moderat, a cavall entre el PSOE i Ciutadans –Luis Garicano va intentar impulsar-la com a governadora del Banc d’Espanya–. I sempre pot demanar consell al seu pare, José María Calviño, veterà director de RTVE del 1982 al 1986.

María Jesús Montero

Ministra d'Hisenda

A més d’Europa, Sánchez també pica l’ullet a Andalusia fitxant la seva consellera estrella i mà dreta de Susana Díaz a la Junta. Metge de formació, María Jesús Montero (Sevilla, 1966) deixarà la conselleria d’Hisenda –des d’on ha aconseguit pactar fins a tres pressupostos amb Ciutadans– per afrontar el repte d’aprovar uns comptes per a Sánchez i obrir el meló de la reforma del finançament autonòmic, que tant ha exigit Díaz. A més, serà l’encarregada de gestionar la intervenció financera de la Generalitat, objecte de debat dilluns amb la petició del conseller d’Economia, Pere Aragonès, d’aixecar-ne el control.

Josep Borrell

Ministre d'Exteriors

El fitxatge de Josep Borrell (la Pobla de Segur, 1947) busca un triple propòsit. Primer de tot, silenciar totes les veus que acusen Sánchez de tenir un pacte ocult amb l’independentisme. Segon, aportar veterania a l’executiu –va ser ministre d’Obres Públiques durant els governs de Felipe González–. I tercer, enviar un missatge europeista a Brussel·les recuperant al govern espanyol un expresident del Parlament Europeu. La seva elecció ha posat en guàrdia l’independentisme per les abrandades declaracions que ha fet contra el Procés en les mobilitzacions de Societat Civil Catalana.

Carmen Montón

Ministra de Sanitat, Consum i Benestar Social

La fins ara consellera de Salut valenciana va acceptar ahir ser la nova ministra de Sanitat després que l’exconseller de Salut basc, Rafael Bengoa, rebutgés l’oferiment de Sánchez. Durant els últims tres anys al govern de Ximo Puig, Carmen Montón (Burjassot, 1976) s’ha centrat a acabar amb la privatització d’hospitals engegada pels anteriors executius populars, com la de l’Hospital d’Alzira, al sud de València. Montón, ferma defensora del no és no, es va mantenir fidel a Sánchez quan una bona part de l’executiva va dimitir per forçar el canvi de líder, però va evitar entrar en la pugna de les primàries per no fer un lleig a Ximo Puig.

Margarita Robles

Ministra de Defensa

L’exmagistrada del Tribunal Suprem Margarita Robles (Lleó, 1956) va assumir el càrrec de portaveu del PSOE al Congrés en la nova legislatura i ara serà una de les ministres de màxima confiança. Tot i figurar en les travesses per al ministeri de Justícia i el de l'Interior, finalment acabarà ocupant la cartera de Defensa amb el control del CNI. Sánchez va fitxar-la com a número dos de la seva candidatura en la repetició electoral de les eleccions, el 26 de juny del 2016, i va erigir-se en una ferma defensora del no és no. Juntament amb Lastra i Ábalos, forma part del nucli dur de l’actual executiva del partit.

Teresa Ribera

Ministra d'Energia, Aigua, Medi Ambient i Canvi Climàtic

A Teresa Ribera (Madrid, 1969) no se li pot negar la defensa de l’ecologisme i la lluita contra el canvi climàtic. Ja formava part del govern a l’ombra que havia dissenyat Sánchez des de l’oposició, i ara s’incorporarà al capdavant d’un macroministeri que uneix Energia i Canvi Climàtic per primer cop. Són unes àrees que ja va tocar entre el 2008 i el 2011, quan va ser secretària d’estat, un període del qual prové la taca a l’historial d’haver donat llum verda al polèmic projecte Castor, una herència enverinada per a les arques públiques que segons alguns càlculs podria haver acabat causant un terratrèmol de fins a 6,8 graus de magnitud a les Terres de l’Ebre. Ribera té un ampli reconeixement internacional, i fins ara era directora de l’Institut de Desenvolupament Sostenible i Relacions Internacionals (IDDRI).

Pedro Duque

Ministre de Ciència

Pedro Duque (Madrid, 1963) és enginyer aeronàutic i és conegut com el primer astronauta espanyol. El 1999 va rebre el premi Príncep d’Astúries a la cooperació internacional, i assumirà un ministeri de nova creació que té el repte de donar un impuls al sector de la innovació i de la ciència espanyol, gran oblidat d’etapes anteriors.

Isabel Celaá

Ministra d'Educació i portaveu del govern

Isabel Celaá (Bilbao, 1949) serà previsiblement la quota basca del nou govern espanyol. Va ser consellera d'Educació i Universitats del govern basc a l'època de Patxi López, entre el 2009 i el 2012, i és una persona molt pròxima a Sánchez, tot i que també a qui va ser el seu rival a les primàries, integrat després a l’equip de l’actual líder socialista. Llicenciada en filosofia, filologia anglesa i dret, actualment és presidenta de la comissió de garanties del PSOE. Entre els seus reptes hi ha una de les claus del nou govern de Sánchez: el desmuntatge dels aspectes més polèmics de la Lomce, entre els quals les revàlides, que van quedar en suspens per l’acord del PP amb l’oposició per a un pacte educatiu, que ha quedat empantanegat al Congrés de Diputats.

Magdalena Valerio

Ministra de Treball

Magdalena Valerio (Torremocha, 1959) és la secretària executiva de Seguretat Social i Pacte de Toledo del PSOE. Llicenciada en dret a la Universidad Complutense de Madrid, té una llarga trajectòria professional, primer a l'administració regional i, després, al Congrés de Diputats en el període en què es van aprovar les últimes reformes laborals i de pensions. Funcionària de l’Instituto Nacional de Empleo, ha sigut diputada i regidora a l'Ajuntament de Guadalajara, i consellera de la Junta de Castella-la Manxa. Assumeix una de les carteres més delicades, amb els jubilats en peu de guerra per la sostenibilitat del sistema de pensions, i el Pacte de Toledo buscant acords molt complicats. A més, té el repte de mantenir la creació de llocs de treball, tot donant un impuls als sous.

María Dolores Delgado

Ministra de Justícia

Tot i que la portaveu parlamentària del PSOE i exjurista Margarita Robles havia sonat amb força per assumir la cartera de Justícia, al final la nova ministra del ram serà María Dolores Delgado, experta en terrorisme jihadista i que va ser portaveu de la Fiscalia de l’Audiència Nacional. Delgado (Madrid, 1962) és una fiscal amb molt de prestigi en els cercles jurídics i havia sigut col·laboradora del jutge Baltasar Garzón. També va ser fiscal al Tribunal Penal Internacional.

Luis Planas

Ministre d'Agricultura

Luis Planas (València, 1952) ha dut a terme bona part de la seva carrera política a Sevilla i també a Brussel·les. Serà el ministre d'Agricultura, com confirma Europa Press, del govern de Pedro Sánchez després d'haver ocupat la conselleria d'Agricultura i Pesca a la Junta d'Andalusia entre el 1993 i el 1995. També va ser ambaixador d'Espanya al Marroc entre el 2004 i el 2010, i fins al 2014 va ser el secretari general del Consell Econòmic i Social Europeu. Planas també va intentar disputar la presidència de la Junta d'Andalusia a Susana Díaz.

Reyes Maroto

Ministra d'Indústria

La titular de la cartera d'Indústria, que fins ara estava adjunta al ministeri d'Economia, haurà d'abandonar l'Assemblea de Madrid on és actualment diputada i portaveu de Pressupostos, Economia, Ocupació i Hisenda. Segons ha confirmat Europa Press, Reyes Maroto (Medina del Campo, 1973) serà la pròxima ministra d'Indústria, i també es secretària de Desenvolupament Sostenible del PSOE madrileny i professora de la Universidad Carlos III.

Fernando Grande-Marlaska

Ministre de l'Interior

El magistrat i fins ara president de la sala penal de l'Audiència Nacional ha sigut la sorpresa d'últim moment del govern de Sánchez. Fernando Grande-Marlaska (Bilbao, 1962) es va convertir el 2004 en el substitut provisional de Baltasar Garzón a l'Audiència Nacional i el 2012 es va convertir en president de la sala penal. Un any després aconseguia el rang de vocal del Consell General del Poder Judicial a proposta del PP.

Màxim Huerta

Ministre de Cultura i Esport

El periodista i escriptor Màxim Huerta serà l'encarregat de la cartera de Cultura i Esports. Autor de set novel·les i dos treballs de teatre, i durant 11 anys copresentador del programa d'Ana Rosa Quintana a Telecinco, ocuparà un departament que fins ara unia les seves competències amb Educació. El govern, ha assenyalat Sánchez en la compareixença en què ha donat a conèixer el nou executiu, ha decidit "recuperar el ministeri de Cultura que mai s'ha de suprimir" i que representa "una font de riquesa i d'ocupació". El nou ministre es va iniciar periodísticament a RNE i el 1997 es va incorporar a Canal 9. El 1999 va passar a formar part de Telecinco i el 2005 va entrar al magazín matinal 'El programa de Ana Rosa' com a copresentador.