Carme Forcadell i Dolors Bassa viuen la primera Diada fora de la presó des de fa tres anys

El tercer grau encara els permet anar a dormir a casa els caps de setmana

Carme Forcadell i Dolors Bassa viuen la primera Diada fora de la presó des de fa tres anys
Aleix Moldes / Mireia Esteve
11/09/2020
3 min

BarcelonaLa del 2017 era una Diada d'il·lusió, amb un referèndum a 20 dies de celebrar-se, però també de nervis i de tensió. Feia només uns dies que al Parlament s'havia viscut el crispat debat de les lleis de desconnexió i la policia espanyola havia demostrat amb els escorcolls a Valls i a Constantí que tenia tota la intenció de bloquejar les paperetes i les urnes de la consulta. Aleshores, el milió de persones que es van manifestar a Barcelona segons la Guàrdia Urbana ho van fer amb la vista posada en l'1-O. Entre elles, l'aleshores presidenta del Parlament, Carme Forcadell. "No sabem què passarà l’1-O. Surti el que surti, el poble de Catalunya haurà guanyat perquè s’haurà expressat i sabrem què vol la majoria", expressava en una entrevista a l'ARA i repetia quan se li preguntava durant la concentració a la cruïlla entre el passeig de Gràcia i el carrer Aragó. Aquella és l'última Diada que ha viscut en llibertat, tot i que la d'aquest 2020, almenys, la podrà viure des de fora de la presó.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Tant ella com l'exconsellera Dolors Bassa continuen gaudint del tercer grau penitenciari que els permet sortir cada dia dels centres i passar a casa les nits del cap de setmana. No saben quant de temps ho podran seguir fent perquè, tot i que a diferència dels altres presos polítics a elles no se'ls ha suspès l'aplicació del règim de semillibertat, la decisió final serà d'un Tribunal Suprem que no cal que doni més pistes sobre les seves intencions.

Forcadell ha optat per un segon pla i Bassa ha decidit acostar-se aquest divendres a l'ajuntament de Girona per participar en l'acte institucional de la Diada, amb totes les restriccions exigides pel covid, i aquesta tarda serà a la manifestació de l'ANC a la Bisbal d'Empordà. "He anat a l'acte institucional en nom de tots els presos", explica Bassa en una conversa amb l'ARA. De fet, recorda que abans que la tanquessin a la presó, com a consellera, ja havia participat en aquest mateix acte. Per a Dolors Bassa, la Diada és un dia "reivindicatiu" que ella sempre ha aprofitat per sortir al carrer des del 1977, quan es reclamava l'amnistia dels presos antifranquistes. "Abans sortíem per demanar nous drets i noves llibertats. Ara sortim per recuperar drets i llibertats que ens han pres", afirma. I aquesta Diada, segons ella, ha de continuar tenint el caràcter reivindicatiu dels últims anys. Això sí, respectant totes les mesures sanitàries i sent conscients que la pandèmia no s'ha acabat.

Després de més de dos anys tancada, aquesta és la primera Diada que viu fora de la presó. En les últimes Diades no havia pogut esquivar la "sensació d'angoixa" estant tancada en una cel·la en una data tan assenyalada. I, de fet, assegura que enguany no està "contenta" perquè té els seus companys a la presó. "És una sensació agredolça". Malgrat tot, per a Bassa, aquest Onze de Setembre és un "bri d'aire fresc, però no de llibertat". Recorda que qualsevol dia el jutge pot revocar-li el tercer grau, com a Carme Forcadell. Amb l'expresidenta del Parlament es van veure aquesta setmana –en un acte d'ERC sobre feminisme– per primera vegada des del judici de l'any passat. "Cada dia ens truquem i parlem de la incertesa que vivim. Però veure'ns i abraçar-nos va ser molt emotiu", recorda.

La primera presidenta

"He estat durant 19 mesos a la presó i no sé quant de temps més hi hauré de ser, per haver estat presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana". Va ser la reacció contundent de Forcadell quan va conèixer la condemna del Tribunal Suprem a onze anys i mig de presó. Tot i que aquell 2017 el seu paper era bàsicament institucional i havia cedit els micròfons al nou president de l'ANC, Jordi Sànchez –ara un altre dels presos polítics–, Forcadell havia sigut una peça cabdal per convertir la Diada en una jornada històrica de mobilització. Sota la seva presidència es van fer les manifestacions del 2012 al passeig de Gràcia barceloní, del 2013 a la Via Catalana que va unir Catalunya de dalt a baix, i del 2014, amb la que es considera la mobilització independentista més multitudinària unint la Gran Via i l'avinguda Diagonal de Barcelona en forma de "V". Aleshores, va pronunciar una de les frases que més fortuna han fet en la Diada: "President, posi les urnes". Enguany, Forcadell ha optat per la mateixa discreció que ha preferit mantenir cada cop que ha anat sortint de la presó per fer voluntariat o cuidar la seva mare.

stats