La CUP preveu fer boicot a la legislatura si ERC i JxCat no materialitzen la República en cas de victòria el 21-D

En la ponència política fruit de l'assemblea, defensa el desplegament immediat de la independència

La CUP aprova presentar-se  el 21-D en solitari
Núria Orriols
27/11/2017
3 min

BarcelonaEn l'assemblea celebrada a Granollers l'11 novembre la militància de la CUP va decidir concórrer en solitari a les eleccions i, a més, va aprovar l'estratègia política dels pròxims temps. En la ponència aprovada -després de ser esmenada per la militància- en surt el rumb que l'esquerra independentista prendrà a partir d'ara i també després del 21 de desembre. En aquest sentit, la CUP defensa la materialització "immediata" de la República Catalana, proclamada el 27 d'octubre fruit del referèndum de l'1 d'octubre, la llibertat dels presos polítics i la reversió de l'article 155. També la convocatòria immediata d'una assemblea constituent. Ara bé, en cas que les forces independentistes no prioritzin el desplegament de la República i prefereixin una altra agenda -en al·lusió a ERC i Junts per Catalunya-, la CUP aposta per fer boicot a la legislatura: ja sigui a través de la no assistència als plens del Parlament o el vot de bloqueig.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La ponència política aprovada a l'assemblea de Granollers afirma el següent: "En cas de derrota dels plantejaments republicans, o en el cas que la resta de candidatures anomenades independentistes no prioritzin la materialització de la independència, sinó que prioritzin combatre els efectes del 155 i intentar un nou procés d'acumulació de forces a partir de l'aliança amb altres espais polítics com els comuns o els socialistes per aprovar mesures progressistes i autonomistes a canvi d'una possible amnistia [...] el grup parlamentari de la unitat popular hauria d'optar per una tàctica de boicot respecte a totes aquelles accions del Parlament que no vagin en la línia de materialització de la República, ja sigui a través de la no assistència als plens o del vot de bloqueig". A més, la CUP concreta que "en cap cas s'exerciria el sentit positiu de vot". Des dels cupaires creuen que això podria suposar "o bé el bloqueig absolut de la institució i una repetició de les eleccions, o bé el desemmascarament del veritable programa autonomista d'alguns autodenominats independentistes, que haurien de participar en governs i pactes autonomistes per neutralitzar el boicot".

Així doncs, l'esquerra independentista deixa clar que l'únic propòsit que té en la pròxima legislatura és posar en pràctica la República que, a parer seu, implicaria l'activació de la llei de transitorietat jurídica i d'un seguit de decrets socials per combatre la desigualtat i la pobresa -que anomenen decrets de la dignitat-. Aquestes mesures, segons la CUP, han de "garantir els drets essencials de les classes populars".

En la mateixa ponència admeten que el seu posicionament coherent i el de totes les forces independentistes hauria sigut fer boicot a les eleccions independentistes però que la negativa d'ERC i Junts per Catalunya a fer-ho deixava sense possibilitats aquesta opció.

Les propostes per implementar la República

En un altre apartat de la ponència política, la CUP també admet les mancances dels últims mesos, en els quals s'ha posat de manifest la manca d'"efectivitat" en la implementació de la República. Per solucionar-ho, la CUP aposta per fer propostes que fomentin la sobirania en tots els sentits:

. "La creació d’un poder financer propi (banc central català i banca pública) que permeti controlar els poders econòmics i treballar per una sobirania econòmica real".

. La "nacionalització de l’aigua i les energies" i la "gestió 100% pública" del transport. L'objectiu és el "control dels sector estratègics".

. La "recuperació de la gestió pública" de tots els centres que formen part del Sistema sanitari integral d'utilització pública de Catalunya (Siscat).

. Garantir un sistema públic de les "tasques de cures d’envelliment i de dependència".

. L'expropiació "immediata" i "sense compensació" per "raons d'interès general" de tots els habitatges buits propietat dels bancs per construir un parc públic d'habitatge.

. "La finalització del desplegament, la neutralització i l’expulsió de les forces d’ocupació, de manera que permeti fer un control efectiu del territori".

stats