JxCat, ERC i la CUP proposen que el Parlament reclami l'amnistia dels presos polítics

BarcelonaAcabat el debat de política general al Parlament, els grups parlamentaris registren les propostes de resolució que es votaran aquest dijous a la tarda al ple, marcades per la imminència de la sentència del judici del Procés. I malgrat que el president de la Generalitat, Quim Torra, no ha posat encara sobre la taula una resposta unitària a la decisió del Tribunal Suprem, tant la CUP –que ja ho havia plantejat– com JxCat i ERC defensen en una iniciativa conjunta la necessitat que el Parlament reclami l'amnistia dels presos polítics en cas de ser condemnats.

Els dos partits al Govern no s'havien posicionat fins ara amb tanta claredat sobre aquesta qüestió, però ara demanen que el Parlament es comprometi a "treballar per trobar solucions" per aconseguir la "llibertat" dels presos "a través de l'aplicació d'una amnistia, com a part d'una solució política al conflicte polític de Catalunya amb l'estat espanyol".

En una altra iniciativa en solitari els cupaires lliguen directament aquesta amnistia –que dependria d'una llei que hauria de ser aprovada al Congrés– a l'exercici del dret a l'autodeterminació, que s'hauria de poder exercir "en el termini més breu possible". "Aquesta amnistia ha d'anul·lar totes les causes judicials impulsades contra persones que hagin estat processades, jutjades, detingudes o empresonades per defensar drets polítics com la 'llei mordassa', la llei antiterrorista o qualsevol altre dispositiu jurídic que hagi retallat drets civils i polítics", afirmen els anticapitalistes.

Els cupaires, de fet, també van més enllà en una de les seves iniciatives, que busca forçar el Parlament a avalar explícitament "la legitimitat de la desobediència civil i institucional" a la sentència, com a "instruments de defensa d'aquells drets civils, polítics i socials que puguin ser lesionats". El resultat d'aquesta votació –si és que la CUP es nega a modificar el text per diluir-lo– podria començar a apuntar la resposta de l'independentisme a les probables condemnes contra els líders independentistes. Fins ara, els anticapitalistes i també una part de JxCat, encapçalada pel president del Govern, Quim Torra, han parlat de desobediència institucional, però ni ERC ni el PDECat, i tampoc els comuns, han decidit sumar-s'hi i s'han limitat a defensar la desobediència civil a la sentència.

En base a la resolució de ruptura del 9 de novembre del 2015 –declarada inconstitucional pel TC–, la CUP torna a subratllar que el Parlament és "plenament sobirà" i rebutja les "imposicions antidemocràtiques de l'estat espanyol, en especial del Tribunal Suprem i del Constitucional". La desobediència a aquestes institucions, diuen, ha de ser l'opció escollida per defensar els drets de la ciutadania. La resposta "institucional" defensada a la moció conjunta de JxCat i ERC, en canvi, simplement ha d'estar basada en el "respecte", la "garantia i defensa dels drets fonamentals", "l'exercici del dret a l'autodeterminació i respecte a la democràcia", i ha d'estar coordinada amb la resta d'institucions del país. El mateix text defensa fer una crida a la protesta al carrer per vies "pacífiques".

A l'espera de saber si els comuns se sumen a algunes de les propostes dels grups independentistes, el grup que encapçala Jéssica Albiach ha proposat un text que diu que, en cas de sentència condemnatòria, s'hauran d'utilitzar tots els "mecanismes jurídics i polítics més efectius" per aconseguir la llibertat dels presos, una definició en la qual cabria l'amnistia. En el mateix text, Catalunya en Comú carrega contra la "judicialització"i aposta per les "vies democràtiques i dialogades" per resoldre el conflicte.

Cs insisteix en el 155 i el PSC demana eleccions anticipades

A Ciutadans no hi ha hagut gaires dubtes a l'hora de posar per escrit el que ja porten setmanes i, en alguns casos, mesos exigint als quatre vents. "Es donen la circumstàncies que obliguen el govern d'Espanya a posar en marxa el procediment per aplicar l'article 155 de la Constitució", expressen en una de les propostes. La combinen amb dues més sobre el Procés: en una exigeixen que no hi hagi "ni amnistia ni indults" per als presos polítics i exiliats, i en una altra mostren el seu suport a les forces policials, el ministeri fiscal i els tribunals "en defensa de la llibertat i seguretat de tota la ciutadania". Les tres propostes no tenen cap opció de ser aprovades aquest dijous.

El PSC, en canvi, manté el seu perfil baix amb la sentència i no presenta cap proposta de resolució que hi faci referència. Per contra, sotmetrà a votació una iniciativa que crida el president de la Generalitat, Quim Torra, a convocar "immediatament" eleccions anticipades a Catalunya davant del "bloqueig" i "empat d'impotències" al qual creuen que està sotmès el país. La mateixa iniciativa, però, demana que el cap del Govern se cenyeixi a exercir les seves funcions segons el que disposen la Constitució i l'Estatut, i considera "urgent i necessari" que l'executiu que resulti dels nous comicis governi per al "conjunt del país" i promogui un "diàleg polític" amb totes les forces catalanes per trobar una solució de consens al bloqueig actual.

El PP considera que Quim Torra, sense la majoria parlamentària suficient per tirar endavant les grans votacions de la legislatura, s'ha de sotmetre en el termini d'un mes a una qüestió de confiança per aclarir dubtes. Si no ho fa, els populars reclamen que es convoquin eleccions i sigui la ciutadania la que torni a triar. En les seves propostes de resolució també reclamen "garantir la neutralitat dels espais públics", "despolititzar" els mitjans de comunicació públics i "deixar de controlar" que els alumnes no es puguin expressar en castellà a l'escola, entre d'altres.

Pressupostos i una reforma fiscal progressiva

Els socialistes, com reclamen ara els populars, ja van aconseguir que el Parlament aprovés a l'abril una moció que demanava al president que se sotmetés a una qüestió de confiança o convoqués eleccions, però Torra no va fer cap de les dues coses. Esperant el mateix desenllaç, el grup que lidera Miquel Iceta presenta ara tot un seguit d'altres propostes de resolució tant socials com econòmiques, entre les quals una que demana la presentació dels pressupostos del 2020 –que el PSC no negociarà si el Govern no renuncia a l'autodeterminació– abans que finalitzi el mes d'octubre, per tal que l'1 de gener puguin entrar en vigor els nous comptes. La mateixa iniciativa demana que aquests números vagin acompanyats d'una "reforma fiscal més justa i progressiva" que generi 350 milions d'euros de recaptació addicional modificant els impostos de successions, patrimoni i IRPF. També s'insta a negociar amb el pròxim govern espanyol un nou model de finançament autonòmic.

Des dels comuns també es defensa, en un dels documents presentats, la necessitat d'uns pressupostos que tinguin per objectiu "la reducció de la desigualtat, la lluita contra l'emergència climàtica i els drets de les dones". Uns comptes –el Govern només els podrà aprovar si compta amb el seu suport– que també haurien d'implicar una "reforma fiscal progressiva que modifiqui l'impost sobre la renda i l'impost de successions" i posi en marxa la "fiscalitat verda" amb l'impost sobre els vehicles contaminants, les activitats econòmiques que generen més gasos d'efecte hivernacle i les emissions portuàries de grans vaixells i creuers. En altres propostes de resolució, Catalunya en Comú també demana que el Govern es comprometi a "no realitzar cap tipus de retallada dels serveis i les empreses públiques" i que s'aturi la tramitació de l'anomenada 'llei Aragonès' "mentre no es clarifiqui quin és el model de gestió que ha de millorar i fer sostenibles" els serveis a les persones.

JxCat i ERC també defensen la necessitat que hi hagi pressupostos, però demanen que es reclami a l'executiu de l'Estat el compliment dels compromisos econòmics i financers adquirits amb la Generalitat, ja que condicionen els seus ingressos. També reclamen la "fi immediata del control polític" de les finances de la Generalitat per part del govern espanyol i que s'exigeixi a Madrid la transferència dels fons corresponents a l'actualització de les bestretes del sistema de finançament previst per al 2019. En solitari, JxCat ha destacat la necessitat de tenir uns comptes per tal de poder "seguir avançant" en el procés cap a la independència de Catalunya.

Proposta per expulsar la Guàrdia Civil de Catalunya

Entre les propostes de resolució també n'hi ha una dels socis de Govern que aposta perquè el Parlament reclami la retirada de Catalunya dels efectius de la Guàrdia Civil, "donat que s'han mostrat obertament com una policia de caràcter polític centrada en perseguir determinats col·lectius polítics i socials". Les formacions també proposen que la cambra catalana demani la dimissió "immediata" de la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, per ser "manifestament incapaç de garantir els drets fonamentals de la ciutadania".

Després de l'operació policial d'aquest dilluns, que es va tancar amb la detenció de 9 persones vinculades amb els CDR, els partits aposten perquè el Parlament reclami que s'aturin les operacions de les forces de seguretat de l'Estat, que fan "una utilització especulativa i arbitrària dels tipus penals associats al terrorisme per tal de reprimir l’activisme social i polític".

Des dels comuns, per contra, es reclama que el Parlament s'oposi a la utilització de gas pebre per part dels Mossos d'Esquadra, motiu de polèmica en les últimes setmanes. I també reclamen que es prenguin les mesures necessàries per evitar que els Mossos facin un ús excessiu i desproporcionat de la força, "especialment en els casos de desnonaments i mobilitzacions pacífiques".