La CUP descarta investir Puigdemont fora del Parlament
Els cupaires deixen clar que no participaran d'un ple "fet a mida pel TC"
BarcelonaLa CUP ha tornat a defensar la via de la desobediència per investir el president Carles Puigdemont i ha avisat que els acords per la investidura s'iniciarien de nou en el cas de que es proposés una investidura simbòlica o un altre candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya. "No participarem d'un ple fet a mida pel Tribunal Constitucional. Entenem que la investidura efectiva del candidat més votat significa un embat democràtic real amb l'Estat, per tant, si el ple no es presentés en aquests termes, els acords assolits fins al moment s'iniciarien de nou", ha assegurat la diputada Maria Sirvent.
La CUP ha fet aquestes declaracions després que una delegació encapçalada pel cap de llista, Carles Riera, i el diputat Vidal Aragonès s'hagin desplaçat a Brussel·les per reunir-se amb Puigdemont i que ERC hagi avalat que l'Assemblea de Càrrecs Electes sigui l'encarregada d'investir el Govern a l'exili perquè això permetria suposadament que no pogués ser impugnada pel govern espanyol i salvaguardaria el Parlament. Una fórmula que Junts per Catalunya (JxCat) ha descartat posteriorment. El portaveu adjunt de la candidatura, Eduard Pujol, ha assegurat que "de presidència i d'investidura només n'hi ha una, i serà la de Puigdemont".
Davant del context actual "d’excepcionalitat antidemocràtica", la CUP considera que la "defensa dels drets civils i polítics, vulnerats constantment per l'estat espanyol", s'ha de portar a terme mitjançant l’exercici de la desobediència, tant en relació al debat d'investidura com en relació amb la materialització d'aquests drets. La CUP anota que el retorn a la "normalitat autonòmica" significa perllongar indefinidament els efectes dels articles 155 i 135 de la Constitució espanyola. Per aquest motiu, la formació independentista demana tant a JxCat com a ERC "honestedat, claredat i sinceritat en relació a la qüestió de si la seva acció política vagi encarada a la desobediència, a impulsar el Procés Constituent i avançar en polítiques socials o si seguiran posposant aquestes qüestions a una pugna partidista, relacionada amb noms i quotes de partits".
