Osàcar insinua que Mas coneixia el blanqueig de diners a CDC però situa Gordó al capdavant

L'extresorer de CDC aixeca la catifa però exculpa Puig, Rigau, Macias, Flamerich i Trias

L’extresorer de CDC Daniel Osàcar, a la Ciutat de la Justícia durant el judici del cas Palau.
Montse Riart
20/10/2020
4 min

BarcelonaL'extresorer de CDC Daniel Osàcar ha canviat d'estratègia de defensa. L'home lleial a Convergència que va defensar el partit mentre Fèlix Millet i Jordi Montull confessaven el finançament irregular de la formació a través del Palau de la Música ha decidit ara, després de sentir-se abandonat pel partit i canviar d'advocat, que no té res a perdre. Osàcar està complint una condemna –en tercer grau– de tres anys i mig per aquest cas i té a sobre un nou judici a l'Audiència Nacional pel cas del 3%, que investiga l'adjudicació sistemàtica de desenes d'obres públiques a Catalunya a canvi de comissions que, segons la Fiscalia Anticorrupció, també s'embutxacava CDC. La setmana passada l'extresorer convergent ja va admetre davant el jutge del cas el blanqueig de diners per part del partit. Aquest dimarts ha apuntat més alt en una nova declaració als jutjats. Segons fonts judicials consultades per l'ARA, Osàcar hauria insinuat que l'expresident Artur Mas havia d'estar al corrent d'aquest sistema pel qual diversos alts càrrecs de CDC blanquejaven els diners de les comissions que arribaven a la formació, tenint en compte la jerarquia del partit i que el líder del sistema era la seva mà dreta, l'exconseller Germà Gordó.

La sentència del cas Palau va donar per acreditat el finançament irregular del partit a través de comissions, però ni la investigació del cas ni el judici van aconseguir anar més enllà i la responsabilitat per aquestes operacions il·legals es va cenyir als extresorers Carles Torrent –mort durant la instrucció del cas– i Daniel Osàcar. El jutge de l'Audiència Nacional que pivota la investigació del cas del 3% ha arribat també al nivell dels extresorers de la formació –a més d'Osàcar també està investigat el seu successor, Andreu Viloca–, i fa un temps va aconseguir fer un salt qualitatiu relacionant un dels homes de confiança de Mas, Gordó, amb la suposada trama. De fet, l'Audiència Nacional ja ha processat Gordó pel finançament il·legal del partit i el continua investigant en una altra peça del cas pel blanqueig de les suposades comissions, juntament amb els exconsellers Jordi Jané, Felip Puig, Irene Rigau i Pere Macias.

És en el marc d'aquesta investigació en què ha declarat de nou Osàcar en l'última setmana. El seu testimoni implica un nou salt qualitatiu que permet als investigadors arribar al màxim nivell de responsabilitat del partit, un dels objectius de la Fiscalia Anticorrupció des que va entomar la causa del 3%. Segons les fonts consultades, Osàcar ha sigut especialment contundent a l'hora d'explicar com funcionava el sistema de blanqueig de comissions i ha assenyalat Gordó com l'home que movia els fils de tot l'entramat. L'extresorer ha avalat la tesi del jutge i de la Fiscalia que considera que, durant anys, el partit hauria ingressat comissions irregulars a canvi d'adjudicacions en obra pública –en l'etapa que CDC liderava la Generalitat– i a canvi de tractes de favor en el moment que ja era a l'oposició.

L'extresorer de CDC no ha dubtat a apuntar que Gordó era qui liderava el sistema, però ha estat més sibil·lí quan se li ha preguntat si Mas, aleshores secretari general del partit, n'estava al corrent. Osàcar ha reconegut que no en té cap prova material, perquè ningú li havia dit mai directament però –segons les fonts consultades– ha recordat que Convergència era un partit molt jerarquitzat i que Mas despatxava diàriament amb Gordó –que aleshores era el gerent del partit–. També ha apuntat l'ascendència que tenia l'exconseller com a home fort del partit i com a mà dreta de l'expresident, i ho ha exemplificat recordant que Gordó no tan sols era el gerent del partit sinó que, més tard, va ser designat "ni més ni menys" que com a secretari del Govern de Mas. Una altra cosa és fins a quin punt aquesta declaració dona eines a la Fiscalia per poder demanar que s'investigui l'expresident de la Generalitat.

Jané i Crespo, també assenyalats

La declaració d'Osàcar no ha acabat aquí. De fet, el jutge José de la Mata i el fiscal d'Anticorrupció José Grinda s'han desplaçat des de Madrid a Barcelona per tornar a prendre declaració a l'extresorer convergent, després de constatar la setmana passada el canvi d'estratègia d'Osàcar, que va fer evident que estava disposat a aixecar la catifa. La seva primera declaració, però, es va quedar a mitges per problemes tècnics amb el sistema de videoconferència. Segons les fonts consultades, més enllà de constatar el sistema de blanqueig de comissions irregulars al partit, Osàcar ha assenyalat que diversos càrrecs del partit feien transferències a la formació –en forma de donacions i quotes d'afiliats– i que ell mateix, com a tresorer, els retornava els diners en metàl·lic.

Entre els excàrrecs que feien aquestes aportacions, Osàcar ha assenyalat l'exconseller d'Interior Jordi Jané i l'exdiputat de CDC al Parlament i exalcalde de Lloret de Mar Xavier Crespo, un vell conegut per a la Fiscalia Anticorrupció, que ja el va investigar per haver acceptat suborns d'un empresari rus a canvi de la tramitació d'un projecte urbanístic a Lloret. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ja el va inhabilitar durant nou anys, però després el Tribunal Suprem va rebaixar la condemna a dos anys i mig d'inhabilitació.

En canvi, segons les fonts consultades, l'extresorer de CDC ha exculpat clarament altres excàrrecs del partit investigats pel jutge, com ara els exconsellers Felip Puig, Irene Rigau, Pere Macias, l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias o l'expresident del Cesicat Carles Flamerich. Segons ha declarat Osàcar, tots ells van rebutjar implicar-se en el sistema i rebre els diners en metàl·lic. La defensa de Rigau ja ha avançat que demanarà a l'Audiència Nacional que arxivi la seva part de la investigació. Osàcar també ha insistit que ell mai es va quedar ni un sol cèntim. De fet, la sentència del cas Palau de la Música el situava com una de les potes del sistema de transvasament de les comissions il·legals al partit a través de la institució cultural, però l'exculpava d'haver-se embutxacat diners per participar en el sistema, a diferència de Millet i Montull.

Aquest dimarts a l'exresponsable de les finances convergents també li han preguntat per l'origen de les comissions que suposadament es blanquejaven a CDC. Segons les fonts consultades, l'extresorer ha explicat que desconeixia el llistat d'empresaris que feien donacions al partit i que qui el controlava era Gordó. Dilluns vinent el jutge té previst tornar a interrogar el successor d'Osàcar en el càrrec de tresorer, Andreu Viloca, un dels primers detinguts pel cas 3%.

stats