Buch crida els alcaldes a liderar un canvi al PDECat després del 26-M

BarcelonaEls resultats del 28 d’abril van tenir un regust amarg per a Junts per Catalunya (JxCat). Malgrat que van salvar els mobles -van obtenir un escó menys, però van pujar lleugerament en vots (de 481.839 a 497.638)-, ERC els va doblar en suport i els va guanyar en feus tradicionals, com la demarcació de Girona, o en municipis on governen amb majoria com Igualada, Vic, Sant Cugat i Puigcerdà. En les hores posteriors es va estendre la preocupació al territori per si les generals podien ser un avís de cara a les municipals, en què JxCat es juga mantenir-se com a primera força, i algunes veus ja aixecaven el dit per suggerir que l’estratègia seguida els últims mesos ha quedat qüestionada a les urnes. En aquest context, el conseller Miquel Buch ha fet una crida ara a centrar-se en les eleccions municipals i a renovar el partit després del 26 de maig amb els alcaldes i tenint en compte “la presó i l’exili”.

En un missatge en un xat intern del partit, al qual ha tingut accés l’ARA, Buch, mà dreta de l’exconseller Jordi Turull i pròxim a l’expresident Carles Puigdemont, demana que s’ajorni l’“espiral de retrets” abans dels comicis i assenyala els càrrecs del territori com la via per remuntar els resultats que auguren els sondejos. “Sort en vam tenir d’ells el 2003 [en al·lusió a la travessia del desert de CDC amb el tripartit] i els necessitem per remuntar-ho”, deia el missatge, que s’ha anat escampant entre els quadres del partit. Ara bé, Buch demana fer totes les reflexions sobre l’estratègia, l’espai i els lideratges l’endemà de les eleccions: “Ara eleccions, eleccions i més eleccions [...]. I a partir del 27 de maig, i sense arribar a l’agost, a fons per recuperar el nostre espai, partit, lideratge i, sobretot, la confiança de la gent”.

Un congrés a l’estiu?

Aquest reclam es pot traduir, segons fonts del partit, en la celebració d’un nou congrés a l’estiu o amb algun acte que converteixi Junts per Catalunya en l’única marca de l’espai -amb representació al Parlament, al Congrés i als municipis-. Uns plans que l’actual direcció del PDECat veu amb recança, perquè l’any passat ja hi va haver una assemblea -que va acabar amb el pas al costat de Marta Pascal-. Confien que, més que un congrés, hi hagi una reflexió que conclogui que ha sigut un error apartar el PDECat de la presa de decisions des de les eleccions del 21 de desembre. A parer dels més moderats, encarnats pel president del partit, David Bonvehí, la mateixa Pascal o el fins ara diputat Carles Campuzano, els resultats dels comicis de diumenge passat avalen el rumb pragmàtic que ha adoptat Esquerra, i els reforça de cara a imposar aquesta estratègia també al partit davant els que avalen la via de confrontació amb l’Estat.

Més enllà de la marca i l’estratègia, un altre dels dubtes és el lideratge del PDECat. Ara l’encapçala Bonvehí, que aquests últims dies està fent trobades per prendre el pols als dirigents territorials. Algunes veus critiquen la seva feina i confien que el mateix conseller Buch agafi les regnes del partit, tot i que el seu entorn diu que “no vol encapçalar res”. Per reforçar la formació, fonts del Govern també demanen que es reformin els estatuts del PDECat perquè els consellers de JxCat -Buch, Damià Calvet, Àngels Chacón, Jordi Puigneró i Meritxell Budó- es puguin implicar en la direcció (ara és incompatible) i alinear el missatge de tot l’espai polític.

Davant aquest nou debat intern que s’augura després del 26 de maig, la majoria de veus indiquen que l’expresident Artur Mas pot ser la figura amb “autoritat” moral” per recosir l’espai polític. No per liderar-lo, puntualitza un alt dirigent del partit, sinó per assenyalar els nous lideratges. Mas s’ha implicat en la campanya del 28 d’abril i tindrà presència al territori en la presentació de les llistes i els actes locals.

Una campanya en clau local

Una bona part dels dirigents consultats assumeixen que la polifonia de veus de JxCat els ha restat vots a les urnes. “La gent s’ha fet un embolic amb la marca i amb el que pensem”, reflexiona un alt dirigent de Palau, mentre que un altre afegeix que en aquestes eleccions ERC s’ha percebut com el vot útil. En la trobada del comitè de campanya l’endemà del 28 d’abril, en què van participar Mas, Puigdemont i l’actual president, Quim Torra, també es van posar damunt la taula els mals resultats de l’àrea metropolitana -en algunes ciutats, com Cornellà i l’Hospitalet, Vox va superar JxCat en vots-. Segons fonts coneixedores de la cita, Puigdemont va intentar animar la tropa assegurant que s’havien guanyat vots respecte al 2016, mentre que Mas va demanar reflexionar sobre algunes decisions que s’havien pres, com el veto als pressupostos de l’Estat. En tot cas, l’autocrítica va quedar condicionada a les municipals i europees del 26 de maig, tant per mesurar la força del partit al territori com per calibrar el lideratge de Puigdemont si s’hi pot acabar presentant.

Si d’entrada els alcaldes veien amb bons ulls la coincidència de les dues eleccions per arrossegar el vot cap a JxCat, el 28 d’abril i la identificació de Puigdemont amb la confrontació amb l’Estat ha generat dubtes. “Necessito que algú que vota el PSC al Parlament em pugui votar a mi a les municipals”, reflexiona un alcalde que, juntament amb altres, ha demanat que la tramesa electoral del seu municipi se separi de la de l’expresident. Així, a les zones més complexes en el camp nacional, els alcaldables centraran la campanya en clau local per aconseguir suport més enllà de l’independentisme.

Una altra cosa que preocupa les files de JxCat és la política d’aliances posteriors. Si ERC no prioritza els pactes independentistes, fonts de JxCat creuen que poden quedar fora dels governs municipals malgrat guanyar-hi de manera ajustada, pel pacte de republicans i comuns. Una aliança que també es pot traslladar a les diputacions, ara totes a les seves mans. Més enllà del poder institucional, el 26 de maig JxCat també es juga el lideratge intern.