Batet guanya temps tornant la suspensió dels presos al Suprem

MadridHaver de suspendre de diputats els presos polítics com a primera decisió a l’arribar a la presidència de la mesa del Congrés era una patata calenta perillosa a les portes del 26 de maig. Aquest dimecres Meritxell Batet va demanar un aclariment al Tribunal Suprem sobre com ha de procedir i així guanya temps per no prendre aquesta controvertida decisió de la mà del PP i Cs abans de les eleccions de diumenge. Una imatge que podria donar oxigen a les forces que té a l’esquerra, especialment a Podem, que encara medita si els seus dos membres de la mesa votaran en contra de deixar sense efecte els drets polítics d’Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez. La sol·licitud de Batet al Suprem sobre l’aplicació de l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal va coincidir amb un escrit de la Fiscalia que insta el tribunal del judici del Procés perquè en virtut d’aquest precepte ordeni a les meses del Congrés i del Senat que suspenguin els presos.

En qualsevol cas, la decisió dependrà exclusivament de la mesa, i aquí no estan clares les majories amb què comptarà el PSOE. Unides Podem, amb dos membres, no té una posició clara. El cap de files d’En Comú Podem, Jaume Asens, va apuntar ahir que encara s’estan plantejant el sentit del vot i que votar-hi en contra és “una de les opcions”. En canvi, es dona per descomptat el vot favorable de Cs i el PP i que la suspensió arribarà tard o d’hora. Caldrà veure si la primera decisió de la mesa de majoria progressista és fruit d’una entesa entre el PSOE i els dos partits de dreta, amb dos membres cadascun.

Entre els partits que avalen la suspensió, però, hi ha debat sobre qui té l’última paraula. “La funció jurisdiccional pertany en exclusiva al poder judicial”, va assegurar ahir Batet. Per la seva banda, PP i Cs ja van deixar clar des del minut u de la legislatura que consideraven que la mesa havia de suspendre de manera “immediata” els presos i avui, en la primera reunió de l’organisme, tornaran a posar sobre la taula aquesta qüestió. Previsiblement, segons fonts parlamentàries, encara es pot demanar un informe als lletrats de la cambra, i s’estarà a l’espera de la resposta del Suprem.

L’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal no apareix en les 26 pàgines de la interlocutòria del Suprem del 14 de maig, que va permetre excepcionalment la sortida de la presó de Junqueras, Turull, Rull, Sànchez i Romeva per assistir a la constitució del Congrés i del Senat. Ahir, però, tant Batet com la Fiscalia van demanar a l’alt tribunal que es posicioni sobre aquest precepte que preveu la suspensió de càrrec públic a aquells “individus terroristes o rebels” amb processament ferm i que es trobin en presó preventiva. Traslladaven així la pilota de les suspensions a la teulada del Suprem, després que el tribunal del Procés insinués que era el Congrés que havia d’actuar contra els presos en virtut del seu propi reglament.

Els jutges van adreçar la interlocutòria als eventuals presidents de les dues cambres “als efectes procedents”, tres paraules que diferents mitjans han assegurat que es van afegir a última hora i que indiquen que s’ha de procedir a la suspensió dels diputats i del senador -Romeva-. A l’escrit, l’única referència a aquesta qüestió és l’article 21.2 del reglament del Congrés, que “preveu la situació que un diputat es trobi en presó preventiva i que això impliqui la suspensió dels seus drets i deures parlamentaris”, van anotar els magistrats. D’aquí ha nascut tota la polèmica, perquè aquest apartat del reglament -també present al del Senat- conté un altre element: que s’hagi concedit el suplicatori al Suprem per continuar amb la causa judicial contra els implicats, un suplicatori que precisament el tribunal va descartar demanar a les cambres. Aquest buit deixa un marge d’interpretació sobre si haver tramitat el suplicatori -que requereix votar la continuïtat del judici a la cambra-és imprescindible. Més que actuar d’ofici, Batet prefereix que es mulli el Suprem, però la Fiscalia no vol més dilacions. A l’horitzó, però, hi ha la possibilitat que quan acabi el judici el tribunal deixi els acusats en llibertat a l’espera de la sentència -un escenari que no veuen descabellat alguns advocats de la defensa-, cosa que faria decaure automàticament els requisits per aplicar la suspensió dels diputats, sigui per la via que sigui. La prudència amb aquest pas també s’explica per la probable impugnació al Tribunal Constitucional per part dels afectats. Posteriorment, quedaria el camí del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg.

Escrit a Batet

A l’espera de la suspensió, ahir els diputats de JxCat al Congrés van remetre un escrit a Batet demanant que garanteixi el dret a la presumpció d’innocència que, entenen, s’ha vist vulnerat per part dels líders dels partits de dreta i extrema dreta en diverses manifestacions públiques. Es refereixen a expressions com “colpistes” i “criminals” que recentment han pronunciat Pablo Casado, Albert Rivera i representants de Vox. Així, els membres de JxCat fan valdre la seva condició de diputats. La formació també va anunciar ahir que Sànchez serà l’escollit per visitar, quan arribi el moment, Felip VI amb motiu de la ronda de contactes per la investidura. ERC no té previst acudir a la trobada.

La polèmica que envolta les suspensions

Per què Batet i la Fiscalia s’adrecen al Suprem?

El tribunal del Procés no va ser meridianament clar a l’hora d’instar el Congrés i el Senat a suspendre els presos perquè ja hi ha un article al reglament de les cambres que preveu que ha de ser així quan hi ha membres del poder legislatiu en situació de presó provisional. Aquests preceptes, però, apunten al fet que s’hagi concedit abans el suplicatori al Suprem per continuar amb la causa judicial oberta, que el tribunal no va demanar perquè no ho va trobar pertinent. Davant els dubtes, tant Meritxell Batet com la Fiscalia recorren a l’article 384 bis de la LECrim, que ja va aplicar Pablo Llarena.

Per què no hi va haver aquesta polèmica al Parlament?

Llarena va aplicar el 384 bis per suspendre els presos que eren diputats al Parlament. La diferència amb aquest cas és que el reglament de la cambra catalana no preveu que la mesa suspengui un diputat un cop concedit el suplicatori, bàsicament perquè aquesta petició només la fa el Suprem i l’alt tribunal només jutja aforats a les cambres espanyoles.

Quins tràmits se seguiran al Congrés i el Senat?

Digui el que digui el Suprem, la decisió correspon a la mesa del Congrés i el Senat. A la cambra baixa el reglament diu que ha de ser l’òrgan de govern el que efectivament apliqui la suspensió. En canvi, l’article 22.6 del Senat diu que s’ha devotar per majoria absoluta, però no especifica si es refereix a la mesa o a al ple. L’òrgan que presideix Manuel Cruz decidirà la fórmula.

Com quedaran les majories parlamentàries?

Amb la suspensió, JxCat i ERC tindran quatre diputats menys al Congrés perquè no es pot delegar el vot i, per tant, la majoria absoluta baixarà a 174. Amb aquestes xifres, Pedro Sánchez podria sortir investit sense necessitar els vots del partit de Junqueras. La decisió d’entregar l’acta dependrà de si queden en llibertat quan acabi el judici.