Ball de bastons entre els manifestants a Sant Jaume
BarcelonaCridòria i silenci, somriures i retrets, vergonya i dignitat. L’estira-i-arronsa entre aquests termes va ser la dinàmica d’ahir a la tarda a la plaça Sant Jaume, on milers de persones van aplegar-se per seguir l’acte d’investidura d’Ada Colau. Fa quatre anys, la rauxa va acaparar una sessió que va trencar els esquemes pactats, ja que, per primera vegada, la futura alcaldessa va decidir travessar la plaça fins al Palau de la Generalitat esquivant les pompositats institucionals. La decisió va comportar un maldecap per als Mossos d’Esquadra a l’hora de garantir la seguretat dels representants i els ciutadans, però també va suposar un acostament a la gent que va generar un sentiment d’esperança entre els barcelonins.
La revalidació de la líder dels comuns al capdavant del consistori barceloní va invertir l’ambient festiu fins al punt de convertir-lo en una atmosfera de tensió permanent. “Botiflers, no teniu vergonya!”, etzibaven els ciutadans independentistes als regidors de Barcelona en Comú que anaven arribant amb comptagotes a l’Ajuntament. Des de quarts de quatre de la tarda i fins passades les vuit del vespre, la plaça Sant Jaume va ser testimoni de la indignació de part dels concentrats, que lamentaven el camí que havia portat Colau altre cop a l’alcaldia. “És una vergonya”, cridaven. Així, mentre algunes persones llançaven monedes de cèntim cada vegada que un regidor dels comuns s’acostava a l’edifici, la multitud ho acompanyava amb càntics com “Valls i Colau, la mateixa casta” o “Colau, ets un frau”. I encara més: “Amb Valls sí que es pot”.
Mentre al Saló de Cent avançava l’acte institucional, la pugna verbal entre els partidaris d’Ada Colau i els independentistes s’accentuava al carrer. La cridòria dels últims amagava els aplaudiments dels primers quan apareixia l’alcaldessa en pantalla. En canvi, no es va reproduir el mateix efecte a la contra. Un silenci eixordador es va apoderar de Sant Jaume quan Joaquim Forn va prendre el torn de paraula. “Forn, conseller” o peticions de “llibertat” amenitzaven l’espera entre els parlaments dels candidats, que van fer-se feixucs als assistents. “ Parole, parole, parole ”, van retreure a Ada Colau en el discurs final.
La traca final
“Que es facin un petó!”, ironitzaven els manifestants independentistes en al·lusió a Colau i Manuel Valls, candidat de Barcelona pel Canvi - Cs, pocs minuts abans que acabés l’acte a dins de l’edifici. Però la traca final encara havia d’arribar. Les protestes i la tensió van revifar a última hora, quan l’alcaldessa havia de travessar la plaça per reunir-se amb el president Quim Torra. “No els deixeu passar!”, deia la gent amb l’objectiu d’evitar que els partidaris de Colau poguessin arribar a la primera fila del cordó policial per abraçar l’alcaldessa. Colau, però, va acabar passant amb el cap baix entre crits de “traïdora”, “carcellera” i algun tímid i llunyà “alcaldessa!”.
