Balanç del 155: estructures d’estat esborrades i projectes aturats

BarcelonaDel que ha tret més pit el govern espanyol pel que fa a l’aplicació de l’article 155 ha sigut dels organismes que ha eliminat i els càrrecs que ha destituït. L’executiu de Rajoy s’ha assegurat, així, que es tornava a l’ordre constitucional i estatutari després del referèndum de l’1 d’octubre. Però els efectes del 155 han anat més enllà. Per a la Delegació del govern espanyol a Catalunya, que fins ara ha capitanejat Enric Millo, la gestió de la intervenció de Catalunya ha sigut positiva, mentre que per als funcionaris agrupats en la plataforma Servidors.cat ha sigut “nefasta”. Creuen que ha comportat més danys que no pas beneficis per a Catalunya.

Durant els mesos de 155 i segons dades facilitades per la Delegació del govern espanyol, l’executiu de Rajoy ha pres al voltant de 220 acords, entre els quals hi ha hagut la convocatòria de 2.000 places de mestres i professors “després de set anys que no se’n convoqués cap”. Tot i que l’anunci de la convocatòria d’oposicions el va fer el departament d’Ensenyament, va ser el govern espanyol qui va signar l’acord en aplicació de l’article 155, expliquen des de Servidors.cat.

Ha passat el mateix en bona part dels acords que el govern espanyol ha pres per mantenir en funcionament l’administració catalana, entre els quals també hi ha la convocatòria de 455 places de Mossos d’Esquadra de nou ingrés -la Generalitat n’havia previst 505 al juliol-, els 18 milions d’euros per a infraestructures esportives dels Jocs del Mediterrani de Tarragona o els 1.100 milions d’euros que s’han abonat als ajuntaments i diputacions entre setembre i desembre del 2017. En aquest últim cas, des de la Delegació defensen haver posat fi al “retard històric” que havien patit els municipis en els pagaments per part de la Generalitat. Però aquest no és l’únic retret que l’executiu popular fa a l’anterior Govern, sinó que critiquen també que no haguessin fet efectiva la paga extraordinària dels treballadors públics del 2012, 2013 i 2014. La del 2012, Rajoy va abonar-la fa poques setmanes.

Escoles que discriminen per sexe

A banda dels acords que provenien de l’anterior govern de la Generalitat, l’executiu espanyol també ha tirat endavant acords per iniciativa pròpia. És el cas, per exemple, de la renovació dels concerts educatius a centres que segreguen per sexe. El Govern Puigdemont no havia acordat aquesta mesura i el pacte entre JxCat, ERC i la CUP de principis de gener l’havia eliminat. El govern espanyol també subratlla que ha garantit el pagament de la renda garantida de ciutadania, un fet que Servidors.cat desmenteix que sigui mèrit seu perquè afirma que els 19 milions que l’executiu de Rajoy va destinar-hi ja estaven inclosos als pressupostos del 2017.

Tot i que la Delegació del govern espanyol no ha volgut explicar a l’ARA els acords que ha pres per iniciativa pròpia, asseguren que han gestionat pagaments per valor de 8.000 milions d’euros, dels quals més de 2.000 han sigut per a proveïdors i més de 1.000 per a entitats locals.

Retards i acords aturats

Des de fa mesos, el col·lectiu de funcionaris de Servidors.cat està elaborant un inventari de “danys” que la suspensió de l’autonomia ha provocat al funcionament administratiu de la Generalitat. En la seva pàgina web destaquen que s’han congelat “centenars” de propostes, tal com explica una de les membres de la plataforma, Aranzazu Colom. Bona part dels acords que ha aprovat l’executiu de Mariano Rajoy, assegura, ja venien de l’acció de govern de l’executiu cessat. Colom admet que n’han tirat endavant bona part “però amb retard”, i denuncia que el cessament d’alts càrrecs de la Generalitat ha fet que alguns projectes hagin quedat paralitzats.

En el recull de “danys” hi ha almenys una cinquantena de subvencions i inversions que han quedat totalment paralitzades, entre les quals n’hi ha de relacionades amb la memòria històrica i d’altres amb plans de cooperació internacional. A més, Colom explica que els “col·lectius més vulnerables”, com ara immigrants, dones, nens i joves en risc d’exclusió social, han sigut els més afectats. Per exemple, alguns cursos de suport a persones immigrants han quedat totalment paralitzats perquè el pla sota el qual s’estaven desenvolupant no té dotació pressupostària. Segons Colom, algunes ONG i entitats de la Taula del Tercer Sector han hagut de recórrer a crèdits o ajudes particulars per tirar endavant.