Abaixar preus a l'economat i que tornin els concerts i el teatre: les peticions dels interns de Lledoners per al 28-A

Sant Joan de VilatorradaEls presos polítics van arribar a Catalunya el juliol de l'any passat. Hi van ser durant set mesos fins que, coincidint amb l'inici del judici contra ells al Tribunal Suprem, van tornar cap a Madrid. I la presó de Lledoners va ser durant aquest temps el principal centre de peregrinatge de l'independentisme. Aquest dijous, ERC ha volgut reivindicar Lledoners –i també Puig de les Basses i Mas d'Enric– més enllà dels presos polítics portant-hi la campanya electoral. Allà, Gabriel Rufián i Diana Riba han col·leccionat peticions de "sentit comú": abaixar els preus de l'economat i autoritzar més visites i de més durada dels familiars són les dues principals.

Però també volen –explicaven els candidats republicans– recuperar els concerts i les obres de teatre que arribaven sovint mentre hi eren els presos polítics. Maria del Mar Bonet, Mishima, Gossos i Quico Pi de la Serra, entre d'altres, van passar per Lledoners durant aquells set mesos, i ara els interns troben a faltar que hi hagi grups que s'animin a actuar a la presó.

En el col·loqui hi han participat una cinquantena dels 649 interns que hi ha en règim ordinari. Una de les limitacions imposades per la conselleria de Justícia era que només hi poguessin acudir els presos que han mostrat la intenció d'exercir el dret de vot per correu el 28 d'abril. 64 dels 374 amb nacionalitat espanyola s'han registrat per votar, un 17% del total. És, de fet, el percentatge més alt entre les nou presons catalanes de règim ordinari i pràcticament dobla la mitjana.

¿Hi ha algun relació de causa-efecte amb la presència dels presos polítics? No és fàcil de determinar tenint en compte, per exemple, que no s'han fet públiques les dades de quants interns van demanar votar per correu en les eleccions catalanes del 2017. El que sí que és fàcilment comprovable a partir de les dades que Justícia ha facilitat a l'ARA és que, a Lledoners, hi ha més interès. En total, dels 6.675 interns en règim ordinari que hi ha al país, 3.502 tenen nacionalitat espanyola (una petita part, però, té limitat el dret de vot). El 10% (349) ha fet la petició per votar per correu.

L'interès a les presons de Mas d'Enric i de Puig de les Basses, on hi havia Carme Forcadell i Dolors Bassa, respectivament, està una mica per sota del de Lledoners. A Tarragona s'han registrat 54 interns, un 13% dels que tenen dret de vot, i a Figueres se n'han registrat 30, un 9,6%.

A la presó de la Roca, on hi ha joves d'entre 18 i 21 anys, han mostrat la intenció de votar per correu 11 persones de les 87 que ho podien fer (12,6%); per darrere hi ha Can Brians 2, la presó que acull més interns a Catalunya, amb un 11,1% i 92 persones a la llista; la de Ponent, a Lleida, se situa exactament a la mitjana (10%), amb 30 persones registrades; i el percentatge es redueix a Can Brians (6,2% i 25 persones) i a Quatre Camins, amb un 5,9% i 42 persones. Tanca l'estadística el Centre Penitenciari de Dones de Barcelona, on només ha fet els tràmits per votar per correu una de les 60 dones que ho podien fer.