Artur Mas: “Hi ha gent que vol fracturar Catalunya i la missió del Govern ha de ser evitar-ho”

BarcelonaArtur Mas (Barcelona, 1956) arriba a l’ARA puntual i amb la idea de llançar un seguit de missatges clars per a qui el vulgui entendre.

El govern espanyol està analitzant la viabilitat de la publicació dels noms del Govern. Què n’espera?

N’espero el que fan habitualment, que és posar traves, posar problemes. Però els perilla l’aprovació dels pressupostos...

¿Per tant l’estratègia és posar en evidència el govern espanyol?

Sí, i també entendre que és una batalla que des d’un punt de vista legal té un recorregut llarg. Això no acabarà als tribunals espanyols.

¿Això vol dir que aquest serà un Govern de gestos més que d’acció?

Ha de ser de les dues coses. La governació interior l’ha de fer el govern de la Generalitat, amb el president Torra al capdavant, i la projecció exterior ha de descansar més en el àmbit del president Puigdemont.

Per tant, hi haurà dues potes d’acció. Però el president qui és?

El president de la Generalitat és el president Torra. És el 131è president. Ara, el president Puigdemont és qui hauria de ser-hi ara.

El president Torra, però, arriba amb una vocació molt de provisionalitat. ¿Això pot afeblir-lo a ell com a interlocutor, per exemple?

Sap què passa? Que la provisionalitat és un concepte que en política és difícil de calibrar. Perquè allò que pot semblar provisional pot no ser-ho tant i allò que pot semblar més definitiu pot acabar sent més provisional. Ja es veurà.

¿S’esperava una resposta jurídica europea tan contrària als interessos de l’Estat?

Ho desitjava de tot cor. I finalment s’està produint. I estan posant en evidència el funcionament de la justícia espanyola en el seu més alt nivell, perquè el Suprem és la cúpula del sistema judicial espanyol.

El portaveu del PNB va dir un dia al PP: vostès tenen l’oportunitat de solucionar o vèncer, i vostès volen vèncer. Es refereix a això?

Sí, esclar. Volen vèncer esclafant. Que és la manera que saben vèncer, i que gairebé sempre els ha acabat sortint malament.

Què n’espera del PNB?

N’espero simplement que facin el que van dir que farien: que mentre hi hagi 155 no votaran el pressupost.

Quin creu que ha de ser l’objectiu principal d’aquesta legislatura?

Bàsicament tres coses. Ajudar el progrés econòmic del país. Garantir les polítiques socials. I reforçar la cohesió interna del país.

Ara està fracturat el país?

No. Jo crec que està dividit, però no fracturat. És una diferència molt important. Però hi ha gent que vol que Catalunya es fracturi perquè sigui més dèbil. La missió del Govern és evitar la fractura i que, per tant, es reforci la cohesió.

El secretari general del PSOE ha titllat Torra de racista, xenòfob i supremacista. Vostè el coneix...

El conec prou per saber que tot això és fals. Són insults gratuïts que haurien d’avergonyir els que els pronuncien. I sobretot algú que es diu d’esquerres, com Pedro Sánchez, que hi ha dies que sembla una mica més hooligan que Rajoy i, fins i tot, que Rivera.

Ciutadans ja està en precampanya.

Claríssim. En l’ADN de Ciutadans hi ha la destrucció i la discòrdia. Pedro Sánchez està cometent un error monumental, que és pensar-se que amb això serà vist com més espanyol, però com menys contrapès hi posi pitjor li anirà.

El president de la Generalitat ha dit que el que es va fer malament és desaprofitar l’oportunitat del 10 d’octubre. ¿Vostè comparteix aquest punt de vista?

Bé, el president Torra pot tenir aquesta impressió, però jo vull fer notar que aquest debat ja hi va ser. I tothom sap que hi havia persones, com jo mateix, que no compartíem les decisions que es van prendre. I a partir d’aquí hem d’anar veient en el futur com s’obren aquestes finestres d’oportunitat, però no només veure com s’obren, sinó com les obrim. És a dir, com som proactius.

¿I aquesta estratègia, a banda de bon govern, etcètera, passa per algun altre lloc que no sigui l’ampliació de la majoria?

Jo crec que passa per tres llocs. Primer, com s’incrementa la base, a dins de Catalunya, a favor de la sobirania. Segon, com es demostra als ciutadans que des de Catalunya es governa molt millor que des d’Espanya. I la tercera cosa, que també és molt important, a part d’aquestes dues: com fem nosaltres una estratègia d’aliances exteriors, que, com hem demostrat, en el moment clau són bàsiques, són essencials, per intentar arribar al teu objectiu. Són aquestes tres dimensions. I totes són proactives.

¿Vostè entén exactament què vol dir “fer República”?

“Farem República”, tal com jo ho entenc almenys, és l’objectiu que tenim de crear un estat per a Catalunya. I a més aquest objectiu no és un objectiu només per ell mateix, sinó que va associat a tota una sèrie de valors: democràtics, pacífics, constructius, positius, de diàleg, de bon govern, de bones pràctiques... Uns valors que, conjuntament, conformen un ideal republicà. Ara, si fer República volgués dir que ja la tenim, per entendre’ns, i que hem de prendre una sèrie de decisions per implementar-la, doncs home, en aquest moment hi hauria gent que en podia discrepar, no? Hi hauria gent que diria home, l’hem d’acabar construint, tenim aquest objectiu, però és evident que, ara per ara, encara no la tenim. Perquè si la tinguéssim no hi hauria presos polítics i el president Puigdemont podria prendre possessió sense problema, no?

A Marta Pascal se li ha format un grup de pressió que desafia el seu lideratge al PDECat. Joan Ramon Casals, l’alcalde de Molins, ha dit que es presentarà per liderar una nova etapa. ¿Creu que l’etapa de Pascal s’ha acabat?

Jo crec que ho ha de decidir ella mateixa. Però no té per què haver-se acabat. És a dir, crec que ara el gran tema és com el conjunt del PDECat en aquest moment s’alinea bé amb Junts per Catalunya, i viceversa, de tal manera que acabin creant aquest nou partit del segle XXI que Catalunya necessita, un moviment d’ampli espectre amb gent diferent que se sent acollida. Això era la millor Convergència.