Arran: “No som les joventuts de la CUP”

El col·lectiu juvenil, que té uns 500 militants, és una de les organitzacions que forma part de la Crida Constituent

L’acció a la seu del PP va ser el començament de la campanya d’Arran a favor de l’1-O.
Ot Serra
02/08/2017
2 min

BarcelonaL’assalt i pintades en un bus turístic, l’entrada a la seu del PP, l’encadenament d’alguns dels seus membres a la seu de la Borsa i l’arrencada dels senyals de trànsit fronterers que delimiten Catalunya amb Andorra i França són algunes de les accions que els últims mesos han donat notorietat mediàtica a Arran. Però què és Arran? El col·lectiu juvenil, que té uns 500 militants, és una de les organitzacions que forma part de la Crida Constituent, el conjunt d’espais integrats en la candidatura de la CUP al Parlament, però amb plena autonomia per prendre decisions. Per això, tot i formar part del mateix moviment, Arran insisteix que treballa en una “posició d’igualtat” amb la formació parlamentària. “No som les joventuts de la CUP”, remarca la portaveu Laura Flores.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Els inicis d’Arran es remunten a fa cinc anys, quan la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista (CAJEI) i Maulets, dues organitzacions amb dècades d’història dins aquest espai, van decidir confluir juntament amb altres agrupacions més petites. El seu àmbit d’actuació s’emmarca en els Països Catalans i actualment està format per més d’una cinquantena d’assemblees, de les quals una a Palma i una desena al País Valencià. La seva implantació al territori se sustenta a partir d’assemblees locals i això implica que en cadascuna es treballen diferents projectes en funció de cada realitat. A Barcelona, per exemple, s’ha abordat la crítica del turisme de masses.

El cert és que l’aparició d’Arran al tauler central de la política catalana s’ha produït des que el referèndum és a l’horitzó. La seva posició és unívocament favorable a l’1-O, malgrat haver mostrat bel·ligerància amb alguns coprotagonistes del Procés, singularment el PDECat. Arran ha fet pintades en seus de la formació hereva de CDC i fins i tot se li han atribuït amenaces directes als seus dirigents, com Marta Pascal i Jordi Jané. Aquestes actuacions generen malestar en els sectors de la CUP partidaris de la unitat d’acció amb la resta d’actors independentistes.

No en va, Arran va ser una de les agrupacions dins la CUP que es va oposar a la investidura d’Artur Mas -va fer campanya amb el seu rostre cap per avall- i a la tramitació del pressupost del 2016. “La posició la teníem molt clara i el debat es va fer per exposar-la ben argumentada”, afirma Flores.

“Juntament amb Endavant [on milita Anna Gabriel], Arran és l’organització més antiprocessista”, valora un exmilitant barceloní. “A l’inici ja dèiem que això s’allargaria”, recorda.

Amb l’aparició de l’ANC el 2012, que aglutinava l’independentisme transversal, es va produir una escissió i set assemblees d’Arran van marxar-ne perquè veien necessari no girar l’esquena a aquest nou espai. Fa aproximadament dos anys van confluir en les Assemblees de Joves per la Unitat Popular (AJUP). L’exmilitant consultat explica que l’entrada del partit a la cambra -el 2012- va provocar un “sentiment d’inferioritat” d’Arran respecte al “poder adult de la CUP”, que era qui prenia “les decisions importants”. “Tothom hi estava abocat però no volíem que es mengés tot l’espai de l’esquerra independentista”, afegeix.

stats