ELECCIONS ANDALUSES

Andalusia vota en uns comicis que poden precipitar unes generals

La participació a les sis de la tarda arriba al 46,3%, cinc punts menys que el 2015

La candidata del PSOE-A a la presidència de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz, acompanyada de la seva neboda Laura, vota al col·legi Alfares del popular barri de Triana, a Sevilla
i Dani Sánchez Ugart / Agències
02/12/2018
6 min

SevillaLa participació a les eleccions autonòmiques andaluses ha assolit el 46,3% fins a les sis de la tarda, cinc punts per sota respecte els comicis del 2015. A les dues del migdia, havia votat un 29,9% de l'electorat, un fet que suposava quatre punts menys que fa tres anys, segons les dades facilitades per la Junta d'Andalusia.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Fins al migdia, la província de Còrdova, amb el 31,67%, és la que registra un major índex de participació fins al moment, mentre que Huelva és la que compta amb una menor mobilització del seu electorat, amb el 26,8%.

Els col·legis electorals per als onzens comicis autonòmics andalusos han obert, puntualment, a les 09.00 hores d'aquest diumenge. Un total de 6.541.748 electors estan cridats a les urnes per exercir el seu dret a vot en els 3.832 col·legis electorals -i les 10.038 taules- repartits per les vuit províncies andaluses. Aquest nombre d'electors suposa un augment del 0,7% respecte a les últimes eleccions autonòmiques, celebrades el 22 de març del 2015, i, d'aquesta xifra, 242.963 són residents a l'estranger, 6.298.785 resideixen a Espanya i 302.771 són nous electors.

Dos apoderats de Vox increpen Susana Díaz

Dos apoderats de Vox han increpat i insultat la presidenta de la Junta i candidata a la reelecció pel PSOE, Susana Díaz, moments abans que diposités el seu vot a l'urna al col·legi Alfares de Sevilla, fet que denunciarà almenys a la Junta Electoral d'Andalusia, ha assegurat Díaz.

L'incident s'ha produït passades les 10.30 hores a l'interior del col·legi electoral en el qual ha votat la presidenta, acompanyada del seu marit i del seu fill.

Després d'agafar la papereta del seu partit i fer broma amb els periodistes que esperaven el moment de la votació, s'han sentit crits de "quaranta anys robant", "Susanita, se t'acaba la ganga" i "Susana, a l'atur". Les consignes les han cridades dos apoderats electorals de Vox que portaven la identificació i han sigut represos per alguns assistents.

Fonts pròximes a la presidenta de la Junta han confirmat a Efe que estan estudiant possibles mesures i que, de moment, han decidit denunciar els fets a la Junta Electoral d'Andalusia. El partit d'ultradreta ha reaccionat ràpidament als fets: "Els apoderats de Vox saben perfectament que la seva tasca és supervisar el correcte funcionament de les votacions. Aquestes dues persones han sigut apartades com a apoderats per conducta inapropiada en el dia de la votació", ha afirmat el partit.

Els primers resultats, dues hores tard

Els resultats de les eleccions no es començaran a fer públics fins a les 22.15 hores, dues hores més tard del previst, moment en el qual es tancaran els col·legis electorals de Sanlúcar de Barrameda (Cadis), afectats per un retard a causa que no hi havia paperetes d'Equo en diverses taules. Ho ha explicat en una conferència de premsa la consellera andalusa de Justícia i Interior, Rosa Aguilar, que ha indicat que la Junta Electoral ha informat a la Junta d'Andalusia que no es podran difondre els resultats oficials fins a aquesta hora, una vegada que estiguin tots els col·legis tancats.

El primer 'round' d'una intensa agenda electoral

La campanya de les eleccions andaluses que se celebren avui ha estat marcada per dos debats que s’han escapat a la política autonòmica: Catalunya i la ultradreta de Vox. El consens que els comicis seran el primer round d’una intensa agenda electoral i el fet que siguin la primera prova real per als nous lideratges i equilibris sorgits després de la moció de censura a Mariano Rajoy col·loca el focus de la política espanyola en les urnes que s’obriran aquesta nit. Del que decideixin els andalusos es despendran conclusions sobre l’estat de forma de cadascun dels quatre partits que aspiren a governar l’Estat, amb el principal dubte de saber quin dels dos blocs ideològics està més fort. També si el president espanyol, Pedro Sánchez, cotitza tan a l’alça com diuen algunes enquestes i, sobretot, qui ostenta el paper protagonista a la dreta, el PP o Cs. Tot plegat podria crear al·licients a la Moncloa per avançar eleccions.

Les enquestes apunten a una victòria de la candidata a la reelecció, la socialista Susana Díaz, però sense prou força per governar en solitari, fet que l’obligarà a buscar un acord de governabilitat semblant al que hi ha a l’Estat, amb Podem i IU. Un resultat millor del previst podria tenir una lectura triomfalista a la Moncloa, que confia que l’efecte arrossegador generat pel govern de Sánchez beneficiï Díaz. Tot i això, l’antiga rival interna del president espanyol podria rebre un vot de càstig propi, del qual Sánchez es desvincularia. El dubte per a l’esquerra, aleshores, serà veure si Podem capitalitza a Andalusia l’acord de governabilitat estatal amb el PSOE, de manera que s’eixampli la base de l’esquerra i s’allunyi la possibilitat d’un govern de dretes a l’Estat.

Les enquestes no descarten un primer lloc per a Díaz, seguida de la candidata de Podem, Teresa Rodríguez. En aquest escenari, previsiblement, el líder del partit lila, Pablo Iglesias, i els sectors del PSOE favorables a anar a les urnes, que cada cop són més explícits, incrementaran la pressió a Pedro Sánchez perquè convoqui comicis estatals, per mirar de garantir una majoria que no necessiti els vots dels independentistes i que arraconi Pablo Casado i Albert Rivera, debilitats.

Blocs consolidats

La campanya ha consolidat la dinàmica de blocs a l’Estat. Tot i la distància i la falta de sintonia de Díaz i Rodríguez al Parlament andalús, totes dues candidates han fet campanyes coincidents en alguns aspectes, com l’intent de posar-hi “accent andalús”, defugir els assumptes de política estatal i donar menys pes als líders estatals. Rodríguez ha evitat el cos a cos amb Díaz, conscient que molt probablement hi haurà de pactar a partir de demà. La polarització amb un tripartit de Vox, Cs i el PP que ha plantejat Díaz, que s’ha presentat com un mur davant les dretes, també ha incidit a consolidar els blocs ideològics.

A l’altra banda, el PP i Cs també han fet una campanya paral·lela, marcada per l’ascens de Vox en les enquestes, i amb gran presència dels líders estatals. Tant Casado com Rivera s’han obert a pactar-hi i fins i tot han imitat una part del seu discurs, en un moviment que Díaz ha aprofitat per incidir en la polarització amb la ultradreta al final de la campanya. Casado i Rivera, a més, han centrat el discurs en assumptes en clau estatal.

La dreta encara se la juga més que les esquerres en aquests comicis. Casado ha estat omnipresent en aquesta campanya, i ja ha admès que serà una primera volta de les generals. I les enquestes no li asseguren el segon lloc. Si queda per darrere de Cs, el seu lideratge a l’Estat es veurà debilitat i el qüestionament intern començarà a créixer. L’amenaça de Vox, a qui algunes enquestes atorguen fins a quatre diputats, porta a màxims el neguit a la dreta. Per a Rivera, en canvi, les eleccions són una oportunitat per arrabassar-li al PP el lideratge històric de la dreta.

A escala andalusa, els comicis dirimeixen si la comunitat allargarà 40 anys d’hegemonia socialista, però amb l’amenaça real d’un bloqueig, sobretot si les negociacions s’allarguen més enllà del gener, quan està prevista la sentència del cas dels ERO, que dificultaria arribar a un acord amb Díaz.

Què s’hi juga cada partit? Una lluita d’hegemonies

Guanyar sense hipoteca

Susana Díaz té assegurada, segons les enquestes, la victòria, però no el govern. El repte de la candidata a la reelecció és assolir un resultat suficient per imposar als seus rivals que li facilitin la governabilitat. El més probable és que hagi de pactar amb Endavant Andalusia per seguir governant. Si rep molt càstig, haurà de cedir més a Teresa Rodríguez, que vol “acabar amb el susanisme”.

Mantenir la plaça

El PP es juga a Andalusia el manteniment de l’ statu quo, la il·lusió que el bipartidisme imperfecte no ha mort i que l’alternativa a la dreta del PSOE passa per ells. Cs els amenaça de prendre’ls l’hegemonia de la dreta, i no és descartable, fins i tot, una quarta plaça dels populars. Un mal resultat condemnaria el candidat, Juan Manuel Moreno, però també dificultaria el futur de Pablo Casado.

Sumar més junts

Endavant Andalusia (EA) ha estat la marca d’IU i Podem, que en els anteriors comicis es van presentar per separat. El repte de la candidata, Teresa Rodríguez, serà sumar més junts que per separat, per poder tenir una posició de força per pressionar Díaz. Un segon lloc de Rodríguez, tot i enfortir el bloc d’esquerres, paradoxalment, podria dificultar el pacte, perquè EA seria l’alternativa.

Assolir el segon lloc

El candidat Juan Marín ha rebut el suport constant d’Inés Arrimadas i Albert Rivera. Ciutadans té en les eleccions andaluses la possibilitat de fer el sorpasso al PP i batre els sondejos, que a l’Estat acostumen a sobrevalorar-los. El partit encetaria aleshores el camí cap a l’oposició frontal al PSOE, a qui va donar suport a Andalusia el 2015.

stats