Alemanya manté Puigdemont a la presó

Berlín / BarcelonaCarles Puigdemont continuarà, de moment, a la presó. Ho va decidir ahir el tribunal de primera instància de la localitat de Neumünster, al centre penitenciari de la qual va ser traslladat diumenge el president de la Generalitat després de ser detingut per la policia alemanya quan intentava tornar a Bèlgica des de Finlàndia. Puigdemont, doncs, haurà d’esperar per ara sota custòdia policial que l’Audiència Territorial de Slesvig-Holstein decideixi sobre el seu futur. Això no vol dir, però, que Puigdemont hagi d’esperar a la presó tot el temps que l’Audiència Territorial necessiti per decidir sobre la seva extradició. Tot dependrà de la fiscalia i dels jutges del tribunal encarregat del cas.

En declaracions a l’ARA, el vicefiscal de Slesvig-Holstein, Ralph Döpper, avisa tanmateix que l’espera del president -que seguirà a la presó mentre la fiscalia decideixi si s’hi queda definitivament- pot ser llarga. “Durant els pròxims dies o fins i tot les pròximes setmanes, la fiscalia examinarà de manera minuciosa si l’euroordre de detenció emesa per les autoritats espanyoles ens permet sol·licitar a l’Audiència Territorial de Slesvig la presó preventiva per a Puigdemont abans d’una possible extradició”. És a dir, que la decisió d’ahir del tribunal de primera instància de Neumünster és cautelar i que la fiscalia podria demanar més endavant revocar-la si creu que pot deixar Puigdemont en llibertat -sense abandonar Alemanya- fins que l’Audiència resolgui sobre la seva extradició.

“La situació de Puigdemont no se solucionarà en pocs dies. Amb seguretat, la decisió judicial no arribarà abans de Pasqua”, va assegurar ahir Döpper a l’ARA. La fiscalia de l’estat federat alemany descarta així que, com desitgen les autoritats espanyoles, l’extradició s’executi aquesta mateixa setmana. La llei estableix que el jutge té 60 dies per prendre una decisió però, com reconeix la fiscalia general de Slesvig-Holstein, aquest termini no sempre es compleix. Tot i això, els analistes consultats per la premsa alemanya no creuen que el procés judicial duri més de dos mesos. Les declaracions de Döpper apunten a un període de setmanes.

Dos delictes similars?

Els juristes alemanys també destaquen les similituds existents entre el delicte de rebel·lió, del Codi Penal espanyol, i el d’alta traïció del Codi Penal alemany. Tanmateix, segons el ministeri federal de Justícia a Berlín, el Codi Penal alemany “no conté explícitament l’acusació de rebel·lió”. Per tant, la gran incògnita ara mateix és si els jutges alemanys consideraran el delicte de rebel·lió equivalent al d’alta traïció, per al qual la llei alemanya veu necessari l’ús de la violència o “l’amenaça de violència”. En tot cas, si l’Audiència Territorial de Slesvig-Holstein considera lícit només un dels delictes establerts pel jutge Llarena, serà suficient per donar llum verda a l’extradició de Puigdemont a les autoritats espanyoles.

Mentrestant, continuen sortint a la llum més detalls sobre l’operació de detenció de Puigdemont de diumenge passat. El ministeri d’Interior federal va confirmar ahir que les autoritats alemanyes van rebre la informació de l’entrada del líder polític català al seu territori a través d’un agent dels serveis d’intel·ligència espanyols. Posteriorment, la policia de l’estat federat de Slesvig-Holstein va detenir-lo. Fonts pròximes a la investigació van informar ahir l’agència Efe que els investigadors havien col·locat prèviament un dispositiu de geolocalització al vehicle del president, que sempre van tenir controlat.

A més de les novetats sobre com va anar la detenció del president, ahir van arribar també les primeres declaracions oficials del govern federal alemany sobre el cas Puigdemont. El portaveu de la cancellera Angela Merkel, Steffen Seibert, va refermar la, fins ara, posició oficial de Berlín sobre el conflicte polític català: “Espanya és un estat democràtic de dret”. Seibert va afegir que el conflicte només es pot solucionar “en el marc del dret espanyol i de l’ordre constitucional”. Berlín va confirmar així, una vegada més, el seu suport al govern de Mariano Rajoy.

Tanmateix, el vicefiscal Döpper també subratllava ahir a l’ARA la independència del ministeri públic de Slesvig-Holstein. “Aquest és un procés que funciona d’acord amb el poder judicial, és a dir, el govern federal delega la seva responsabilitat. Això vol dir que nosaltres, com a fiscalia, no tenim cap motiu per dirigir-nos al govern federal. La fiscalia regional i l’Audiència Territorial tenen la paraula”, va argumentar.

En els pròxims dies caldrà veure també les diferències entre les fiscalies de diferents països europeus. Les ordres de detenció de Llarena sobre els dirigents sobiranistes a l’estranger han arribat a la taula d’autoritats de mig Europa, per la qual cosa seran diversos els països que s’hauran de posicionar sobre la justícia espanyola. De moment, ahir la fiscalia de Brussel·les ja va anunciar que els advocats de Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig s’hi han posat en contacte per traslladar que estan a disposició de la justícia belga. “Per aquest motiu, i com que no hi ha risc de fuga”, la policia belga no els buscarà “activament”, va explicar la fiscalia en un comunicat. Per tant, tal com va ja va passar al mes de novembre amb l’última euroordre, no seran detinguts. De fet, la fiscalia de Brussel·les -que ha demanat informació “complementària” a Llarena- apunta que els tres consellers encara no s’han presentat davant del jutge però que ho podrien fer “pròximament”. També en els pròxims dies se sabrà com actua la justícia escocesa en el cas de Clara Ponsatí, de qui han sortit en defensa els seus companys a la Universitat de Saint Andrews, on imparteix classes.

La causa contra el Procés, doncs, ha acabat esquitxant Europa, que en les pròximes setmanes haurà de decidir com actua davant la petició de Llarena. De moment, mentre analitza la petició del jutge del Suprem, Alemanya manté el president de la Generalitat a la presó. Carles Puigdemont encara haurà d’esperar per saber quin serà el seu futur.