Albert Ginjaume: "La manera d'actuar de l'Estat està empenyent la societat catalana a l'independentisme"
Entrevista a l'excònsol de Finlàndia a Barcelona i ex secretari general del consular cessat per motius ideològics per pressions de l'Estat
BarcelonaAlbert Ginjaume (Barcelona, 3-1-1962) era una persona desconeguda fins aquesta última setmana per al gran públic però molt respectada entre els cònsols a Barcelona. El seu pare va ser cònsol de Finlàndia durant 11 anys i ell l'ha substituït els últims nou, fins que ha sigut víctima del Procés. O més ben dit, fins que el govern espanyol ha cregut que havia incomplert el conveni de Viena interferint en els assumptes interns d'Espanya.
Quina és la seva relació amb Finlàndia?
L'empresa de la meva família es dedica a la importació de paper i cartró i sempre ha tingut molta relació comercial amb Finlàndia. Fa 20 anys al meu pare el van nomenar cònsol fins que va fer 70 anys, que ho va deixar i m'hi van nomenar a mi, que n'era el vicecònsol.
Tenen un cartell a la porta que diu que tanquen l'oficina consular, però és difícil tancar-la realment perquè és a les oficines de la seva empresa.
I menys d'un dia per l'altre perquè segueix venint gent i seguim rebent trucades. Ara mateix el cònsol ja no pot signar papers, però el personal segueix treballant i atenen els finlandesos que venen. Suposo que seguirà treballant fins que trobin un altre cònsol.
Aquests dies ha dit que vostè no és independentista.
M'agradaria matisar-ho. Jo no soc ni deixo de ser independentista, el que és cadascú només ho sap ell. El que passa és que si dic que soc independentista estaria donant la raó al ministeri d'Exteriors espanyol que m'ha cessat. Jo crec que no és el moment de la independència, i jo no m'he postulat mai com a independentista ni he fet cap acció que ningú pugui dir que ho sigui. Dit això, crec que hi ha un problema polític i que hi han de trobar una solució. Jo no dic ni sí ni no, i potser em decantaria més cap al no, però la manera d'actuar del govern espanyol està empenyent la societat catalana cap a l'independentisme.
I patint el que ha patit, a vostè també l'està empenyent cap al 'sí'?
Estan empenyent la gent a pronunciar-se de coses que no ens hauríem de pronunciar.
Repassi mentalment: ha fet o dit alguna cosa en públic o privat que hagi pogut motivar la decisió? Encara que pensi que és una ximpleria.
És el primer vaig fer quan em van cessar, i no he fet ni dit res. L'ambaixadora em va dir que jo era molt actiu a les xarxes socials, i no és cert perquè no tinc ni Twitter, ni Facebook, ni Instagram.
I de WhatsApp en té?
Sí, i rebo molts missatges polítics de totes les tendències, com tothom, i alguns són disbarats molt grossos. Potser algun que m'ha fet una gràcia especial sí que l'he reenviat.
I ara pensa que potser algun d'aquests missatges reenviats hagi fet que l'hagin posat en una llista?
No crec que sigui per això. Jo penso que ha sigut algú que, volent-se fer el simpàtic davant el ministeri, ha pogut dir coses de mi que no eren exactes i el ministeri s'ho han pres al peu de la lletra en lloc de preguntar-m'ho. Això és una caça de bruixes, com quan durant la inquisició algú feia una foguera a casa i el veí et denunciava per bruixot. Algú pot haver dit que el Ginjaume és independentista sense saber les conseqüències que això podria tenir, perquè si ho hagués sabut no ho hauria dit.
Ho diu d'una manera com si sabés clarament qui és aquesta persona.
Exactament no sé qui és, però sí que sé qui, en un moment donat, parla més del compte, sense mala fe, però parla massa. I mira que he repassat tot el que he fet i he deixat de fer, i no hi trobo cap altra explicació.
Vostè em va explicar que una setmana abans del dinar amb Mercè Conesa li va trucar l'ambaixadora per advertir-lo. Abans d'aquest dia, havia rebut algun 'input' del malestar del ministeri d'Exteriors espanyol amb vostè?
No, no intuïa res. Només sabia que abans ja havien destituït altres cònsols per uns fets, que es podien qualificar de més o menys greus, però hi havia uns fets. Per això no vaig pensar mai que convidar a dinar la senyora Conesa ho considerarien un fet reprovable.
Quan van forçar el cessament de Xavier Vinyals i Jordi Puig, què va pensar?
El senyor Vinyals era una persona que s'havia pronunciat públicament a favor de la independència, era president de la Plataforma Pro Seleccions catalanes i, quan va penjar l'estelada a casa seva, devien pensar: "Ara l'hem agafat per aquí". I en el cas del Jordi Puig, anar a una manifestació amb un cartell de "Keep calm"… Jo no soc ningú per jutjar els altres, però si em preguntessin si és una falta per destituir-lo diria que no, com a molt seria una errada. Des del ministeri no es fan càrrec del mal que fan quan destitueixen un cònsol que fa una feina amb els membres del país que viuen aquí.
Va fer alguna cosa per defensar la feina d'aquests cònsols?
Jo he sigut secretari general del cos consular aquest últim any, i si a un membre l'han destituït, li he trucat i li he dit que ho sentia molt. A part, quan un cònsol deixa de ser-ho, el cos consular acostuma a donar-li una placa de record. La meva ambaixadora em va trucar per dir-me que el ministeri d'Exteriors espanyol li havia trucat per dir-li que el seu cònsol a Barcelona volia condecorar el cònsol de les Filipines cessat. Jo li vaig explicar que nosaltres no condecoràvem ningú, sinó que només era una 'xapa' de record per haver sigut membre del cos consular i que ho fèiem amb tothom. Però vist que no agradava, no li vam donar la placa. El Jordi Puig no té la placa de record.
I a Xavier Vinyals?
No, a ell no li vam donar perquè totes les decisions s'aproven al comitè executiu, i en el cas de Vinyals es va decidir no donar-li perquè li havien retirat l'exequàtur.
L'ambaixadora de Finlàndia a Madrid, Tiina Jortikka-Laitinen, va arribar a Espanya el setembre passat. Coneixia el cas català?
No, no el coneixia. Quan va arribar a Madrid no havia sentit a parlar del conflicte català. I, esclar, si quan arribes a un país nou el ministeri d'aquell país et diu que tens un cònsol independentista, suposo que li va venir de nou. Però després ha parlat amb mi i li he explicat bé, però esclar, les notícies que arriben a Madrid no són les mateixes que arriben aquí.
De la llista de cònsols independentistes de què va parlar Jordi Puig quan va plegar, creu que vostè no serà l'últim?
Home… D'una banda, els que estem en perill som els cònsols honoraris, i suposo que a partir d'ara vigilaran molt de fer les coses ben pulcres per no fer res que no pugui agradar al ministeri. I, de l'altra, crec que el ministeri, vist el rebombori mediàtic que ha tingut la meva destitució, suposo que si no té un fet molt greu no destituiran de manera fulminant cap altre cònsol. Suposo, però, perquè com que aquest govern ens sorprèn cada dos per tres…
Al seu comiat només hi van assistir 30 cònsols.
Eren els que esperava que vinguessin. Pensa que quan fem un dinar consular, en què convidem els 94 cònsols, només en venen uns 40 de mitjana, i quan en venen 50 és perquè ve una autoritat de molt nivell. I a part dels que van venir, tinc molts correus de suports de molts altres. Estic satisfet perquè veig que el cos consular en general m'aprecia. No hi ha ningú que m'hagi dit: "Home, és que t'has passat". No. Molts es van oferir a signar una carta de suport i jo els vaig dir que no ho fessin perquè es comprometrien ells també.
Els cònsols tenen por?
Aquest sentiment hi és, i jo mateix els he dit que no es pronunciïn gaire a favor meu perquè no els perjudiqui. De fet, jo crec que si jo no fos el secretari general del cos consular no m'haurien cessat. Pel fet d'estar en aquest càrrec estava en el punt de mira del ministeri, i destituint el cap els que venen darrere ho entendran millor que destituint el cònsol de les Filipines.
Això que m'explica em recorda una altra època.
Sí, l'època del No-Do.
¿El ministeri va pels cònsols de Barcelona perquè no expliqueu el relat del Procés que no vol el govern espanyol?
Una de les raons per les quals el procés català no ha tingut èxit és perquè no ha tingut suports internacionals. Els cònsols tenim un poder d'influència en els països que representem, però això no ho poden evitar. Una de les nostres funcions és enviar informes del que passa aquí a les nostres ambaixades. El que sí que preocupa el ministeri és que un cònsol no influenciï un altre cònsol que acaba d'aterrar a la ciutat i pregunti als seus col·legues què passa aquí. Crec que aquesta és la por que té el ministeri, que no contaminin sobretot els consols de carrera [que són del país que representen, a diferència dels cònsols honoraris]. Ara, jo puc dir que no parlo de política amb els altres cònsols.
Lamenta que Finlàndia no l'hagi defensat més davant d'Espanya com Letònia va fer amb Xavier Vinyals, obligant a que fos Espanya qui li retirés l'acreditació consular (exequàtur)?
Els finlandesos són molt legalistes i el Conveni de Viena els obliga a cessar un cònsol si el país que l'acull ho demana. El govern finlandès, però, m'ha dit que ha demanat de manera oficial a Espanya que li justifiquin el meu cessament, però encara no tenen cap resposta. El Conveni de Viena diu que Espanya no té per què explicar els motius del cessament d'un cònsol, però jo els he demanat que hi insisteixin. El Conveni de Viena es va signar el 1963 i ara som el 2018, i les coses ja no es fan com llavors.
Si no hi hagués aquesta justificació creu que Finlàndia faria algun gest a la contra, com expulsar l'ambaixador espanyol o alguna cosa semblant?
No, no ho farà. El valor d'un cònsol honorari no és tan important per crear un conflicte diplomàtic entre dos països que tenen relacions i molt interessos comuns. Un cònsol és un peó en un taulell d'escacs.
¿Ha pogut parlar amb algun membre important del govern finlandès? ¿El president o el ministre d'Exteriors?
He parlat amb un funcionari de molt alt nivell, però no puc dir amb qui. Estan amb mi i molt dolguts amb la situació.
Quin serà el futur del cos consular? El dia 21 hi ha una assemblea per escollir el seu substitut.
Hi ha hagut un sotrac perquè s'ha de substituir un secretari general i també un degà, ja que la degana actual [Franca Deza, cònsol del Perú] plega d'aquí un mes. Les coses estan complicades però hi trobaran una solució, no hi ha ningú imprescindible.
¿El Procés també ha entrat en aquesta entitat per dividir-lo internament?
Si abans no es parlava de política, ara se'n parlarà menys.
Però es miraran de reüll.
Jo diria que no. El cos consular és un grup molt cohesionat, ens avenim molt, hi ha molta diplomàcia i intentem no ofendre'ns. Des de fora no se sap, però es procura que no hi hagi cap problema entre nosaltres. Ara, ¿que hi deu haver qui prefereix un secretari general i hi deu haver qui en prefereix un altre? Segur. Però un cop escollit, tot anirà molt bé.
Quan li dic si es miren de reüll ho faig perquè d'un dels que es diu que podria optar al seu càrrec, Andrés Carasso, cònsol de la Costa d'Ivori, m'ha arribat que és membre de la FAES.
Aquest cònsol que podria ser de la FAES, no ho serà, no s'ha postulat mai com a secretari general. I potser qui vol ser-ho ha filtrat aquesta informació perquè aquest no pugui ser-ho mai. Jo he parlat amb el cònsol de la Costa d'Ivori i ell no es presentarà, i potser qui ara es pensa que podria ser-ho, no acabarà sent-ho. Es buscarà una persona que sigui acceptada per tothom, i si m'ho pregunten a mi els diré que dels candidats que han sortit no en sigui cap perquè ja han començat abans d'hora. Segons el reglament del comitè executiu, el substitut del secretari general és el cap de relacions institucionals [Lau Andersen, cònsol de Dinamarca], i així serà fins que s'esculli un substitut.