Adeu a Millo, símbol del 155

BarcelonaSense cap rastre de la pompa que el va acompanyar en la seva arribada a la Delegació del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo va fer ahir les maletes per abandonar el Palau Ramon Montaner de Barcelona. Marxava després d’un any i mig al capdavant de la Delegació, on, de la mà de l’exvicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría, va arribar amb la promesa d’una operació diàleg fallida, i d’on ha acabat sortint cessat pel nou executiu espanyol del PSOE i erigit en el rostre més visible de la repressió de l’1-O i de la intervenció de la Generalitat a través del 155.

Queden enrere més de 18 mesos en què Millo ha passat de presentar-se com l’altra cara de la moneda de Llanos de Luna -que havia fet de l’enfrontament amb els ajuntaments independentistes el seu segell a la Delegació- a ser reconegut com un dels principals adversaris del Procés. Un viratge que s’ha fet visible a través dels visitants que rebia la seu de la Delegació, que ha passat d’acollir la presència sovintejada de Santamaría, a convertir-se en el quarter general primer de Diego Pérez de los Cobos -el coordinador del dispositiu policial que va actuar amb una violència inusitada durant l’1-O- i després de Roberto Bermúdez de Castro -l’encarregat de pilotar la intervenció de la Generalitat a través del 155.

Del seu mandat, quedarà per a la història la seva compareixença durant la jornada de l’1-O. Aquell matí Millo es va convertir en la primera veu del govern espanyol que reaccionava a les càrregues policials a les portes dels col·legis electorals. Des del mateix despatx on en la seva estrena en el càrrec havia promès una etapa marcada pel “diàleg i l’entesa”, Millo va defensar la “mesura, proporcionalitat i comportament exemplar” de l’actuació policial. Era l’epitafi d’una operació diàleg i l’inici d’una etapa en què fonts pròximes al ja exdelegat del govern espanyol asseguren que Millo -amb família independentista- ho ha passat malament.

Tanmateix, el dirigent popular no s’ha separat mai en públic del discurs traçat per Soraya Sáenz de Santamaría, de qui ha sigut durant molt temps mà dreta a Catalunya.

Tot i la tibantor amb l’independentisme, entre bambolines Millo sí que va moure fils per intentar refer algun pont després de l’1-O. Primer amb Carles Puigdemont, amb qui va intercanviar diversos missatges abans que el Parlament aprovés la declaració d’independència; després amb Quim Torra, amb qui va intentar contactar diverses vegades sense èxit, fins al punt que el president de la Generalitat li va negar la salutació en l’únic acte en què han coincidit. Era la confirmació que la interlocució es feia impossible amb qui havia avalat la repressió policial del referèndum.

Futur incert

Ara Enric Millo marxa i deixa el seu lloc a la històrica dirigent del PSC Teresa Cunillera. El que farà el ja exdelegat del govern espanyol a partir de demà és una incògnita. Veus del seu entorn apunten que podria optar per buscar un destí fora de Catalunya per fugir del desgast que han suposat aquests 18 mesos. La majoria, però, aposten perquè intentarà trobar el seu lloc en la primera línia política. “Li agrada massa tot això”, apunta un col·laborador. Amb el PP a Catalunya pendent del relleu d’Albiol, hi ha qui no descarta que encara intenti jugar les seves cartes.