Creix la pressió a Sánchez dins i fora del PSOE per avançar eleccions

MadridSi Pedro Sánchez ha confiat en algú per definir la seva estratègia política des que va arribar a la Moncloa ha sigut en el seu cap de gabinet, Iván Redondo. L'expert en comunicació política, que no milita al PSOE, és un ferm defensor de la idea de resistir al govern el màxim de temps possible, perquè cada dia a la Moncloa és una victòria sobre l'oposició. Per això Sánchez s'ha anat separant de la teoria del partit i ha anat modificant el discurs, des de la promesa inicial durant el debat de la moció –quan encara mirava de seduir Ciutadans– que convocaria eleccions com més aviat millor, fins a preveure exhaurir el mandat encara que no tingui pressupost l'any que ve.

Però la pressió al president espanyol perquè posi les urnes cada cop són més evidents, i no arriben només des de l'oposició sinó també des de dins del seu govern. Ho va posar en relleu ahir el ministre de Foment, José Luis Ábalos, que també és el número dos del PSOE, quan va insinuar la possibilitat d'un "superdiumenge" electoral el 26 de maig vinent, coincidint amb les eleccions europees, les locals i les autonòmiques en algunes comunitats, informa Sònia Trujillo Morera. El ministre va rebre resposta de manera gairebé automàtica del seu cap, que li va recordar des de Rabat que la potestat de convocar eleccions era només seva, tot i no descartar cap possible data.

El secretari d'organització socialista ha passat recentment a formar part del comitè electoral del partit, que treballa a ple rendiment per preparar les pròximes cites electorals, i des d'aquesta talaia ha rebut la pressió dels barons i d'una part dels quadres de la formació per seduir Sánchez de no exhaurir el mandat. Fa dies que el seu entorn ha fet córrer la idea de l'avançament electoral, amb el pretext que més val un ocell al puny que una grua lluny, d'acord amb les últimes enquestes que donen als socialistes una victòria clara en unes eleccions generals, i les possibles amenaces econòmiques que semblen planar a l'horitzó.

Però la tesi de la Moncloa no coincideix amb aquesta visió i considera que els ressorts que dona a Sánchez el fet de tenir el timó de l'executiu són un bé valuós, que es pot fer servir a favor dels interessos electorals del partit i per minar l'oposició. Per això, fins i tot sense pressupost –ara que sap que no tirarà endavant l'aprovació per la negativa dels independentistes a negociar-lo–, Sánchez vol continuar governant i aprovant mesures per la via de decrets llei. Pot convalidar-los gràcies a la majoria que li va donar la moció de censura i que està, en general, disposada a negociar qüestions concretes, incloent-hi els partits independentistes. Amb això, el cap de l'executiu pretén rendibilitzar cadascuna de les mesures aprovades, de caràcter social i d'avenç en matèries com la memòria històrica i les pensions, una feina de formigueta en comparació amb l'aprovació de cop d'un paquet de mesures a través dels pressupostos. Tot i que ara tenir pressupostos sembla inviable, la ministra d'Economia, Nadia Calviño, va insistir ahir que estava "treballant per aconseguir les majories necessàries".

El cas és que no hi ha una decisió definitiva presa sobre la data de les eleccions. Els comicis andalusos que se celebraran el 2 de desembre, i que donaran el tret de sortida a la cursa electoral espanyola, seran un termòmetre de l'acollida real que està tenint el govern socialista, i del desgast que ha suposat per al PP i Ciutadans el nomenament de Sánchez com a president. Això, sumat a l'impacte que tingui el fracàs pressupostari i el judici del Procés, serà decisiu per anar concretant el calendari electoral, tot i que Sánchez ja ha admès obertament que no li fa res governar amb els comptes prorrogats de Mariano Rajoy.

Això no obstant, la data del 26 de maig que insinuava ahir Ábalos sembla la menys probable de les possibles. Els barons socialistes no volen ni sentir parlar de jugar-s'ho tot a una carta, i opten majoritàriament per convocar eleccions a la tardor. Aquesta opció no es descarta a la Moncloa, tot i la preferència per portar encara més enllà la cita amb les urnes i arribar al desembre de l'any vinent o, fins i tot, superar la barrera del 2019. Oficialment, la legislatura s'acaba el juny del 2020.

En precampanya permanent

La incertesa sobre la data portarà Espanya a un clima preelectoral permanent. Tots els partits estan preparant la maquinària electoral. Tant Albert Rivera com Pablo Casado van insistir ahir a demanar eleccions ara mateix, i Podem diu que sense pressupostos també calen comicis, tot i que no aclareixen si continuaran donant suport a l'executiu del PSOE si no els convoca. Si l'hi retiressin acabarien abocant a eleccions.