"Porto més anys aquí que Manel Valls", el debat entre manters i candidats a l'alcaldia de Barcelona

Barcelona"Porto més anys aquí que Manuel Valls", ha apuntat en Lamine Bathilye. Tota una declaració d'intencions davant l'absència de l'ex primer ministre francès i candidat a l'Ajuntament de Barcelona, Manel Valls, al debat entre alcaldables i manters, organitzat per l'entitat Casta Nostra Casa Vostra i amb la col·laboració de Ràdio Primavera Sound i el diari ARA. El candidat popular, Josep Bou, tampoc no ha volgut exposar les seves propostes en la matèria. "Estan tot el dia parlant de nosaltres, saben què passa", ha adverit Bathilye, que ha afegit: "Com que no votem, no els interessem".

Bathilye va arribar a Las Palmas amb tan sols disset anys des del Senegal. "Jo era un alumne rebel" ha recordat, ja que no volia parlar en francès a l'escola. "Era la llengua que ens havien imposat per exigència els colonitzadors", ha explicat a la periodista Laura Rosel, moderadora del debat. Bathilye, com els seus companys de col·loqui —Lamine Sarr, Daouda Dieye i Marie Faye—, va arribar a l'Estat espanyol quan era menor d'edat i, com dos d'ells, abans de fer la manta va haver de treballar en camps de recollida de fruita a localitats com Jaén o Vilafranca. "Ens explotaven", ha denunciat.

Els quatre manters han pogut explicar la seva història als cinc alcaldables que sí han accedit a participar del debat; l'actual alcaldessa i candidata a la reelecció, Ada Colau; el candidat d'ERC-Sobiranistes, Ernest Maragall; la número dos de JxCat, Elsa Artadi; el cap de cartell del PSC, Jaume Collboni i l'alcaldable de la CUP, Anna Saliente. "Tantes vegades s'han queixat del que, suposadament, els robem... però mai no diuen el que ens han robat ells a nosaltres", ha reflexionat Bathilye en l'entrevista que li ha fet Rosel els cinc minuts inicials de l'acte.

Collboni, acorralat

Després d'escoltar el testimoni de Lamine Bathilye, cadascun dels candidats ha dispost de dos minuts per explicar les seves propostes sobre la situació dels manters a la ciutat de Barcelona i, per majoria, han coincidit en el diagnòstic: la Llei d'estrangeria. Mentre Colau, Maragall, Artadi i Saliente han reiterat la necessitat de derogar la norma vigent, Collboni no ha expressat un sí rotund. "Podem parlar-ne", ha titubejat. "Entre els que som aquí tenim majoria", ha reblat l'alcaldessa de Barcelona, que juntament amb l'alcaldable de JxCat, Elsa Artadi, han pressionat el socialista a pronunciar-se sobre una eventual derogació de la llei. "Si vostè ho vol, podem fer-ho", ha sentenciat.

La pilota, doncs, ha quedat en mans del candidat del PSC, que ha experimentat la desaprovació de la resta d'aspirants i dels manters. Sigui com sigui, Collboni s'ha mantingut ferm i ha intentat esquivar els atacs al·ludint els casos de dos veïns de Barcelona que, ha assegurat, "s'han vist afectats" per l'activitat dels manters: la Pilar, que "va haver de tancar el quiosc a causa de la competència que li feien els manters" i en José, que "no pot sortir a passejar per la Barceloneta per l'aglomeració de persones" fent la manta. Els dos testimonis han indignat Marie Faye, que va fer la manta durant quatre anys. "Els manters no venem diaris. No crec que puguem fer-li la competència a la teva Pilar", ha reblat. "Què voleu que fem? Que ens plantem davant d'un Mercadona i que demanem caritat amb un pot?" ha preguntat Bathilye, davant el silenci dels candidats.

Hores abans del debat, però, el socialista ja ha hagut de sortejar un contratemps en la trobada amb Reyes Maroto, ministra en funcions d'Indústria, Comerç i Turisme. "Barcelona ha de brillar i no ho està fent per aquests elements que distorsionen", ha asseverat Maroto aquest matí, en referència als manters. Per contrarestar aquestes paraules, Collboni ha optat per parlar de propostes econòmiques i tractar el tema de manera genèrica. Així, el socialista ha expressat el seu compromís per "lluitar fermament contra les pràctiques d'economia irregular que malmeten el nostre teixit econòmic, especialment l'intrusisme il·legal en el comerç". Una postura que ha mantingut, també a la tarda, en el debat.

Revertir la violència policial

Més enllà de la polèmica Llei d'estrangeria, la violència policial contra el col·lectiu de manters també ha centrat gran part del col·loqui des del primer minut. En aquest cas, ha estat la candidata de la CUP, Anna Saliente, qui ha posat primer el tema sobre la taula i qui ha qüestionat la resposta "eminentment policial" que es dóna des de les institucions catalanes i espanyoles als manters. "Aquesta és una de les coses que he après en campanya", ha admès Saliente, que ha afegit: "Cal repetir idees que poden semblar òbvies però que no acaben de quallar, com aquesta".

Pel que fa a la repressió, els quatre portaveus del col·lectiu dels manters han denunciat les agressions continuades a que han hagut de fer front tots els anys que van fer la manta. Fins i tot, amb l'ús de defenses elèctriques. "Denuncieu la violència policia de l'1-O, però és la mateixa recepta que ens voleu aplicar", ha recriminat Daouda Dieye a l'alcaldable de JxCat, Elsa Artadi. En aquesta línia, Laimne Sarr ha matisat: "No hem vingut a saquejar ni a colonitzar, hem vingut a treballar".

Eradicar l'estigma

"La venda ambulant existia abans que arribéssim nosaltres", han advertit Sarr, que ha recordat que "la manta és una necessitat que afecta les classes més vulnerables". "No és cap fenomen", ha afegit Faye. Així, els representants dels manters han volgut destacar que la imatge que es té del col·lectiu no és acurada. "Creieu que només són negres i africans, però hi ha una multitud de nacionalitats. He vist catalans i argentins fent la manta", ha etzibat l'exmantera.

Però més enllà del ball de retrets entre aspirants i les escasses propostes efectives en la matèria, un apunt: "Des que ha començat el debat, hem fet molt poc contacte visual. Això no és un diàleg entre vosaltres i nosaltres. Mireu-nos als ulls". Faye ha retret la manca de compromís als aspirants, tot i que ha posat en valor el projecte de la cooperativa que va impulsar el govern d'Ada Colau i que, en canvi, ha estat àmpliament criticat per la resta d'alcaldables, especialment per Ernest Maragall. "Estem molt orgulloses de la cooperativa. És un procés d'empoderament que ha regularitzat la situació de molta gent i els està ajudant a generar ingressos", ha destacat l'alcaldessa, que ha advertit: "Som l'administració que més ha fet amb molta diferència".