L’ANC busca una posició comuna sobre les llistes unitàries per al 2019

BarcelonaA un any de les eleccions municipals, l’independentisme debat si ha de concentrar el vot favorable a la República en candidatures unitàries. L’ANC no és aliena a aquesta discussió i l’1 de juliol el secretariat es reunirà per abordar el seu posicionament i superar les diferències que existeixen entre els seus membres. Segons expliquen fonts coneixedores a l’ARA, el més probable és que s’acabi fent una consulta als socis, la resposta de la qual podria no ser binària, sinó deixar obertes diferents opcions.

La territorial del Barcelonès va demanar en l’últim plenari que l’entitat es mulli sobre si ha de defensar que els partits busquin fórmules conjuntes o bé preservin les sigles. Una pressió, també provinent de nuclis locals de l’entitat, que s’accentua per plataformes com la de Jordi Graupera a Barcelona o les creades a Reus i Mataró. Unes iniciatives que Primàries per la República -una coordinadora que es va presentar en societat dijous- vol vehicular.

El debat dins l’ANC es preveu complex per la divergència d’opinions. Segons fonts consultades per l’ARA, l’entitat es reparteix entre partidaris de reclamar llistes unitàries i/o arrossegar els partits cap a unes primàries en què s’escullin els caps de llista, i membres que opten perquè l’ANC es limiti a donar un suport transversal a tots els partits independentistes. “És una mica naïf pensar que se superarà el pols dels partits”, apunten des d’aquest últim sector. Els que aposten per exportar a altres localitats la proposta de Graupera consideren que aquesta idea és necessària “allà on perilli la majoria independentista”, i “Barcelona és un cas paradigmàtic”. Aquestes veus veuen amb preocupació l’aparició de plataformes com Tabàrnia i l’auge de Ciutadans, i tenen clar que cal evitar que a l’àrea metropolitana s’articuli “un cinturó taronja”.

Davant les múltiples realitats que es viuen en cada poble o ciutat, hi ha veus que defensen, però, estudiar “municipi per municipi” per constatar la necessitat o no d’impulsar candidatures unitàries. “Donar una instrucció unificada és difícil”, coincideixen des dels dos sectors. Hi ha llocs on el PDECat i ERC representen les alternatives a la dreta i a l’esquerra de l’espectre ideològic i on “no tindria sentit” que es presentessin junts. La complexitat d’aquesta operació, a banda de detectar els municipis idonis, és que dins l’ANC hi ha membres que són pròxims a les diferents formacions polítiques, cosa que els fa més reticents a restar-los el protagonisme. Des de l’altra banda, diuen que els que no tenen un paraigua amb qui presentar-se a les eleccions aposten per la confluència.

Xoc amb el territori

A hores d’ara entre els partits la voluntat majoritària és no moure les peces del tauler i donar a les eleccions el caràcter local que les caracteritza. N’és una prova la resistència que està mantenint ERC i també el PDECat a la proposta de Graupera a Barcelona. Només l’espai de Junts per Catalunya, amb Carles Puigdemont i Quim Torra inclosos, ho han vist amb bons ulls. Els detractors del moviment alerten del xoc que es pot produir amb els partits si l’ANC expressa un determinat posicionament, donat que la decisió final depèn dels mateixos partits.