JxSí i la CUP pacten la definició de l’estat però deixen pendent el referèndum
La norma recull les lleis d'àmbit espanyol que no s'aplicaran si hi ha independència
Barcelona“Catalunya es constitueix en una República de dret, democràtica i social”: diu l’article 1 de la llei de transitorietat jurídica que han acordat Junts pel Sí i la CUP. Ahir les dues forces independentistes van fer públic en un comunicat que havien arribat a una entesa “global” sobre la norma clau per a la desconnexió. El text definitiu es manté en un estricte secret perquè JxSí i la CUP estan convençuts que l’Estat l’impugnarà quan es faci públic. Prefereixen no revelar encara l’estratègia que seguiran per tirar endavant la llei que, si guanya el sí en un referèndum, haurà de servir de pont entre la proclamació d’independència i l’aprovació de la nova Constitució. La desconnexió, segons el pla de les forces independentistes, es concretaria en dues fases, com va avançar l’ARA.
La llei, que constarà de nou apartats, incorpora tot allò amb què ha de comptar Catalunya per funcionar com un nou estat. En el primer capítol es defineix el país com una “República de dret, democràtica i social” amb els seus corresponents límits territorials, i defineix fins i tot també la manera com accedir a la nacionalitat catalana. Seguidament es consagren els drets i els deures dels ciutadans de Catalunya, les institucions polítiques (el poder legislatiu i executiu) i s’edifica el poder judicial, l’únic que actualment no té una implementació pròpia a Catalunya. També es dedica un capítol al referèndum i al procés constituent.
Referèndum per definir
Aquest punt, però, encara no està tancat. Junts pel Sí i la CUP han deixat la porta oberta a pactar amb altres forces polítiques com dur-lo a terme. Ahir el comunicat de les dues formacions admetia que treballaven en “diferents escenaris” per tal d’incorporar el “màxim nombre de forces polítiques” en la preparació i la convocatòria del referèndum. L’objectiu és mantenir els comuns en l’aposta per la consulta. Aquest capítol haurà d’abordar com s’organitza la votació i intentar solucionar una de les principals contradiccions actuals: la via unilateral que es desprèn de la llei de transitorietat i les conclusions de la cimera, en què comuns i independentistes aposten per iniciar una campanya per demanar el referèndum pactat.
En el segon apartat de la llei s’aborda un dels factors clau per garantir la seguretat jurídica en aquest procés: la successió d’ordenaments i d’administracions. Aquest epígraf és el que ha de plasmar qui desenvoluparà les funcions que ara porten a terme les institucions espanyoles però que després de la desconnexió han de ser assumides per les estructures catalanes. Un exemple és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que, en cas d’independència, hauria d’assumir les funcions del Tribunal Suprem.
El Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN) va dedicar un informe de més de cent pàgines a tractar aquesta qüestió. Segons aquest organisme, la majoria de dret espanyol continuaria vigent en el moment de la independència. “És impossible substituir un ordenament jurídic complet d’un dia per l’altre”, raonava l’informe. Ara bé, aquesta “continuïtat” per evitar salts al buit té excepcions. Segons expliquen fonts parlamentàries a l’ARA, en l’últim capítol de la norma (sota el títol “Disposicions finals i inaplicació”) s’introduiran les normes que “no és lògic, congruent, sa o raonable que s’apliquin” si Catalunya s’independitza. Aquesta selecció de lleis espanyoles que no s’aplicaran s’ha fet “vetllant per la neutralitat ideològica”, sosté una font coneixedora, ja que no pot canviar qüestions que caldria decidir en una eventual Constitució catalana.
En anteriors esborranys de la llei de desconnexió -el director de l’Institut d’Estudis Autonòmics, Carles Viver Pi-Sunyer hi ha estat treballant des del govern d’Artur Mas- es preveia, per exemple, que lleis com la d’unitat de mercat, la jurisdicció militar o la pena de presó permanent i revisable no s’aplicarien després de la desconnexió.
Més enllà d’aquests capítols clau per al pas de l’autonomia a la independència, la llei de transitorietat també “dota i habilita” les institucions públiques catalanes de les eines per “exercir el dret a l’autodeterminació”. És a dir, és el marc legal que ha de permetre a la Generalitat convocar el referèndum, tal com s’ha compromès el president, Carles Puigdemont. Ahir, la secretària general d’ERC i peça clau en l’elaboració de la llei, Marta Rovira, va assegurar en una entrevista a Europa Press que la llei donarà una “absoluta cobertura jurídica i legal” al referèndum, també perquè els “funcionaris puguin fer la seva feina”, va afegir en al·lusió a les conseqüències legals que podrien patir si l’Estat els denunciés.
Crítiques per “l’opacitat”
Sobre el paper, la llei de transitorietat jurídica esdevé la “llei fundacional” del nou estat i és “inimpugnable”, segons va dir ahir Marta Rovira, perquè ja no reconeix la legitimitat del Tribunal Constitucional. Una opinió que ahir l’oposició ja va deixar clar que no comparteix. Els partits de l’oposició van criticar “la falta de transparència” de la llei. El portaveu de CSQP, Joan Coscubiela, va advertir que “aquesta idea de llei clandestina per burlar l’Estat es pot acabar convertint en un engany per a la ciutadania”. Malgrat les crítiques, el diputat de CSQP va avançar que la seva formació no s’oposarà a la tramitació de la llei quan sigui presentada. La portaveu socialista al Parlament, Eva Granados, també va denunciar “l’opacitat” amb què es va anunciar la llei. Per la seva banda, el portaveu adjunt de Ciutadans, Fernando de Páramo, va avisar que “quan s’incompleix la llei des de la política s’està judicialitzant la política, perquè el que s’està buscant és una reacció immediata dels tribunals”.
