Els catalans creuen que a Catalunya hi ha el doble d'immigrants dels que realment hi ha
El 21% de la població de Catalunya ha nascut a l'estranger, però els ciutadans creuen que és el 36%, segons el CEO
BarcelonaQuants nascuts a l'estranger viuen a Catalunya? L'última dada coneguda és la de l'1 de gener del 2022, quan al padró hi havia 1,65 milions d'immigrants d'una població total de 7,79 milions de persones. És a dir, un 21,12%. Però, ¿quin és el percentatge que percep la ciutadania? El Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ho ha preguntat a l'última enquesta sociopolítica, publicada aquest dijous, i les dades disten molt de la realitat: els catalans creuen que la població nascuda a l'estranger representa el 36% del total.
La mitjana percebuda, doncs, és 15 punts superior a la situació real. I fins i tot hi ha un 14% dels enquestats que creuen que a Catalunya la majoria de la població ha nascut fora de l'estat espanyol. L'enquesta l'han contestada 5.569 persones més grans de 16 anys residents a Catalunya, un 16% de les quals nascudes a l'estranger (un cop aplicades les ponderacions, els immigrants acaben representant el 24% del total dels resultats).
Probablement, bona part de l'explicació d'aquest biaix rau en els missatges polítics i els que traslladen els mitjans de comunicació. Així, no és estrany comprovar com els votants de Vox són els que, de mitjana, més immigrants creuen que hi ha a Catalunya: un 47%. Els segueixen els del PP i Ciutadans (35%), PSC (34%), Junts i ERC (33%), En Comú Podem (30%) i CUP (29%). En tots els casos, però, hi ha una sobreestimació de la població estrangera.
La majoria percep que hi ha més immigrants en situació regular que no pas irregular (47%), malgrat que un 26% que creu que la proporció és similar i un 23% que opina que n'hi ha més d'irregulars. Aquests últims s'identifiquen sobretot amb Vox: els votants de l'extrema dreta no només pensen que gairebé la meitat de la població catalana ha nascut fora d'Espanya sinó que, a més, un 41% creu que la majoria es troben en situació irregular. Dades que lliguen amb el protagonisme que Vox dona als immigrants irregulars en els seus discursos, bàsicament per carregar-los –sense dades en què fonamentar-se– bona part de l'índex de criminalitat del país.
Les dones reivindiquen més drets
L'endemà del Dia Internacional de les Dones encara se senten els ecos de les manifestacions que ja fa diversos anys omplen els carrers de les principals ciutats catalanes. Amb molt camí per recórrer en matèria d'igualtat, el 74% de les dones consideren que encara no han assolit prou drets, com destaca l'enquesta del CEO. Només el 18% d'elles estan satisfetes amb els seus drets actuals i encara hi ha un percentatge inferior, del 3%, que fins i tot opina que se'ls n'ha concedit massa. La tendència és la mateixa quan es pregunta als homes, tot i que hi ha diferències substancials pel que fa als percentatges: un 60% creuen que les dones encara no tenen prou drets, el 30% que sí i el 7% que n'han obtingut massa. Per partits, els votants de la CUP (86%), En Comú Podem (82%) i ERC (80%) són els més inconformistes i els de Vox i el PP els més dividits: un 22% dels de Vox creuen que les dones tenen massa drets (un 42% que en tenen prou) i opinen igual un 15% dels populars (un 46% que en tenen prou).
És una de les respostes del bloc específic de gènere i LGTBI+ que ha afegit el CEO a l'enquesta, la segona que fa en poques setmanes fent servir el mètode push to web, amb l'ajuda dels qüestionaris en paper per a les persones que no han respost de manera online. A més de la discriminació a les dones, doncs, també s'observa la del col·lectiu LGTBI+. En aquest cas, les persones que s'identifiquen com a part del col·lectiu consideren en un 79% que encara no tenen prou drets, mentre que el percentatge disminueix al 56% entre els que no s'hi identifiquen. L'ordre per partits és exactament el mateix que en el cas de les dones.
La llei trans va quedar definitivament aprovada fa pocs dies, incorporant una defensa explícita de l'autodeterminació de gènere. Es faciliten tots els tràmits burocràtics per al canvi de sexe i no caldrà, per exemple, acreditar cap diagnòstic mèdic per poder modificar-lo al Registre Civil. Una novetat que avalen la majoria dels catalans, segons l'enquesta del CEO. El 43% responen afirmativament quan se'ls demana per aquest canvi concret, superant el 30% que hi estan en contra. Hi ha, però, un percentatge elevat que prefereix no respondre (27%). Entre els que sí que responen, doncs, més del 58% defensen la mesura per un 42% que la rebutgen. També són majoria (48%) les persones favorables a introduir una tercera opció de gènere en els documents oficials, respecte a les que no ho són (23%). Els joves són els més partidaris (per sobre del 58% entre els menors de 25 anys) i la gent gran la més refractària (40% entre els majors de 64).
A favor de regular la prostitució i la gestació subrogada
També fa algunes setmanes que al Congrés de Diputats es va debatre sobre la necessitat o no de regular la prostitució. Entre la ciutadania catalana l'enquesta no ofereix gaires dubtes: el 75% hi estan a favor i només el 16% optarien per prohibir-la. El suport més gran a la regulació el trobem en les franges d'edat més elevades (del 65% dels més joves a prop del 80% dels més grans) i tant homes (79%) com dones (71%) comparteixen opinió.
També és polèmica la regulació de la gestació subrogada, avui dia prohibida a l'estat espanyol. El 63% dels catalans opinen, però, que hauria d'estar permesa: un 15% creuen que ho hauria d'estar sempre i un 48% només en alguns casos. Els contraris a la gestació subrogada representen el 18% i, per partits, només són majoritaris entre els votants de la CUP.
