Entre 7.000 i 17.000 euros per "vinculació": l'altre premi del Parlament que Antifrau veu irregular

BarcelonaL'Oficina Antifrau ha assenyalat fins a "deu casos" d'irregularitats al Parlament de Catalunya, entre els quals el de les pagues addicionals que reben els funcionaris de la cambra i no estan previstes a l'Estatut de l'Empleat Públic: el premi de jubilació –un any sencer de sou que de mitjana arriba als 100.000 euros en el cas dels alts funcionaris– i el premi de "vinculació", una mensualitat extra quan es compleixen els 25 anys d'antiguitat. Antifrau considera que aquests pagaments "no tenen empara legal" i poden ser "nuls de ple dret". Què farà el Parlament? De moment només ha respost que demanarà un informe al nou secretari general, Albert Capelleras, i manté el silenci sobre com actuarà davant les males pràctiques assenyalades per Antifrau.

L'ARA ha tingut accés a les quanties que han percebut els alts funcionaris per la seva "vinculació" a l'administració: es tracta d'un sol pagament d'entre 7.000 i 17.000 euros quan es compleixen 25 anys d'antiguitat. Una gratificació que se suma al premi de jubilació, que pot superar els 100.000 euros en el cas dels alts dirigents de la cambra.

Poden accedir a aquestes pagues tots els treballadors del Parlament, però, com passa amb aquestes prebendes, qui s'emporta el pastís més gros sempre són els funcionaris d'un nivell més alt. Es tracta d'una figura que no apareix als Estatuts del Règim i el Govern Interiors (ERGI), que regulen les condicions dels treballadors de l'administració parlamentària, ni tampoc a l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic –on es preveuen les condicions dels funcionaris de totes les administracions–. Tan sols està previst en un acord laboral de condicions que es va negociar el 2008, on també hi ha regulat el premi de jubilació. Tot plegat es va produir sota el mandat d’Ernest Benach, la secretària general Imma Folchi i el director del govern interior Xavier Muro, i encara és vigent.

En el següent gràfic es desgrana tot el que han cobrat en extres els secretaris generals del Parlament: Ismael Pitarch (ho va ser fins a l'any 1999), Imma Folchi (fins al 2015), Pere Sol (fins al 2017), Xavier Muro (fins al 2021) i Esther Andreu (fins al 2022). Actualment, ocupa el càrrec el lletrat Albert Capelleras, que tot just acaba d'entrar com a funcionari del Parlament i encara no ha cobrat aquests extres. A banda del premi de jubilació i de vinculació, també s'hi pot veure el complement de productivitat, que era com una tercera paga extra anual vigent entre el 2003 i el 2012.

Segons les dades facilitades pel Parlament, doncs, Imma Folchi va percebre un milió d'euros en concepte de llicència per edat –201.499 euros anuals de mitjana durant cinc anys sense treballar– i 194.615 euros per premis de jubilació i productivitat. Pere Sol va cobrar 47.402 euros pel complement de productivitat i 10.582 euros pel premi de vinculació. Quan es va acollir a la llicència per edat va percebre un total de 609.920 euros durant cinc anys sense treballar i quan es va jubilar va rebre 69.581 euros de premi de jubilació.

Pel que fa a Xavier Muro, que encara treballa i fins i tot ha allargat un any la seva vida laboral, ha cobrat 84.805 pel complement de productivitat i 16.548 euros pel premi de vinculació; mentre que Esther Andreu, actual lletrada, ha rebut 43.016 euros per productivitat i 9.006 euros per la vinculació. Amb relació a Ismael Pitarch, ja jubilat i primer secretari general del Parlament, només consta que percebés els complements de productivitat: entre el 2003 i el 2012 van ser 117.818 euros.

La paga per productivitat

Com ja s'ha explicat, més enllà del premi de jubilació i de vinculació, fins al 2012 també hi havia un complement de productivitat, que es va eliminar per les retallades. En què consistia? Es premiava el funcionari pel "rendiment especial, l’activitat extraordinària i l’interès o la iniciativa amb què feia el treball" tenint en compte diferents requisits, que podien fer variar el percentatge rebut: si no hi havia cap informe en contra seu; si es complien els "objectius" fixats en el pla de treball del seu centre gestor; si no fallava "tres dies de forma injustificada"; si no tenia queixes o devia menys de vuit hores, i si el funcionari havia mostrat capacitat d'iniciativa, entre altres. Malgrat no estar vigent, l'ARA va demanar a través de transparència quant havien cobrat també per aquest concepte els alts funcionaris.

Des de l'any 2003 fins al 2012 –el període del qual hi ha dades–, tots els funcionaris amb un nivell superior a A17 van percebre el 100% d'aquesta paga. Quina quantia implicava? Variava en funció del sou i, per tant, augmentava significativament a mesura que passaven els anys, ja que al Parlament cada tres anys els augmenten un 5% la retribució (triennis especials). Només així s'expliquen les xifres dels ex secretaris generals. El 2003 Imma Folchi va percebre 9.670,95 euros extres per productivitat, mentre que el 2012 ja eren 14.742,70 euros. El seu predecessor en el càrrec, Ismael Pitarch, també va començar cobrant 8.907 euros extres el 2003 i el 2012 aquesta xifra es va convertir en 12.296 euros. Xavier Muro cobrava per productivitat 5.956 euros el 2003 i el 2012 9.006,50 euros, mentre que Esther Andreu el 2008 va percebre 7.892 euros extres i el 2012 8.363 euros. Pel que fa a Pere Sol, no consten dades.

Mòbil i ordinador per als llicenciats

Aquest diari també ha constatat a través d’una petició de transparència que mentre els funcionaris estaven en llicència per edat, el Parlament va continuar pagant les eines vinculades al seu lloc de treball: telèfon i ordinador. Malgrat no prestaven serveis al Parlament, la cambra va sufragar 1.752,72 euros pel mòbil i l’ordinador de Folchi, i 25,19 euros per les eines vinculades a Pere Sol.