Un 60% de despesa social i 40.000 milions d’inversió
L’Estat preveu uns ingressos “històrics” pels fons europeus i la recaptació
MadridLes “lliçons” de la pandèmia en termes econòmics -com ara fer front a la crisi amb estímuls, a través d’una resposta expansiva- sembla que es mantindran als comptes públics de l’Estat per al 2022 que, a més a més, tornaran a néixer amb les regles fiscals suspeses tant a l’Estat com a Europa. La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, els va batejar ahir com “els pressupostos de la recuperació justa”. A l’espera de conèixer els detalls del llibre groc, les seves línies mestres passen per una despesa “històrica” on destaca la inversió; l’arribada de més fons europeus i un creixement dels ingressos tributaris fruit de la millora de l’economia.
Despesa pública
Serà de 240.375 milions sense tenir en compte els fons europeus
Amb el control de la pandèmia i la millora econòmica, alguns dels recursos invertits per afrontar la pandèmia (despesa sanitària o prestacions laborals) es traslladaran a altres partides. La despesa total serà de 240.375 milions d’euros (sense els fons europeus) i un 60% es destinarà a despesa social. Els comptes també tindran un sostre de despesa “rècord”: 196.142 milions.
Una de les partides que més creixerà serà la dedicada a la joventut: 12.550 milions d’euros, gairebé el doble que el 2021. D’aquests, 2.199 milions es destinaran a beques per a l’educació. També es reservarà part dels diners del ministeri de Justícia per a beques per a aspirants a jutges, fiscals o advocats de l’Estat. Dins la carpeta de joventut, també creixeran els diners en matèria d’habitatge. Destaca el “bo jove” per als lloguers, amb un impacte sobre uns 50.000 joves, destinat a joves d’entre 18 i 35 anys amb rendes inferiors als 23.750 euros. Finalment, el seu accés no estarà limitat pel preu de l’arrendament. També per als joves s’ha reservat una partida de 210 milions d’euros destinada al “bo cultural”, un ajuda de 400 euros per a joves de 18 anys dirigida a la cultura. Finalment, aquesta partida cultural no inclourà la tauromàquia com a sector en què els joves podran destinar els diners públics.
D’altra banda, els PGE de l’any que ve no incorporaran l’ampliació dels permisos de maternitat i paternitat fins a les 24 setmanes que demanava Unides Podem ni un “xec bebè”. A més, la ministra d’Hisenda va anunciar una inversió “rècord” de 40.000 milions d’euros. “És la inversió més gran de la història”, va destacar. A banda de la despesa social, Montero també va anticipar les partides d’algunes polítiques. En matèria d’ocupació es destinaran 7.600 milions; en política industrial més d’11.300 milions i, finalment, en infraestructures i mobilitat un total d’11.800 milions. L’altra partida que creix exponencialment és la destinada a la ciència. Els comptes preveuen una xifra “històrica” de 13.298 milions d’euros a investigació, desenvolupament, innovació i digitalització.
Pensions i funcionaris
El sou dels treballadors públics creixerà un 2%
Dos col·lectius veuran modificats els seus ingressos: els pensionistes i els funcionaris. D’una banda, els PGE recolliran la revalorització de les pensions amb l’IPC segons l’avantprojecte de la reforma, és a dir, la mitjana de la inflació dels últims 12 mesos. S’estima que les pensions augmentaran entre un 2,2% i un 2,3% l’any que ve. Al seu torn, les pensions mínimes i les no contributives augmentaran un 3% el 2022, com l’ingrés mínim vital. En total, es destinaran 171.165 milions a les pensions (un 4,8% més). Pel que fa als funcionaris, l’augment salarial serà del 2%.
Fons europeus
Creixen un 3,8% més en comparació amb l’any passat
Els pressupostos incorporaran 27.633 milions d’euros dels fons europeus antipandèmia (un 3,8% més respecte a l’any passat). El 90% es destinaran a la inversió. Una gran part a indústria i energia (19,8%); I+D+i i digitalització, i infraestructures i ecosistemes resilients (17,4%). Les comunitats autònomes en gestionaran directament 8.712 milions.
Fiscalitat
L’impost de societats afectarà 1.070 grans multinacionals
L’únic canvi fiscal destacat és la incorporació del 15% mínim sobre el tipus efectiu de l’impost de societats, sobre la base imposable a empreses que facturin més de 20.000 milions. Hisenda calcula que el “petit ajust” es traduirà en uns 400 milions d’euros i tindrà un impacte sobre 1.070 empreses. Pel que fa als ingressos tributaris (IRPF, IVA, societats) s’estima que creixin un 8,1%.
Els PGE també inclouran 3.100 milions a les comunitats per la liquidació de l’IVA del 2017 i Hisenda ha decidit mantenir el quadre macroeconòmic.
