Un 60% dels barcelonins creuen que la ciutat és més insegura que fa un any

BarcelonaSi hi ha dos projectes que han marcat el segon mandat d'Ada Colau com a alcaldessa de Barcelona han estat l'impuls de la connexió del tramvia per l'avinguda Diagonal i la proliferació de les superilles, l'aposta per l'urbanisme tàctic que ha d'expulsar cotxes de la ciutat per recuperar espai públic. Al març van començar les obres per portar el tramvia des de la plaça de les Glòries fins al carrer Verdaguer, en la primera fase del que finalment hauria de ser la unió del Trambaix i el Trambesòs a la plaça Francesc Macià. I, malgrat els anys de dubtes, disputes i polèmiques, els barcelonins defensen majoritàriament que la connexió es completi tal com està anunciada. Un 53% està a favor que es faci per la Diagonal i el 28,4% s'hi oposa (un 18,6% no ho té clar), segons l'enquesta que Netquest ha fet per al diari ARA.

És un punt a favor que es pot apuntar el govern municipal, tot i que hi ha qui planteja, com Xavier Trias, la possibilitat d'aturar les obres a Verdaguer sense arribar a Francesc Macià. En l'altre gran projecte, Colau en surt més malparada. Les superilles són la gran aposta urbanística de l'alcaldessa, que ja el 2016 van començar com a pla pilot al Poblenou. En l'actual mandat no només han crescut i s'han consolidat, sinó que també se n'han projectat de noves per al futur amb la intenció que n'hi hagi una vintena d'aquí deu anys. Una idea que xoca amb la de bona part dels veïns de la ciutat: el 48,4% valora negativament l'impacte de les superilles i un 28,8% n'està satisfet (el 20,6% considera que no han tingut ni impacte positiu ni negatiu).

Precisament, les superilles van protagonitzar una de les últimes derrotes de Colau a l'Ajuntament, quan el seu soci de govern, el PSC, es va aliar amb Junts i ERC per tirar endavant una moció en contra. Si el govern en fa cas, no hauria d'engegar cap nou projecte de superilla fins que abans s'hagi fet "una avaluació acurada de l'impacte que tenen sobre l'economia i la mobilitat". Als primers estudis que va fer públics el consistori es demostrava una millora de la qualitat de l'aire i un ús més gran de l'espai públic pels vianants, però també que causaven un excés de trànsit als carrers del voltant.

Els votants dels comuns són els únics que accepten sense matisos les superilles (83%), que superen el 40% de suport entre els de la CUP, però que reben un no aclaparador de la resta de votants, també els d'ERC (25% a favor), el PSC (33%) i Junts (7%). Per districtes, l'únic on els veïns creuen que han tingut un impacte positiu per a la ciutat és el de Ciutat Vella, on precisament no se n'ha projectat cap.

I, per edats, el grau d'acceptació és superior entre els ciutadans de 25 a 34 anys (45%) i en tenen dubtes les franges inferiors als 45 anys. Però el rebuig és massiu en la població de més edat: a partir dels 45 anys només un 22% les veu positives i, en canvi, el 58,7% les veu negatives (a partir del 65 anys el percentatge en contra fins i tot supera el 60%). Són dades que lliguen amb la valoració que en fan els veïns segons els anys que fa que viuen a Barcelona. Les superilles convencen les persones que fa menys de 5 anys que resideixen a la ciutat (68% a favor), també a les que fa entre 5 i 10 anys que hi viuen (54%) i fins i tot als que són barcelonins des de fa menys de 20 anys (47%). Però el suport va minvant entre els col·lectius que fa més temps que viuen a la capital: entre els que fa més de 20 anys que hi resideixen, només té una valoració positiva del 22%.

Les preocupacions dels barcelonins

El trànsit i la contaminació són precisament dos dels problemes que té la capital, però segons les respostes dels ciutadans hi ha altres prioritaris. La inseguretat és des de fa temps la principal preocupació en el baròmetre municipal i també ocupa el primer lloc del rànquing en l'enquesta de l'ARA. Gairebé el 40% dels veïns la situen entre les tres problemàtiques principals i només se li acosta l'habitatge, en segon lloc, i la brutícia als carrers, en tercer. Ciutat Vella, Horta-Guinardó i Nou Barris són els districtes més preocupats per la inseguretat.

El 59% dels barcelonins opinen, a més, que la ciutat és més insegura avui que ara fa un any. No hi ha dubte que serà una de les banderes que onejaran alguns dels candidats de l'oposició a les eleccions del maig per qüestionar la política del govern. Les crítiques solen recaure directament en l'alcaldessa, malgrat que qui pilota l'àrea de Prevenció i Seguretat és el cinquè tinent d'alcaldia, Albert Batlle, en una regidoria controlada pel PSC. Barcelona és la gran ciutat de l'Estat que més delictes ha acumulat el 2022, segons dades del ministeri de l'Interior -ha superat Madrid- i alhora és la que més els ha reduït respecte al 2019, l'any anterior a la pandèmia. Cada candidat es pot aferrar a la interpretació que més li convingui, sabent que la percepció d'inseguretat que reflecteixen les enquestes va a l'alça.

Per resoldre el segon gran problema de la ciutat, el de l'habitatge, un 76% dels barcelonins creuen que s'hauria de regular per llei el preu dels lloguers. El Tribunal Constitucional va anul·lar una part important de la llei catalana que pretenia regular-lo perquè envaïa competències de l'Estat. El govern espanyol preveu ara impulsar-ne una de pròpia després de desar-la dos anys en un calaix per les discrepàncies entre el PSOE i Unides Podem. Els districtes de les Corts, Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia i Sant Martí són els que registren un índex de preocupació més gran per l'habitatge.

Creuers i vehicles

L'enquesta de l'ARA també pregunta per altres qüestions que han protagonitzat el debat públic els últims mesos. Per exemple, la presència de creuers. Un 44% dels barcelonins consideren que cal reduir-ne el nombre i només el 10% aposta per incrementar-lo (el 34% creu que la situació actual és correcta).

Pel que fa a la zona de baixes emissions, que ja funciona a Barcelona i que s'anirà ampliant progressivament a la resta de ciutats més poblades, gairebé el 50% dels barcelonins són partidaris de la prohibició de circular els cotxes sense etiqueta ambiental a la capital catalana. Els detractors d'aquesta mesura també són nombrosos (41%), mentre que hi ha un 9% de la població que no s'hi posiciona.

Tot plegat és el reflex de les opinions dels barcelonins, que en poc més de cinc mesos hauran de triar qui volen que els representi els pròxims quatre anys.