50 dels 74 amnistiats per l'1-O són policies

BarcelonaAquest dijous farà un mes que el Butlletí Oficial de l'Estat va publicar l'aprovació de la llei d'amnistia. Des de llavors, se n'han beneficiat 74 persones, 46 de les quals són policies nacionals i quatre mossos d'esquadra, segons recull l'ACN. Més enllà dels agents policials, s'ha amnistiat l'exconseller d’Interior Miquel Buch i el mosso que va contractar com a assessor mentre feia d’escorta de Carles Puigdemont a l'exili, i vint amnistiats més són manifestants investigats o condemnats per aldarulls a Barcelona.

La gran majoria de les persones a qui ja se'ls ha aplicat l'oblit penal han estat amnistiades als tribunals de Barcelona, mentre que a Girona només s'ha amnistiat dues persones —l'exalcaldessa de Figueres Marta Felip i un secretari municipal d’Hostalric— i els tribunals de Lleida i Tarragona no han amnistiat encara ningú. La majoria de casos oberts contra els líders del Procés, però, es dirimeixen als alts tribunals de Madrid i, tot i que han amnistiat alguns delictes, molts processats mantenen encara alguna causa o part d'alguna pendent d'amnistia (és el cas, per exemple, de la malversació als membres del govern de l'1-O).

Sis dels manifestants amnistiats havien participat en els aldarulls del gener del 2018 davant el Parlament durant la investidura fallida de Carles Puigdemont, i set més per les mobilitzacions posteriors a la sentència del Suprem sobre l’1-O, els 3 de Granollers per aldarulls a la capital del Vallès Oriental, i un investigat per tinença d’explosius durant el consell de ministres a Barcelona el desembre del 2021.

D'aquí un mes la norma s'hauria d'haver aplicat a tots els afectats perquè la llei preveu que en un termini màxim de dos mesos s'hagin extingit les causes als beneficiaris de l'amnistia. No serà així en uns quants casos perquè alguns tribunals presentaran qüestions d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional (TC) o qüestions prejudicials al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), motiu pel qual s'ajornarà l'aplicació. Bona part de les principals causes encara pendents estan en mans dels alts tribunals de Madrid: el Tribunal Suprem, l'Audiència Nacional i el Tribunal de Comptes. Malgrat que el Suprem s'ha pronunciat, per exemple, sobre els líders de l'1-O, només els ha amnistiat parcialment i ha plantejat al TC si ha d'aplicar l'oblit penal al delicte de malversació.

La pancarta de Torra i el 9-N

Aquest mateix dimecres el TSJC ha decidit no aplicar l'amnistia a l'expresident Quim Torra, condemnat per desobediència en el cas de les pancartes en suport als presos polítics al Palau de la Generalitat, i planteja a les parts presentar una qüestió prejudicial al Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE). La sala presidida per Jesús María Barrientos planteja també presentar un recurs d'inconstitucionalitat en els casos que afecten l'exregidor de la CUP a Lleida Pau Juvillà i l'exconseller d'Exteriors Bernat Solé. En tots tres, el magistrat argumenta que, tot i que encaixen en el marc d'aplicació de l'amnistia, té dubtes de la seva constitucionalitat i que pot vulnerar els principis de seguretat jurídica i d'igualtat davant la llei. Torra va ser condemnat a un any i mig d’inhabilitació i ja ha complert condemna, igual que Juvillà, condemnat a mig any, i Solé, a un any.

A qui tampoc ha aplicat l'oblit penal Barrientos és a l’expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau, condemnats per l'organització de la consulta del 9-N. El tribunal considera que no hi ha “antecedents penals pendents de cancel·lació” perquè ja han complert la pena d'inhabilitació, és a dir, com que quan es va aprovar la llei d'amnistia feia ja entre dos i tres anys que Mas, Ortega i Rigau, tal com estableix el Codi Penal, ja no tenen antecedents penals. Els tres alts càrrecs havien estat condemnats a inhabilitació.

Ball de xifres

Durant aquest mes els diferents tribunals s'han anat pronunciant sobre les causes relacionades amb el Procés i que haurien de ser objecte d'aplicació de la llei, però la xifra d'amnistiats és encara curta, tenint en compte que la Fiscalia va xifrar en 486 els potencials beneficiaris de la norma, de 82 procediments judicials diferents. Encara més lluny queden els 1.616 beneficiaris, que és el càlcul que havia presentat Òmnium Cultural.