40 anys seguits incomplint la llei: el Govern torna a fallar amb la data dels pressupostos
L'any passat l'executiu d'Aragonès va eliminar el requisit per presentar els comptes abans del 10 d'octubre
BarcelonaJa són 40 anys consecutius els que porta el Govern incomplint els terminis per presentar els pressupostos. De fet, no ha complert mai des que va entrar en vigor la llei de finances públiques el 1982, tot i que aquest any semblava que l'executiu de Pere Aragonès ho tenia tot de cara per fer-ho. L'excusa que havien fet servir un a un tots els Governs que ha tingut Catalunya des de la restauració de la democràcia era que la data que marcava la llei era massa prematura. "El projecte de llei de pressupostos de la Generalitat i la documentació annexa es remetran al Parlament de Catalunya abans del 10 d'octubre de cada any, per al seu examen, esmena i aprovació". Els pressupostos del 2022, per exemple, es van portar a la cambra catalana el 9 de novembre del 2021, tot just un mes després de superar la data límit, en un dels millors registres de l'última dècada. Però aquest any semblava que havia de ser diferent. El govern de Pere Aragonès va promoure un canvi legal ara fa un any precisament per acabar amb aquella cotilla del 10 d'octubre que considerava insalvable.
"Un cop aprovat pel Govern, el projecte de llei de pressupostos de la Generalitat, integrat pel text articulat i pels estats d'ingressos i despeses amb el grau de vinculació que s'estableixi, s'ha de trametre al Parlament de Catalunya amb prou antelació perquè, tenint en compte el procediment establert pel reglament del Parlament, pugui entrar en vigor l'1 de gener de l'exercici corresponent". És el nou redactat de la llei, i els pressupostos del 2023 havien de ser els primers a sotmetre-s'hi. Som a 3 de gener i el projecte no només no s'ha aprovat sinó que ni tan sols s'ha començat a tramitar. El trencament del Govern, propiciat per la sortida de JxCat a principis d'octubre, ha fet miques qualsevol previsió.
Des de l'1 de gener hi ha pròrroga pressupostària, i es mantindrà fins que el Parlament doni el vistiplau –si és que ho fa– a uns nous comptes. La negociació entre el PSC i ERC sembla encarrilada i fonts dels dos partits apunten a un acord imminent si aconsegueixen salvar els últims serrells. Amb els comuns, Esquerra ja té un acord tancat que acabaria de tancar el cercle sense necessitar els suports de JxCat, ara per ara més allunyats.
Sense conseqüències
Teòricament la llei obliga a complir uns terminis amb els pressupostos, però a la pràctica no existeix cap obligació. Per què? Perquè no hi ha cap conseqüència associada a incomplir-la. Cap conseqüència legal, però sí que n'hi ha una de comptable, que pot arribar a ser important: mentre no hi hagi nous pressupostos aprovats, la Generalitat continua funcionant amb les previsions de l'any anterior i, per tant, sense que els nous projectes hi tinguin cabuda, almenys d'inici.
No és nova la situació de pròrroga en què ens trobem ara. Des del 2011, només hi ha hagut uns pressupostos que hagin entrat en vigor l'1 de gener: els de l'any passat, que van ser aprovats pel Parlament el 23 de desembre del 2021. És a dir, uns dels últims tretze. I el 2013, el 2015, el 2016, el 2018 i el 2021 ni tan sols es van arribar a aprovar els comptes.