4 de les 10 ciutats més grans de Catalunya tenen alcaldessa: per fi la paritat?

BarcelonaNúria Marín a l'Hospitalet de Llobregat, Marta Farrés a Sabadell, Núria Parlon a Santa Coloma de Gramenet i Sandra Guaita a Reus. Totes elles alcaldesses que governen quatre de les deu ciutats més poblades de Catalunya. ¿És un símptoma que la paritat va arribant als llocs de comandament polític? No ben bé. Fins ara el rànquing era exactament el mateix, tot i que canviant la capital, Barcelona (Ada Colau), per Reus, que per primera vegada a la història tindrà alcaldessa. De fet, Sant Cugat del Vallès i Girona han passat a ser governades per homes i, per tant, en el top 15 cau el percentatge d'alcaldesses. Ara bé, obviant les posicions capdavanteres, el nombre de dones que dirigeixen pobles i ciutats continua creixent: a partir d'aquest 2023 seran 259, per tant 41 més de les que van ser triades ara fa quatre anys, una xifra que representa un 27% del total d'alcaldes catalans.

L'evolució és lenta però sostinguda. No es va arribar al 10% fins al 2003 –des del 2% inicial del 1979– i en els darrers vint anys pràcticament s'ha triplicat el percentatge. Però encara hi ha gairebé tres alcaldes per cada alcaldessa, cosa que demostra que els llocs de responsabilitat en l'àmbit municipal continuen resistint-se més a les dones, a qui encara costa veure encapçalant llistes guanyadores.

Les quatre alcaldesses citades a l'inici de l'article són totes socialistes. El PSC va ser el vencedor dels comicis precisament pels seus resultats a les grans ciutats, i per això no és estrany que les catorze ciutats més grans governades per dones ho siguin per alcaldesses del PSC. És en l'àmbit de les grans ciutats precisament on tenen més presència les dones: ocupen l'alcaldia del 35% dels municipis més grans de 50.000 habitants. En canvi, se'ls resisteixen els pobles petits i mitjans, amb penetracions d'entre el 25% i el 30%.

En tot cas, no són els socialistes els que més alcaldesses aporten (36 de 128), sinó ERC, que voreja el centenar (98 de 330), i Junts (85 de 330). En termes relatius, tots tres es veuen superats pels comuns (3 de 9) i la CUP (8 de 23), que amb un 35% de dones entre els seus alcaldes és la formació que s'acosta més a la paritat.

Veterania i joventut

Núria Marín va substituir Celestino Corbacho el 2009 i es va convertir en la primera alcaldessa de l'Hospitalet, i acabarà l'actual mandat havent acumulat 18 anys en el càrrec. El contrapunt són Sandra Guaita, que assumeix el repte de ser la primera alcaldessa de Reus; Montse Capdevila, que encapçalarà l'Ajuntament d'Argentona amb una candidatura independent; Núria Carreras, que ha recuperat l'Ajuntament de Monistrol de Montserrat per al PP després de 35 anys –serà l'única alcaldessa dels populars, que també tenen quatre alcaldes–, i Anna Herrero, alcaldessa de Vallgorguina, el poble més gran que liderarà una dona cupaire.

Les socialistes Marta Farrés, Núria Parlon i Lluïsa Morera (Sant Boi de Llobregat); la republicana Aurora Carbonell (Sitges), i Dolors Farré, que repeteix a Valls però aquest cop amb un extra de responsabilitat per al seu partit –serà l'alcaldessa de Junts d'una ciutat més poblada–, han estat altres noms propis dels últims dies.