365 dies del congrés d’ERC que va consolidar el diàleg

BarcelonaERC ja feia temps que cuinava a foc lent la seva aposta pel diàleg amb l’Estat, però si hi va haver un cert moment fundacional d’aquesta estratègia va ser just ara fa un any, en el seu 28è congrés nacional, celebrat a l’Auditori del Fòrum de Barcelona. En el primer conclave republicà amb el president -Oriol Junqueras- a la presó i la secretària general -Marta Rovira- a l’exili, el partit va posar per escrit el que a la tardor del 2017 hauria sigut difícil d’imaginar: la independència seguia sent l’objectiu, però la formació prioritzava encarar el conflicte per la via del diàleg i situava la unilateralitat com a última opció. Un full de ruta que, un any més tard, ha tingut conseqüències.

En qualsevol congrés de qualsevol partit es posa la lupa en la seva ponència política. Un text sovint llarg i farragós, però decisiu perquè és on es marca l’estratègia a seguir per als pròxims quatre anys. A la ponència que es va aprovar aquell dia, la qüestió central s’expressava així: “Insistir en la necessitat d’establir el diàleg entre Catalunya i l’Estat espanyol per tal de resoldre de manera pacífica, democràtica i negociada el conflicte polític”. Però el text no només valia pel que deia, sinó també pel que no deia. Per primera vegada en molt temps, en un document estratègic dels republicans no es feia cap referència explícita a la via unilateral, que hi apareixia, però, en una referència velada: “Caldrà estar atents a possibles nous escenaris que ens permetin transitar cap a la independència per qualsevol camí democràtic i pacífic”.

Amb les bases assentades, el partit va obrir un any que ha sigut de vertigen. De fet, el mateix dia del congrés, pels laberíntics passadissos de l’Auditori del Fòrum un fet estava en boca de molts militants: l’imminent acord amb el PSOE per desencallar la investidura de Pedro Sánchez. Vist amb la perspectiva que dona el temps, des de la direcció del partit defensen l’aposta feta, tot i que admeten que l’estratègia ha tingut “alts i baixos”. En els alts hi situen la creació de la taula de diàleg perquè consideren que va suposar, per part de l’Estat, “un reconeixement al conflicte polític” i, per tant, “una victòria en si mateixa”. També hi col·loquen el pacte dels pressupostos generals de l’Estat, que, assegura la mateixa veu, és important pels recursos que suposarà per a Catalunya. En els baixos, admeten que la taula no ha tingut continuïtat i també que no s’ha pogut modificar la situació dels presos i els represaliats. “Però som aquí per jugar la partida, fer política, parlar i negociar. L’aposta [pel diàleg] segueix plenament vigent”, conclou.

Un veterà exdirigent, bregat en molts congressos, explica que va viure aquell dia com un evident “gir tàctic” i que el més difícil va ser explicar-ho fora del partit. “La gent ens deia que érem els que havíem estirat més [la tardor del 2017] i que ara semblava que frenàvem. No és que frenéssim, és que el 2017 vam fer el que vam poder i ara hem de ressituar-nos”, argumenta. Ressituar-se per tornar-ho a intentar, però aquesta vegada sense horitzons tan precisos. Conviure amb aquesta nova estratègia no ha sigut fàcil. Un dels quadres del partit recorda que el dia que es van pactar els pressupostos amb el PSOE va sentir que era “com treure’s un pes de sobre”, però que l’endemà sentia “la pressió del territori” -les bases del partit- que exigirà que el pacte es compleixi fins a l’últim euro.

Reforç de la unilateralitat

Si algun matís ha fet Esquerra en l’estratègia d’ara fa un any és reintroduir en certa manera la unilateralitat en el seu discurs per no deixar-la només en mans de JxCat i la CUP. Es recull en el llibre de Junqueras i Rovira Tornarem a vèncer (Ara Llibres), l’últim document polític del partit i un complement a la ponència d’ara fa un any. Una unilateralitat sense terminis ni concrecions i pensada com un avís per si l’Estat manté “la seva negativa a negociar un referèndum”. El 2021 serà un any d’efemèrides per als republicans. Al març es compliran els 90 anys de la fundació del partit i a l’octubre els 10 anys des que Junqueras i Rovira se’n van fer càrrec. Però el més important és que serà l’any de validar aquesta estratègia a les urnes. El 14-F.