“Aquí ja ningú es recorda de la corrupció, ara tornem a parlar dels trens i el soterrament”

“Aquí ja ningú recorda la corrupció, ara tornem a parlar dels trens i el soterrament”
Natàlia Vila
20/05/2019
3 min

Montcada I Reixac“Només t’ha tocat esperar-te tres minuts a la barrera? Doncs has tingut sort; jo m’hi passo cada matí més de 15 minuts quan vaig a comprar els diaris”, es queixa el Juan des de darrere la barra del seu bar. Parla d’un dels dos passos a nivell per a vehicles i vianants que hi ha just davant del seu establiment i que creua la línia de tren R2, que trinxa per la meitat el centre de Montcada i Reixac. Els veïns d’aquest municipi a tocar de Barcelona admeten que, a diferència de les últimes eleccions municipals, ara ja no parlen del cas Mercuri -que va esquitxar l’exalcaldessa socialista Maria Elena Pérez- ni de corrupció. “La gent ja no s’enrecorda de tot això, fa molt de temps, ja no està de moda”, corrobora un dels botiguers del centre. Per això, davant l’absència de temes de moda, els ciutadans de Montcada semblen haver-se retrobat amb les velles reivindicacions.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

“Dels trens i del soterrament de les vies, d’això sí que se’n parla”, admet el Juan sense deixar de preparar cafès. Montcada té ni més ni menys que cinc estacions de tren, cinc línies ferroviàries que travessen la ciutat (quatre que passen per sobre i la de l’AVE, que va soterrada) i cinc carreteres més que matxaquen i aïllen entre ells els deu barris d’aquesta localitat. Per la seva ubicació, a tocar de Barcelona i en una vall, és un punt estratègic per fer-hi passar totes aquestes infraestructures que, en realitat, només tenen per objectiu facilitar els accessos a la capital catalana. “Estem molt ben comunicats i alhora molt castigats, perquè tothom passa per Montcada però pocs s’hi queden”, admet l’actual alcaldessa, l’ecosocialista Laura Campos, que aspira a revalidar el seu càrrec. Mentrestant, l’eterna promesa del govern espanyol de soterrar les vies per cosir els barris està previst que comenci la segona meitat de l’any que ve. “Segur? -es qüestiona el Juan-. Ho dic perquè fa només unes setmanes van repintar les baranes, com si això s’hagués de quedar aquí molt més temps”, diu.

La cicatriu més evident és la de les vies del centre, que divideixen el cor de Montcada. Només entre la R2 i la R11 hi circulen 178 trens al dia. “Si has d’anar a comprar alguna cosa a l’altra banda de la via t’ho penses dues vegades”, admet l’Emilia mentre fa tanda a la perruqueria del carrer Major. “Jo visc en una banda i treballo a l’altra, i prefereixo agafar la moto i fer tota la volta a Montcada que travessar el pas a nivell”, confirma un cambrer. Altres veïns admeten que, si van caminant, creuen les vies encara que la barrera estigui abaixada. “Fa tants anys que vivim així que hem perdut la sensació de perill, però només en aquest mandat deu persones han mort creuant les vies”, adverteix Campos. Per sobre, sustentada amb grans pilars de formigó, la C-33 també creua Montcada però, en canvi, no té cap entrada ni sortida al municipi.

Al carrer Major, els comerciants certifiquen que, en conjunt, aquesta situació mata els negocis. “Els últims dos anys han tancat moltíssims establiments”, diu una botiguera. A l’òptica, l’encarregat s’hi afegeix: “Els polítics tampoc fan res per fomentar el comerç de proximitat i els veïns compren a Barcelona”.

L’aïllament que les infraestructures provoquen entre barris es nota sobretot en els més allunyats del centre, com el de Terra Nostra. “Això és més aviat com una urbanització”, diu la Neus, la propietària del restaurant Casa Juanita. “És un barri, però només tenim un bus cada mitja hora o bé els trens”, afegeix. La Neus es queixa que fins i tot tenen carrers per asfaltar, però, tot i això, anirà a votar: “Si no, no em podré queixar”, diu indignada.

L’auge dels lloguers s’encomana

Aquests últims dos anys hi ha un altre gran problema que centra les converses dels veïns, al bar, a la perruqueria i a les portes de les escoles. “Els expulsats de Barcelona busquen pis aquí, i això ha disparat els preus”, explica un farmacèutic del centre. “El meu fill no ha trobat res per menys de 700 euros i ha marxat a Cerdanyola”, afegeix la Míriam, la perruquera del carrer Major, que diu que el problema del preu dels lloguers ja s’ha “centrifugat” als afores de Barcelona. “És igual qui votis i tots els polítics que passin, això continua igual”, conclou un veí que espera torn per travessar el pas a nivell. Li ha tocat esperar-se vuit minuts.

stats