La repetició electoral reforça Rajoy
La davallada de Ciutadans beneficia el PP, l'única força que millora els resultats del 20-D. Sánchez salva els mobles i evita el 'sorpasso' de Podem, que s'estanca
BarcelonaEspanya ha tornat a parlar a les urnes, i el que ha dit és inequívoc: no al canvi. Tot i que el seu pacte amb Izquierda Unida li hauria d'haver permès ampliar el seu suport electoral, Podem no ha aconseguit millorar els resultats respecte del desembre. El PSOE recula, però continua sent la segona força. I Ciutadans ha patit una davallada que ha beneficiat al PP. El resultat és un Congrés tan fragmentat com el del 20-D, però on les forces de la nova política no han aconseguit l'objectiu de guanyar terreny davant de PP i PSOE.
La segona volta del 20-D s'ha saldat amb un guanyador clar: un reforçat Mariano Rajoy. Potser no li servirà per ser president, però ell és el principal beneficiat de la repetició electoral. Els resultats demostren que tot i que la fi del bipartidisme és un fet PP i PSOE, els dos partits que han governat Espanya des del 1982, continuen gaudint d'una molt bona salut. Populars i socialistes han sortit reforçats de la cita en les urnes d'aquest diumenge, la primera repetició electoral des de la restauració de la democràcia. Continuen molt lluny de poder formar govern per separat, però Rajoy sobretot i, en menor mesura, Sánchez han salvat els mobles.
El PP és el principal beneficiat de la repetició electoral: obté 137 diputats (en tenia 123). El PSOE, que venia del seu pitjor resultat històric, cau encara més i es queda amb 85 diputats (cinc menys que el 20-D). Però la davallada socialista es veu compensada pel fet que la unió de Podem i Izquierda Unida no ha servit de res: es queda amb 71 diputats, els mateixos que tenien (Podem n'havia aconseguit 69 i IU, 2). Ciutadans pateix una davallada acusada, que el deixa amb només 32 diputats dels 40 que tenia. Esquerra i Convergència repeteixen resultats, amb 9 i 8 diputats respectivament.
De Ciutadans al PP
Amb els resultats a la mà queda clar que els ciutadans només han demanat un canvi a Catalunya —on En Comú Podem ha tornat a guanyar les eleccions, seguida d'Esquerra Republicana— i al País Basc. A Espanya, les crides a l'ordre i la por davant la incertesa semblen haver condicionat els votants, que han optat per reforçar els dos partits que han estat al capdavant del govern durant més de tres dècades. El paper que pot haver jugat la inquietud davant la inestabilitat, el cap de setmana del Brexit, podria ser el motiu que explica el principal canvi respecte del 20-D: el traspàs de vots des de Ciutadans cap al PP. Uns vots prestats que, davant la perspectiva d'una llarga etapa d'incertesa, semblen haver tornat a casa.
I ara, què?
El Congrés dels Diputats sorgit del 20-D, el que va enterrar el bipartidisme i va obrir la porta a una fragmentació mai vista, no va ser capaç de posar-se d'acord per triar un president i formar un govern. Ara s'obre un nou període de negociacions, de resultat igualment incert. Hi haurà un govern en minoria amb el suport d'una segona força? Un govern de forces progressistes liderat per PSOE i Podem? La gran coalició PP-PSOE amb què somia l''establishment'?
La resposta a aquestes preguntes arribarà a partir de demà, però avui ja se saben algunes coses: que el bipartidisme és història, però no tan com es creia; que el Congrés dels Diputats és una cambra molt fragmentada; i que, com a conseqüència d'això, caldrà pactar (si no es vol anar a una tercera jornada electoral). Un pacte que, com al desembre, es presenta complicat, a causa dels múltiples vetos entre partits. Els mals resultats de Ciutadans el fan un actor inútil en les complexes negociacions que s'obren ara. En pocs mesos Rivera ha passat de ser el polític revelació a Espanya a convertir-se en un simple espectador. Fa uns mesos, el seu pacte amb Sánchez no va servir per a investir el socialista president. Ara, els seus 32 diputats resulten encara menys decisius.
Descartat Ciutadans, les opcions de Rajoy de repetir com a president del govern sembla escasses. És cert que ha millorat resultats, però els 137 diputats del PP el deixen molt lluny de poder formar govern. La seva única possibilitat passa per la gran coalició amb el PSOE, el somni de moltes veus polítiques, empresarials i mediàtiques tant a Madrid com a Brussel·les i Berlín. Però les conseqüències d'aquest acord entre dos partits històricament enfrontats semblen de difícil digestió per als respectius aparells i, sobretot, per als votants.
Els socialistes, el partit que ha governat Espanya més anys des del 1977, vivien amb angoixa una repetició electoral que semblava marcada per la possibilitat del 'sorpasso' de Podem. Finalment, i malgrat el que deien les enquestes i els sondejos a peu d'urna, l'han evitat. Tot i haver perdut cinc diputats, conservar la segona força pot salvar Sánchez dels seus enemics interns, però l'escenari que tenen davant els socialistes és diabòlic: o s'alien amb Podem i una tercera força (una opció que descarten la majoria de barons del partit, començant per Susana Díaz), o donen suport al PP (una unió, amb els seus enemics històrics, difícil de defensar davant del seu electorat), o a cap dels dos, condemnant el país a unes terceres eleccions, un fet que molesta especialment a l''establishment', tant a Espanya, com a Europa.
