Xavier Trias: "El 23-J Jordi Pujol, Artur Mas i jo votarem el mateix"
Número u de la candidatura Trias per Barcelona
BarcelonaXavier Trias (Barcelona, 1946) visita l’ARA després de quedar fora de l’alcaldia de Barcelona. Deixa clar que es jubilarà, com va dir si no era batlle, i demana que ningú que el va votar opti pel PSOE o el PP el 23-J.
L’últim cop que va ser aquí havia guanyat el 28-M i semblava que seria alcalde. Faria alguna cosa diferent ara?
— No. L’última cosa que m’hagués pogut imaginar és que el PP, en una situació d’eleccions generals, fes alcalde un socialista, el partit que li fa la competència.
Vostè confiava en ser alcalde perquè el PP no es mouria.
— Confiava que al final ningú es mouria de les seves posicions. És evident que el PSC tenia la seva estratègia. Vaig parlar-hi per fer govern conjuntament i posaven unes condicions que per a mi eren inacceptables. I la sorpresa és que gent que havia dit coses molt dures com la senyora Colau o el PP, quan va arribar el moment de la veritat van canviar d’opinió. És un plantejament que ens ha de fer pensar a nosaltres com a partit, també.
Què vol dir amb això?
— Vol dir que per tal que l’alcalde de Barcelona no sigui nacionalista i favorable a la independència de Catalunya són capaços de qualsevol cosa. El 2015 el PP va inventar-se que tenia 12 milions fora per carregar-se’m; amb el senyor Maragall van fer l’acord –organitzat pel PSC– amb el senyor Valls perquè no fos alcalde, i en aquesta ocasió s’han tornat a ajuntar el trio de la benzina, que els dic, que és el PSC, els comuns i el PP, per fer això. Els comuns han demostrat que són la nova casta.
I quina lliçó creu que ha d’extreure el sobiranisme d’això?
— Que van per nosaltres. Hem de ser molt exigents i tenir uns plantejaments clars. En els propers dies passaran coses: hi ha eleccions, s’ha d’escollir el president de la Diputació de Barcelona…
Vostè ha defensat que es faci el pacte a la Diputació. Creu que hi ha d’haver acord JxCat-PSC?
— Jo no he defensat el pacte. Jo he defensat persones. Crec en la senyora Marín i mai m’ha enganyat. Ara, però, és delicat. El que ha fet el PSC a Barcelona és un cop de porta important a la gent de la candidatura de Xavier Trias per Barcelona. Costarà convèncer els que han de fer l’acord. Estar dins de la Diputació et dona capacitat de governar, però si has de governar amb gent que el que vol és aniquilar-te, has de pensar si té sentit o no. T’hauran de convèncer que és un acord diferent: el problema no és de la gent de Junts.
Això l'hi diu al senyor Illa?
— Ara fa dies que no hi parlo. Em diuen que del que m’han fet, el gran ideòleg és el Salvador Illa. Carai! El que més em molesta del que m’ha passat és que dos partits, el PP i els socialistes, m’havien dit que si canviaven d’opinió, em telefonarien. Encara estic esperant.
Va parlar directament amb Núñez Feijóo en algun moment?
— No. Teníem una relació correcta –va ser director general de l’Insalud–, però no som amics. Hem de saber que quan el PP o els socialistes tenen una contesa electoral a Madrid, anar contra Catalunya els dona vots.
Se sent més còmode si li diuen nacionalista que independentista?
— Jo em sento còmode quan la gent entén que la independència és difícil i que els nostres adversaris estan disposats a utilitzar totes les eines possibles per no donar-nos-la. La nostra lluita és per la no dependència. No vull dependre en absolut d’una gent que ens maltracta, no entenen que Catalunya és una nació i que si ens volen dins d’Espanya han de reconèixer les nacionalitats. Hi ha gent a l’Estat que es creu que la seva obligació és combatre-ho.
Vostè aquests dies deu haver parlat amb molta gent. L’empresariat de Barcelona qui preferia d’alcalde, Xavier Trias o Jaume Collboni?
— Va haver-hi moments que tenien dubtes, però a la fase final vaig veure l’empresariat molt entusiasmat que jo fos l’alcalde. Però no l’empresariat, que quan vota és una proporció petita de gent. Un 75% de la gent deia que necessitava un canvi.
Aquest empresariat el va pressionar perquè acceptés partir-se l’alcaldia amb Collboni?
— Hi va haver un tant per cent petit que deia que ho fes. Jo els deia que havia guanyat. Havien de fer al revés, convèncer el senyor Collboni.
I ho van intentar?
— Crec que sí, que els van pressionar perquè acceptessin la realitat. Però he après una cosa: la gent, per ser alcalde, és capaç de perdre els papers i de saltar-se totes les mínimes normes de tot. És a dir, que el senyor Collboni per ser alcalde vulgui els vots del PP és molt sorprenent. Moltíssima gent queda decebuda, perd la il·lusió, que és el problema que té Barcelona.
Per això diu “que els bombin”.
— Sí, per això dic “que els bombin”. Jo crec que creem una situació en què la gent s’indigna. El “que els bombin” és un “ja n’hi ha prou”.
Tancar un acord amb Ernest Maragall l’ha perjudicat a l’hora d’aconseguir l’alcaldia?
— Si no hagués fet un acord amb el senyor Maragall, ens podríem haver trobat que l’hagués fet un altre.
I fer un acord amb el PSC no blindava la seva alcaldia?
— El volia fer amb el PSC. Jo vaig començar dient de fer un acord amb el PSC i amb el senyor Maragall perquè Barcelona necessita un govern fort i estabilitat. Aquesta és l’oferta que jo vaig fer al PSC, però es va negar a pactar amb el senyor Maragall. Després amb ERC vam fer un acord bo que, a més, els ofereixo mantenir.
Això vol dir que Junts no donarà suport a Jaume Collboni?
— Com hem d'entrar en un govern que ens ha fet fora?
No preveu una aliança estable?
— No, són ells els que no han volgut l’acord, no nosaltres. El que no val és fer pactes estranys i dir: ara et necessito. Escolta, una forta abraçada i ja ens veurem.
I demana a Esquerra que faci el mateix, que es mantingui al marge?
— No soc ningú per dir-li el que ha de fer. Però hem arribat a un acord de com havíem de governar, i aquesta és la via que hem de continuar els propers anys. És evident que tenim ideologies i plantejaments diferents, però en canvi vam ser capaços de pactar coses. Estaria bé fer-les.
Ha dit que no es menjarà els torrons a l’ajuntament. Li agradaria que fos Jordi Martí el seu relleu?
— És una de les persones que m’estimo més. Però això no és hereditari. Han de decidir entre ells.
Vostè va assolir la unitat convergent, però ara el 23-J Junts i el PDECat s’enfrontaran.
— És un disbarat. Li anirà malament al PDECat. S’ha de plantejar la seva estratègia de futur i Junts ha de ser generós per incorporar gent i que se senti reconeguda. Hem d’anar tots en la mateixa direcció perquè ens volen aniquilar. Ens defensem millor si anem junts o separats?
El 23-J creu que votarà el mateix que Artur Mas i Jordi Pujol?
— Sí. Votarem Junts per Catalunya. I a més, demano que tothom que m’hagi votat a mi no voti ni socialista ni PP, perquè van per nosaltres.
Va dir l’altre dia en una entrevista a RAC1 que la seva era una operació de pau. Amb qui, amb l’Estat?
— La meva sí, amb tothom, sobretot amb els partits d’aquí. El PSC i el PP de Catalunya no fan el paper que han de fer, tenen l’obligació d’explicar per ells quin és l’encaix. La meva manera de funcionar podria ser una eina que facilités la possibilitat que estiguessin més calmats i busquessin fórmules. La veritat és que jo fracasso quasi sempre amb això.
Vostè està d’acord en anar a “bloquejar” Madrid, en paraules de Toni Castellà (JxCat)?
— Jo m’explico diferent. Només podem pressionar a Madrid. Hem de posar en evidència el mal tracte en el finançament de la Generalitat (...). Hem de crear problemes a l’Estat.
Això vol dir que Junts no ha d’investir Pedro Sánchez?
— Depèn. S’ha de parlar i prendre una decisió. Jo he fet president del govern al senyor Aznar a canvi de res. No serveix de res. Si m’escolten a mi, no ho farem mai més.
Llavors, a canvi de què?
— Per exemple, una cosa molt important: la llengua. No podem donar suport a cap partit de l’Estat que continuï amb la guerra contra el català.
Qui prefereix de president espanyol, Pedro Sánchez o Alberto Núñez Feijóo?
— No tinc cap preferència, no votaré a cap dels dos, ja s’ho faran. Jo votaré la Míriam.
Però creu que és el mateix per a Catalunya?
— Depèn dels socis. El PP amb Vox fa por. Amb el PP en solitari jo no em negaria a fer una negociació seriosa, sempre que estiguin disposats a reconèixer-nos. Si el senyor Núñez Feijóo es creu que aquí fem apartheid lingüístic no tinc res a negociar amb ell. Una persona que vol ser president d’Espanya no pot fer política anticatalana. En tot cas, la primera gran negociació que hem de fer aquí a Catalunya és que el PSC i el PP defensin una posició clara. Escolti, senyor Illa, quin és l’encaix de Catalunya a l’estat espanyol? Som una nació o no som una nació?
Això és perquè creu que l’encaix encara és possible?
— El PP i els socialistes, quan discuteixen el cupo basc, voten a favor amb el PNB, cosa que em sembla bé. En canvi aquí no tenen cap proposta de debò perquè tinguem una situació econòmica amb un mínim de lògica.
Però davant d’això, vostè és partidari de negociar aquest encaix o, com diuen altres sectors de l’independentisme, aplicar l’1-O?
— A la vida s’ha de negociar sempre, fins i tot per aprovar un r eferèndum necessites negociar. Jo soc partidari que hi hagi un altre referèndum, però s’ha de negociar.
L’operació Trias a Barcelona era una manera de recuperar CDC. Sense alcaldia és possible?
— CDC està morta [...]. Tenim l’obligació de recompondre l’espai de centre centre-dreta, centre-esquerra nacionalista català. Hi ha gent que no li interessa: l’Estat vol tenir representants de la dreta i l’esquerra, però sotmesos a la seva obediència. I a Catalunya hi ha forces com nosaltres, ERC i la CUP que no ho som.
Quin rol vol tenir vostè dins de Junts a partir d’ara?
— El meu rol és jubilar-me. Ara, sempre que em necessitin per a alguna cosa, hi seré.
Quina relació ha mantingut amb Laura Borràs durant la campanya?
— Una relació normal. La senyora Borràs i jo vam arribar a la conclusió que no era necessari que ella vingués a actes. Ha tingut un problema, ha sigut una persona perseguida: el que li ha passat és un atac per ser una persona amb una ideologia determinada. Molta gent que ha trossejat contractes no els porten per la via penal.
Però coneix molta gent que hagi trossejat contractes?
— I tant!
I no ho ha portat mai a la Fiscalia?
— I la Fiscalia tampoc ha actuat d’ofici. Vostè pregunti a la senyora Colau si mai ha fraccionat un contracte a la seva vida.
Carles Puigdemont tampoc ha tingut presència a la seva campanya.
— No he dissimulat mai que jo m’estimo i soc amic d’en Puigdemont. No ho he ocultat a ningú.També és veritat que ser alcalde de Barcelona no és sortir al balcó declarant la independència, però sí una cosa molt important: que has d’actuar com l’alcalde de la capital de Catalunya i de la catalanitat.
La bona relació que vostè ha tingut amb Ernest Maragall s’ha d’extrapolar entre Esquerra i Junts?
— Nosaltres hem demostrat que és possible. Barcelona pot ser un exemple, però si és extrapolable no ho puc assegurar, va molt lligat a les persones.