2025: l’any del finançament singular?
Salvador Illa té altres deures aquest any, com el traspàs de Rodalies, l'ampliació del Prat o el traspàs als Mossos dels ports i aeroports
BarcelonaEsquerra va investir Salvador Illa com a president de la Generalitat amb la promesa que aquest 2025 Catalunya tindria un nou model de finançament singular. El que a l’agost era una fita a mitjà termini comença a convertir-se en una urgència: el pacte entre republicans i socialistes preveu que la Generalitat ja recapti, gestioni, liquidi i inspeccioni l’IRPF ja a partir del 2026 i que s'acordi el nou model en el primer semestre del 2025. Això vol dir que el Govern ha de prémer l’accelerador per negociar el nou finançament autonòmic, caducat des de fa 10 anys, i pactar una reforma de la LOFCA que haurà de rebre l'aval de la majoria del Congrés. "És la legislatura de la prosperitat compartida, però també dels serveis públics i del finançament singular", va dir el president en la presentació del full de ruta del seu executiu, centrat en l'habitatge, la promoció econòmica i la reforma de l'administració. Des d’ERC, però, ja miren el rellotge i avisen Illa que, si vol aprovar els seus primers pressupostos, hi ha d’haver resultats aviat.
Amb l'any acabat d'estrenar, fonts republicanes asseguren a l'ARA que no tenen "cap novetat" respecte als moviments del Govern amb el finançament singular. El primer moviment hauria de sortir del grup d'experts del Govern que dissenyarà l'arquitectura del nou model. "Es van reunint i hi estan treballant", subratllen fonts de la conselleria d'Economia. Abans de l’abril ja hi podria haver alguns avanços tangibles: durant el primer trimestre de l’any s’han de reunir les comissions bilaterals de l’Estat i la Generalitat i la d’afers econòmics i fiscals, i allà, segons fonts de Presidència, es buscarà un acord amb el govern espanyol per encarrilar el nou model.
El Govern calcula que per desplegar el finançament singular caldrà quadruplicar els recursos de l'Agència Tributària de Catalunya, que ja hauria de començar a créixer als comptes del 2025. Què passarà, però, en el mentrestant? L'acord PSC-ERC preveu un règim de transitorietat mentre el nou model no es desplegui: les inversions pendents de l'Estat a Catalunya es vehicularan per mitjà d'un consorci i, en tot cas, s'haurà de respectar el principi d'ordinalitat perquè Catalunya no perdi posicions en el repartiment de recursos de l'Estat en relació amb el seu esforç fiscal. "Es tracta d'un canvi estructural en el sistema de finançament, que, en cas que no s'adopti durant el 2025, requerirà mesures compensatòries", recull l'acord, un extrem que remarca el Govern.
D'altra banda, l’executiu va tancar el 2024 sense haver publicat les balances fiscals, el document que conté el càlcul de la diferència entre els diners que recapta l'Estat a Catalunya i els que hi gasta (i on, per tant, es pot comptabilitzar el dèficit fiscal). La llei obliga a fer-les públiques "amb les últimes dades definitives disponibles" abans d'aprovar els pressupostos. Les últimes publicades són les de 2021, i l'executiu català s'ha compromès a elaborar les de 2022 en els pròxims mesos.
La pedagogia al PSOE
En la negociació del nou finançament el PSC toparà amb l'oposició dels presidents autonòmics del PP, però també podrien arrufar la cella alguns sectors dels socialistes espanyols. Davant les reticències d'algunes federacions del PSOE —per exemple, de l'Aragó o Astúries—, els socialistes catalans van aprofitar el congrés del partit per fer pedagogia sobre el pacte amb ERC i, sobretot, deixar clar als seus col·legues que no implica que Catalunya doni un cop de porta a la solidaritat interterritorial. L'acord preveu, de fet, que Catalunya hi continuï contribuint amb un fons separat, que complementaria el corresponent per abonar el que costen els serveis que l’Estat ofereix en territori català.
Finalment, la ponència del PSOE va recollir una fórmula de consens que avala "singularitats" en el nou finançament, amb més recursos per a totes les autonomies, i accepta que es negociï combinant la bilateralitat i la multilateralitat. Salvador Illa explicarà la seva proposta en la gira territorial per Espanya que iniciarà aquest any. Els socialistes també confien que la condonació del deute del FLA que s'ha d'abordar a la pròxima conferència de presidents —que, en el cas de Catalunya, arriba als 15.000 milions— amoroseixi la relació amb els republicans, també a Madrid. El president espanyol, Pedro Sánchez, es va comprometre, de fet, a abordar-ho al mes de gener.
Els altres deures per a l’Any Nou
Però, més enllà del finançament, Salvador Illa comença el nou any amb altres deures, alguns dels quals anteriors a la seva investidura. Un d’ells és el traspàs de Rodalies —un compromís amb ERC que, com el FLA, es remunta a la investidura de Pedro Sánchez—. Amb això, l'executiu català ja va tard: havia d'aprovar abans d'acabar l'any la constitució de l'ens mixt que ha d'operar el servei. Ara bé, el Govern manté que els estatuts estan quasi acabats i, segons la consellera de Territori, Sílvia Paneque, "en els pròxims dies" es compartiran amb els grups parlamentaris.
No és l'única carpeta oberta amb els republicans que té la conselleria de Territori. Paneque té pendents les conclusions de la comissió de l’estudi sobre el futur de l’aeroport –pactada amb ERC el 2023, quan el president encara era Pere Aragonès–, una qüestió en la qual fonts del departament asseguren que també segueixen "treballant". Aquest document és el que el Govern agafarà com a referència per esbossar els seus plans per al Prat, que ERC i els comuns, els seus socis d'investidura, rebutgen ampliar.
A la consellera d'Interior, Núria Parlon, també se li gira feina. A principis d'any s’hauria de convocar la Junta de Seguretat per esmenar l’ajornament del traspàs de les competències en aeroports i ports als Mossos d’Esquadra. El Govern les va deixar en l’aire en la junta de seguretat del 5 de desembre, però va fer marxa enrere i, davant la pressió de l’oposició, Salvador Illa es va comprometre a fer-lo efectiu en una nova convocatòria a principis del 2025.
