200 dies de govern en funcions a l'Estat

MadridAquest dijous es compleixen 200 dies de govern en funcions a l'Estat. El president del govern espanyol en funcions, Mariano Rajoy, s'ha encarregat de recordar-ho avui des del Congrés per pressionar el PSOE. Durant aquests 200 dies, la Moncloa ha fet servir a la carta les prerrogatives que li permeten estar en funcions. Gràcies a aquesta interinitat, ni els ministres ni el mateix president en funcions han donat explicacions al Congrés en gairebé set mesos, però en canvi han seguit aprovant recursos d’inconstitucionalitat contra lleis catalanes i han aplicat noves retallades de 4.000 milions per acontentar Brussel·les.

Sense control del Congrés

El Parlament espanyol porta el govern de Rajoy al TC

Les friccions entre el govern en funcions i el nou Parlament no van trigar a arribar. Els ministres de l’executiu de Mariano Rajoy van decidir majoritàriament que la interinitat del seu càrrec els deslliurava d’haver de retre comptes davant la cambra de representants, i a poc a poc s’han anat succeint les 'campanes' en sessions de control i també en comissions parlamentàries en les quals estaven citats els ministres. Alguns, com el d’Hisenda, Cristóbal Montoro, sí que s’han deixat veure més pel Congrés, però fins i tot hi ha hagut jornades de control al govern en les quals no hi ha hagut ni un sol ministre de l’equip de Rajoy. La situació es va arribar a tornar tan crítica que el Congrés va acordar portar el govern espanyol davant el Tribunal Constitucional per la negativa a retre comptes, fins i tot en assumptes clau com l’acord per enviar refugiats a Turquia, en què el PP estava ara en clara minoria.

Corrupció incessant

De la dimissió de Soria a la Púnica passant pel setge a Barberá

Si una cosa no ha estat en funcions durant aquests sis mesos han sigut els escàndols de la corrupció. El degoteig de casos que esquitxen membres del PP i que acorralen cada cop més Rajoy ha continuat, i s’ha carregat fins i tot un ministre, el d’Indústria, José Manuel Soria, que va haver de dimitir a l’abril per la seva implicació en els 'papers de Panamà', després que es descobrís que tenia diverses societats vinculades al paradís fiscal. També va créixer la pressió a Rajoy per les investigacions judicials que apunten que Rita Barberá, exalcaldessa de València i actual senadora del PP, estava implicada en un cas de corrupció, el Taula. Segons els indicis judicials, Barberá no tan sols hauria comès irregularitats en el pagament de viatges i dinars, sinó que també hauria participat d’un finançament il·legal al PP de València. Barberá, aval històric de Rajoy en la cursa per liderar el PP, ha resultat intocable per al president en funcions.

Però el degoteig no s’acaba aquí. En aquests mesos han sortit a la llum desenes de casos amb polítics populars implicats: des del diputat Pedro Gómez de la Serna, en els primers compassos de la nova legislatura, fins al cas Acuamed, els avenços en la investigació de la comptabilitat B del partit, que va acabar amb la imputació del mateix PP com a “organització criminal”, o la dimissió d’Esperanza Aguirre després de l’escorcoll de la seu del PP de Madrid. El colofó de tot plegat: la multa a José María Aznar per no haver pagat els impostos que li tocaven.

Recursos al TC

Amb la mirada posada en les estructures d’estat

Tampoc ha estat en funcions el govern de Mariano Rajoy a l’hora d’incrementar el ritme de recursos al Tribunal Constitucional (TC) de lleis catalanes. Entre les admissions a tràmit, les sentències fermes i els nous recursos, aquests sis mesos han sigut d’una hiperactivitat inèdita a la seu de l’alt tribunal. Tot just dos dies després que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, es reunís amb Rajoy i acordessin rebaixar el ritme de judicialització dels conflictes, l’executiu espanyol va aprovar tres recursos contra les lleis d’habitatges buits, d’igualtat entre homes i dones i de simplificació administrativa. Abans, al gener, ja s’havien recorregut la conselleria d’Exteriors i la comissió d’estudi del procés constituent. Però la impugnació més polèmica va ser la d’alguns articles de la llei antidesnonaments. En plenes negociacions, de nou, per formar govern a l'Estat, el TC ha declarat inconstitucionals aquest dijous les estructures d'estat.

Retallades i més austeritat

Un ajust de 4.000 M€ i la promesa de seguir retallant

La criticada decisió d’aprovar pressupostos per al 2016 ha acabat facilitant la gestió econòmica d’aquests sis mesos. Però les dosis d’electoralisme dels comptes van deixar les previsions que s’hi incloïen en paper mullat. Per això, el govern va haver d’enviar a Brussel·les un paquet de mesures addicionals, retallades per valor de 4.000 milions d’euros aquest any repartides a parts iguals entre autonomies i govern central. Però Brussel·les, molesta per les rebaixes d’impostos de Rajoy, que han disparat el dèficit, no es conforma. Per això, el president en funcions va enviar una carta al maig a la Comissió Europea en què prometia més retallades un cop passades les eleccions. La filtració d’aquesta carta va posar de manifest les contradiccions amb el programa electoral del PP, que no tan sols no parla de retallades, sinó que promet més rebaixes d’impostos. A l’horitzó hi ha una possible multa de 2.000 milions a Espanya pels incompliments del dèficit.

Comunitats autònomes

Rebaixa dels interessos del FLA i més marge de dèficit

El ministre d’Hisenda ha sigut un dels més actius del gabinet. Ha reunit dos cops en sis mesos les comunitats per relaxar l’objectiu de dèficit, d’acord amb les noves previsions amb Brussel·les. També va prometre, ja en campanya, rebaixar al 0% els interessos del fons de liquiditat autonòmic. Però no tot han sigut alegries: ha exigit plans d’ajustament a les comunitats perquè redueixin el dèficit i ha pres mesures “coercitives” com l’obligació de presentar les factures al ministeri i la retenció de crèdit fins que no compleixin l’objectiu.