Govern

2.000 milions contra la sequera, més inspeccions de treball o potenciar la IA: les mesures d'Illa per a la Catalunya del 2030

El pla econòmic del Govern per superar Madrid preveu una inversió equivalent al 5,8% del PIB i la creació de 78.000 llocs de treball

El president Salvador Illa durant la conferència.
4 min
10
Regala aquest article

BarcelonaEl president de la Generalitat, Salvador Illa, vol posar en marxa el que serà el pla més gran d'inversions en àrees estratègiques del Govern des del 2010. Són un total de 18.500 milions –el 5,8% del PIB– fins al 2030 que es destinaran a 200 actuacions en cinc línies d'actuació: les infraestructures (6.500 milions), la "modernització productiva" (5.000 milions), el coneixement i la innovació (1.924 milions), la igualtat d'oportunitats (5.000 milions) i el bon govern (76 milions). El pla, que ha batejat com a Catalunya lidera,s'aprovarà dimarts vinent en el consell executiu i pretén que Catalunya faci el sorpasso econòmic a Madrid. En paral·lel, contempla un fòrum d'experts "per a la productivitat i el lideratge econòmic" que n'acompanyi el desplegament, que, segons els càlculs del Govern, suposarà la creació de 78.000 llocs de treball. Ara bé, quines mesures inclou?

Transició ecològica

Després de més de tres anys de sequera, el Govern vol aprofitar els pròxims cinc anys per posar al dia les infraestructures hídriques i garantir que el 70% de la demanda d'aigua a Catalunya el 2030 no depengui de si plou o no. Per fer-ho, planteja una inversió de més de 2.000 milions d'euros en dessaladores, potabilitzadores, sistemes de regeneració i nous pous. Per accelerar la transició ecològica, aposta per implementar 12.000 MW de nova potència (5.000 MW eòlics i 7.000 MV fotovoltaics) per arribar al 2030 amb una generació elèctrica renovable del 50%, i instal·lar 50 plantes de biogàs. L'impuls de l'H2Med, el corredor d'hidrogen verd d'Europa, també es troba entre les inversions previstes en transició ecològica.

Infraestructures

El futur de l'aeroport de Barcelona està encara en discussió a la comissió d'experts pactada entre PSC i ERC el 2023 per dirimir com s'ha d'ampliar sense afectar l'espai protegit de la Ricarda. Tot i així, el Govern hi preveu inversions (sense quantificar) perquè "guanyi capacitat" amb noves connexions intercontinentals, en paral·lel al reforç del sistema de ports catalans. Pel que fa al transport ferroviari, i més enllà del traspàs de Rodalies, es proposa acabar a la fi el Corredor Mediterrani i impulsar el que connecta Tarragona, Lleida i Saragossa. A més, el Govern vol crear una gran terminal ferroviària i logística a Lleida. Quant a la fibra òptica, l'objectiu és ampliar fins al 100% la xarxa de fibra òptica de titularitat pública.

Un nou model industrial

El Govern ha marcat set sectors com a prioritaris, cosa que els permetrà tenir un accés preferent a les línies d'ajudes de la Generalitat. Són l'agroalimentari, el del transport, el digital, el de les renovables, el de les energies intensives, el de salut i biomedicina i el del turisme. Amb la vista posada a accelerar la descarbonització, es preveuen inversions en el pla d'impuls al vehicle elèctric a Catalunya 2025-2030, després del toc d'atenció de Seat per les baixes dades de vendes d'aquests cotxes a Espanya. Un altre objectiu és fer créixer les empreses catalanes i arribar el 2030 a les 3.000 start-ups, amb un pressupost de 50 milions d'euros i instruments de finançament público-privat. Està prevista la posada en marxa d'un Clúster de Serveis Financers per donar-los suport. L'Institut Català de Finances també actuarà com a palanca de finançament de projectes vinculats a la sostenibilitat, la recerca i les energies verdes.

Més metges i científics

El Govern vol més metges i més graduats a Catalunya en les anomenades titulacions STEM (acrònim en anglès de Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques). Per això treballarà per duplicar el nombre de graduats en aquestes àrees i, alhora, enfortir centres com el Barcelona Supercomputing Center, el Sincrotró Alba o el Centre Nacional d'Anàlisi i Genòmica. Per tal que la Generalitat pugui impulsar projectes innovadors, es crearà un Fons Capital Risc i Públic en què també puguin participar privats. A més, el Govern vol aconseguir que el 60% del teixit empresarial català hagi engegat projectes de transformació tecnològica, incloent-hi les que incorporen blockchain i IA.

Cohesió social

Dins les mesures econòmiques per a la Catalunya del 2030, el Govern també hi comptabilitza polítiques familiars per combatre els nivells de pobresa i desigualtat a Catalunya, superiors a la mitjana europea. En concret, vol incrementar les places a l'escola bressol per garantir la universalitat de l'oferta pública del primer cicle, de bracet amb el món local per assegurar l'equitat territorial de la xarxa. El pla d'inversions inclou també els 50.000 pisos protegits promesos per Salvador Illa en el discurs d'investidura (compromesos amb ERC i els comuns) i que va tornar a anunciar al debat de política general, amb una inversió anunciada de 1.400 milions anuals. Per reduir la desigualtat, es proposa donar un nou impuls al Servei d'Ocupació de Catalunya, reforçar la integració laboral dels joves emigrats i intensificar les inspeccions de treball.

Menys burocràcia i més recursos

La reforma de l'administració és una altra de les prioritats que s'ha marcat el Govern, que ja ha noliejat una comissió d'experts per millorar-ne el funcionament. L'objectiu és simplificar tràmits, però també potenciar la transparència de l'administració i millorar els serveis públics a Catalunya –que va ser l'eix de la campanya electoral d'Illa el 2024–. Per transformar el sector públic, l'executiu vol comptar amb dades i amb l'ajuda de la IA, actualitzant-ne el full estratègic de la Generalitat. El nou finançament singular que Salvador Illa vol negociar amb l'Estat també està cridat a fer de "palanca" a les transformacions econòmiques que pretén impulsar el president. De fet, el mateix Govern admet que els dèficits de finançament i inversors suposen un fre per a l'economia catalana: perjudiquen "el seu potencial de creixement i la provisió òptima dels serveis públics". L'executiu també es proposa reduir progressivament el deute de la Generalitat i poder així buscar finançament als mercats.

stats