Els 18 de la princesa Elionor: així ens ven la monarquia espanyola l'hereva del tron
L'increment de la seva presència pública busca renovar la imatge d'una Casa Reial ferida pels escàndols del rei emèrit
MadridFa setmanes que la princesa Elionor acapara més espai mediàtic del que era habitual. En l'últim mes l'hem vist besant una polèmica bandera espanyola a la seva escola militar, vestida d'uniforme al costat dels seus pares en els actes del 12-O i presidint els Premis Princesa d'Astúries i relacionant-s'hi amb figures com l'actriu Meryl Streep. El motiu que ho justifica és que s'acosta la seva majoria d'edat. Dimarts que ve, 31 d'octubre, el dia que farà 18 anys, jurarà la Constitució davant les Corts, tal com va fer Felip VI fa 37 anys. La seva presentació en societat està sent, a més, una oportunitat per a la monarquia espanyola: la de generar acceptació i simpatia cap a l'hereva del tron. I, de retruc, renovar la imatge d'una Casa Reial ferida pels escàndols de Joan Carles I.
Especialistes en comunicació política consultats per l'ARA coincideixen a dir que un dels objectius és que faci de "tallafocs" de la crisi generada pel rei emèrit. Ho sosté la politòloga Verónica Fumanal, que creu que l'estratègia "d'inocular en l'ideari públic" la imatge d'una "nena que no ha pogut cometre cap manca d'exemplaritat" està tenint un "gran èxit". "Estem parlant de la comunicació per contrastos", explica, en aquest cas amb l'avi i fins i tot amb algun dels seus cosins. La princesa Elionor se'ns presenta com una promesa de responsabilitat, correcció i modernitat complint amb el seu rol a tots els actes "amb atributs aparellats a la innocència". I, a diferència de Felip VI, ella sí que "ve neta de tota màcula" relacionada amb la corrupció.
"És el full en blanc perfecte per poder tirar endavant aquesta nova estratègia", referma Álex Comes, director de la consultoria política La Base. A parer seu, la fórmula utilitzada per generar afecció és la "humanització" del personatge. Un exemple és assimilar-la a la resta de companys de promoció de l'escola militar de Saragossa, on s'està formant des de l'agost. Són nombrosos els articles de mitjans afins que destaquen que és "una més" i publiquen que fa coses tan normals com sortir a berenar acompanyada d'alguns dels seus col·legues –si bé també es destapen detalls en sentit contrari, com ara quan es va deixar als seus companys sense mòbil per evitar que li fessin fotos.
Ara bé, l'episodi que més complicitat ha generat amb l'opinió pública i ha despertat simpatia, fins i tot en persones republicanes, és la reacció que van tenir ella i els seus pares després de saludar els seus companys de promoció al tradicional besamans del 12-O al Palau Reial. L'escena va fer que la seva estrena en aquest acte es viralitzés a les xarxes socials i va generar tota mena d'especulacions sobre un possible vincle amorós amb un dels cadets, també entre els mitjans de comunicació catalans.
Potencial desaprofitat
L'adhesió que genera veure la princesa Elionor tenint comportaments propis d'una noia de la seva edat té un potencial que la monarquia espanyola està desaprofitant. Així ho defensa en una conversa amb l'ARA el consultor polític Xavier Tomàs, que constata que la cobertura que fa la Casa Reial espanyola de l'hereva al tron està "a anys llum d'altres monarquies" europees. Un dels problemes, afirma, és l'ús de les xarxes socials. "És l'única monarquia europea que no té Instagram", remarca Tomàs, que la contraposa a la britànica, la danesa o la sueca. Els seus hereus al tron tenen fins i tot comptes propis encara que són oficials i estan molt controlats.
S'hi mostra d'acord Comes, que adverteix que "estan intentant aconseguir tenir una imatge modernitzada mitjançant tàctiques comunicatives del segle passat". Una mostra d'això és que aquest dimecres la Casa Reial enviés als mitjans de comunicació una vintena de fotografies inèdites i personals de la vida de la princesa. Una manera de fer-la més humana i propera, però el consultor polític planteja: "Què és més creïble? Que enviï un correu amb imatges o que la princesa les pugi en un compte d'Instagram?". Per ara, la monarquia espanyola es limita als canals tradicionals. De fet, ni tan sols va compartir les imatges personals d'Elionor al compte d'X de la Casa Reial, que només fa publicacions d'actes institucionals.
Tomàs parla "d'externalització" als mitjans de comunicació de la producció de contingut que en altres monarquies és pròpia, amb equips dedicats exclusivament a produir contingut sobre els hereus al tron i difondre'l pels seus canals. "Els canvis comunicatius i polítics van tan de pressa que si la monarquia no és capaç de veure-ho, està posant en risc la seva supervivència", sosté. A parer de Comes, hi ha "marge de millora" en l'estratègia de la Casa Reial i vaticina que "sí que es podria blanquejar Elionor" per la via d'utilitzar les xarxes. La periodista especialitzada en la monarquia Pilar Eyre afirma en una publicació al seu canal de YouTube que és un "error" que s'amagui "la noia que hi ha sota l'uniforme" i troba a faltar "més gestos espontanis". "No sabem si és celíaca, si és esquerrana, si li agrada la música moderna, navegar o anar en moto", diu Tomàs, que alerta que "voler cuidar tant el seu perfil" pot "empitjorar-lo" perquè qualsevol detall que es filtri es "magnificarà", com va passar amb l'escena del besamans.
En aquest punt discrepa Fumanal. Segons la consultora política, "Elionor no pot tenir xarxes", ja que la prioritat és projectar que és una figura a la qual "no se li coneix cap relliscada". "No estan tractant d'humanitzar-la", opina, sinó de convèncer que pot donar continuïtat a una institució en plena "crisi reputacional". Fumanal, a més, apunta que la monarquia espanyola no aspira a la "mundanitat" que tenen d'altres com la britànica. El fet, a més, que hi hagi tot un ecosistema de mitjans "sistèmics" que no qüestionen la Casa Reial contribueix al manteniment d'aquesta estratègia.
A qui ha de seduir Elionor?
Amb el debat sobre les xarxes Tomàs i Comas posen el focus en quin és el públic a qui ha de tractar de seduir Elionor i conclouen que hauria d'apuntar als joves que s'informen principalment a través de les xarxes socials i tenen més desafecció amb la monarquia que sectors poblacionals de més edat. "No sé si una nena de 17 anys se sentirà identificada amb aquesta reina", deia Eyre. Per a Tomàs, hauria de ser una "prioritat" de la Casa Reial aconseguir l'adhesió de la generació que li serà coetània si algun dia regna i avisa dels riscs d'una "estratègia curtterminista".
Fumanal creu que cal prioritzar els objectius, i ara "no és en cap cas congraciar-se amb un públic jove sinó amb una gran part de la població que el que vol és perdonar la seva Casa Reial". "Quan tens una crisi reputacional no pots tapar tots els forats alhora", apunta, i veu més factible l'objectiu de recuperar els monàrquics desencantats que convèncer republicans. A més, defensa que fer caure la monarquia tampoc està entre les prioritats de l'agenda de partits espanyols no monàrquics. "Els que se suposa que són monàrquics són els que més mal li estan fent pressionant el rei per aturar l'amnistia", reflexiona.
Triomfarà el blanquejament?
El principal perill és Joan Carles I, que pot "fulminar" tots els esforços per donar una imatge "rehabilitada" de la monarquia, diu la politòloga. "És una pedra en el camí per aconseguir aquest objectiu", diu Comes. Mentrestant, el rei emèrit continua visitant Espanya en escapades relegades a l'àmbit privat. Dimarts no assistirà a l'acte oficial de jura de la Constitució que es prepara al Congrés, però fonts del Palau de la Zarzuela confirmen a l'ARA que sí que se l'ha convidat a l'acte privat que celebrarà la família just després al Palau Reial.