17 batalles i mitja per posar llum a Pegasus

Barcelona / Madrid / Brussel·les28 preguntes formulades i cap resposta. Aquest és el trist balanç de la compareixença que va fer aquesta setmana la directora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Esperanza Casteleiro, davant la comissió del Parlament Europeu que investiga el cas Pegasus. Malgrat que l'escenari era al més alt nivell, la responsable dels serveis secrets espanyols es va escapolir un cop més de donar explicacions sobre l'espionatge a una seixantena d'independentistes catalans. Set mesos després que esclatés el cas segueixen havent-hi més incògnites que certeses, i el dubte raonable ja és si mai s'arribarà a saber la veritat. Qui ho va ordenar? Quan va començar tot? Hi va haver infiltracions a telèfons mòbils sense autorització judicial? Per mirar de respondre totes aquestes preguntes ara mateix hi ha almenys 17 batalles i mitja en marxa, algunes de polítiques i altres de judicials. Madrid i Barcelona en són l'epicentre, però també hi ha ramificacions a Brussel·les i fins i tot podria arribar a Estrasburg. El pronòstic d'èxit, però, és reservat.

Madrid

Malgrat que encara no hi ha ni una sola resposta per emportar-se al sarró, és a Madrid on s'han mogut més coses sobre el cas. Allà, la justícia ha actuat més de pressa que a Barcelona. A l'Audiència Nacional, el jutge José Luis Calama manté oberta la investigació sobre l'espionatge amb Pegasus els mesos de maig i juny del 2021 al president Sánchez i els ministres Fernando Grande-Marlaska (Interior) i Margarita Robles (Defensa). Va obrir diligències a l'abril i va enviar una comissió rogatòria a Israel per obtenir informació de NSO Group, empresa propietària del malware, tot i que no ha rebut resposta. El magistrat també ha citat a declarar com a testimonis els ministres afectats i el titular de Presidència, Félix Bolaños, i per escrit han comunicat que el CNI no té cap informació a desclassificar sobre aquest assumpte.

A la capital espanyola també hi té cert protagonisme el vessant català del cas. A l'Audiència Nacional hi ha la querella que va presentar el president de la Generalitat, Pere Aragonès, pendent de si s'admet a tràmit i, sobretot, si s'incorpora a la causa del govern espanyol. Això permetria a la Generalitat accedir a la informació del cas que afecta Sánchez, però fonts jurídiques coneixedores de la situació ho veuen complicat. "No imagino un jutge de l'Audiència de corda espanyolista donant accés a informació sobre el govern espanyol", explica un jurista.

A més, a Madrid també hi ha una querella de l'expresident Torra i l'exvicepresident del Parlament Josep Costa dirigida directament contra Sánchez, a qui en tot aquest embolic alguns li atribueixen el paper de víctima i altres el de botxí. El problema és que el Suprem i l'Audiència es passen la pilota i no es posen d'acord en qui ho ha d'investigar. Això ha motivat fins i tot que els dos afectats presentessin un recurs d'empara al Constitucional. "Un galimaties", diu Costa en conversa amb l'ARA, que explica que la confiança en aclarir res per aquesta via és inexistent, però és imprescindible si després es vol acudir a la justícia europea. Finalment hi ha una querella al jutjat d'instrucció 29 de Madrid interposada per un altre dels espiats, Gonzalo Boye.

Però no tot són vies judicials. El govern espanyol també va prometre dos canvis legislatius: el més rellevant, una nova llei de secrets oficials que els aliats parlamentaris van qualificar d’insuficient en què situava en 50 anys prorrogables el mínim de temps abans de poder desclassificar matèries "d’alt secret". La norma ha de passar encara el tràmit parlamentari. A més, Pedro Sánchez va anunciar una reforma de la llei que regula el control judicial del CNI, per bé que encara no ha començat a caminar.

Barcelona

Si Costa denuncia el galimaties de Madrid, a Barcelona la situació no es queda curta. Segons ha pogut comptabilitzar l'ARA, a la capital catalana hi ha almenys vuits causes relacionades amb Pegasus impulsades per ERC, Junts, la CUP, l'ANC, Òmnium, el Govern i el Parlament. Aquí la clau és que estan disseminades en almenys set jutjats d'instrucció diferents –el 13, el 20, el 21, el 22, el 23, el 24 i el 32– perquè el magistrat del 32, que va rebre la primera denúncia ara fa més de dos anys –la de Roger Torrent i Ernest Maragall–, va rebutjar acumular-les en una sola causa. Per a un dels advocats dels espiats, Benet Salellas, no és un bon símptoma. Segons ell, si s'hagués concentrat tot en una causa "molt més gran", la investigació podria ser "més profunda", sobretot en un cas que per avançar necessita la "cooperació internacional", com a mínim amb Israel. Totes les causes avancen lentament. Les principals esperances ara estan concentrades en el jutjat 24, on ja han declarat com a víctimes l'eurodiputat Jordi Solé i l'advocat Andreu Van den Eynde. Ningú pot garantir, encara, que s'arribi a investigar. Finalment a Catalunya l'única via política oberta és la comissió d'investigació al Parlament sobre el cas. En les pròximes setmanes se citarà els compareixents i tothom dona per fet que Casteleiro serà un d'ells. També es té per segur que no respondrà i que, possiblement, ni tan sols compareixerà.

Brussel·les

A l'espera que l'eurodiputat Toni Comín decideixi si porta el cas a la justícia belga, a Brussel·les, les vies obertes són sobretot polítiques. L’informe preliminar de la comissió d'investigació de l'Eurocambra sobre el cas Pegasus assenyala que l’espionatge d'Espanya a líders independentistes ha sigut injustificat, ja que no “constituïen una amenaça imminent per a la seguretat o a la integritat de l’Estat”. Tot i això, el PP, el PSOE i Cs han bloquejat que el Parlament Europeu enviï a Catalunya una missió d'eurodiputats a investigar sobre el terreny. Fruit dels silencis de Casteleiro d'aquesta setmana, diferents eurodiputats es van queixar de la “manca de transparència de l’estat espanyol" i el van instar a "cooperar”. Tanmateix, el Parlament Europeu no el pot obligar a fer-ho. Tampoc la Comissió Europea sembla predisposada a fer alguna cosa. Aragonès hi va anar fa unes setmanes amb el tema sota el braç i va rebre'n bones paraules però poca predisposició. Analitzant el panorama globalment i veient les dificultats en tots els fronts, la mitja batalla que queda per completar el quadre és, un cop més, traslladar el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans d'Estrasburg. Per aquest moment, però, encara queda molt.