Un 155 total i indefinit: inconstitucional però difícil d’aturar

BarcelonaSi el PP recupera el poder després de les eleccions del 28-A, el primer consell de ministres iniciarà els tràmits per a aplicar el 155 a Catalunya. Pablo Casado ha promès una intervenció de la Generalitat sense límit de temps i de més abast que la que va executar Mariano Rajoy entre l’octubre del 2017 i el juny del 2018. Cs també apostaria de manera immediata per un 155 indefinit i que, aquest cop sí, arrabassés el control autonòmic d’àmbits com l’educació o els mitjans de comunicació públics. Diversos experts deixen clar que el plantejament que fan tant Casado com Albert Rivera per “restaurar l’ordre constitucional” a Catalunya és, paradoxalment, inconstitucional, però avisen que el marge per frenar una eventual nova aplicació del 155, sigui com sigui de dur, és molt limitat.

Que no es donen les condicions per intervenir la Generalitat és un argument de consens entre els constitucionalistes consultats. El professor de la UAB Josep Pagès destaca que a Catalunya no s’està incomplint la llei ni fent cap actuació que “atempti greument contra l’interès general d’Espanya”, tal com requereix la carta magna. “El 155 no es pot aplicar contra declaracions més o menys abrandades o pel fet que el Govern manifesti la seva preferència per la independència”, afegeix Xavier Arbós, catedràtic de dret constitucional de la UB. I hi coincideix la professora d’aquest àmbit a la UIC Montserrat Nebrera, que tanmateix assenyala que el caràcter abstracte del concepte interès general fa que es pugui adaptar en funció de la “perspectiva ideològica”. L’escletxa a la qual s’agafen tant Cs com PP.

Interpretació “restrictiva”

Els tres experts recorden, en tot cas, que l’aplicació de l’article -que hauria de ser avalat per la majoria al Senat- obliga la Moncloa a requerir prèviament la Generalitat en relació a accions concretes, i destaquen que la negativa del Govern a corregir-les no justificaria una intervenció total de l’administració catalana. Pagès, que ja qualifica el primer 155 de “cop d’estat”, insisteix que aquest article “no pot ser un botó vermell per suspendre l’autonomia”. La carta magna deixa clar que l’Estat podrà “donar instruccions a les autoritats de les comunitats autònomes”, però en cap cas parla de “destitució o substitució del poder autonòmic”, assenyala el professor, i Arbós afegeix que “canviar el sistema de distribució de competències” sense modificar l’Estatut suposaria una “lesió gravíssima de l’ordre constitucional”. La interpretació “restrictiva” que consideren que cal fer del 155 també s’ha d’aplicar, segons Nebrera, a la durada de la intervenció. “La temporalitat de la mesura en cap cas ha de ser indefinida”, s’hi suma Pagès, i Arbós veuria inconstitucional que no es posés “un horitzó temporal” a la intervenció. Tot i aquestes observacions, la carta magna no estableix explícitament un límit temporal al 155.

El fet que l’article no estigui desenvolupat normativament obre la porta a múltiples aplicacions, i és per això que Rajoy el va utilitzar, entre altres coses, per dissoldre el Parlament i convocar les eleccions del 21-D. El marge de discrecionalitat que tindrien PP o Cs per repetir i endurir l’operació, doncs, seria generós, i difícilment se’ls podria aturar si tinguessin el poder i prou vots al Senat. “No hi ha marge per oposar-s’hi, a banda de presentar un recurs d’inconstitucionalitat”, afirma Pagès, i recorda que el Tribunal Constitucional (TC) encara no ha resolt els recursos contra la primera intervenció que van presentar Podem i el Parlament el desembre del 2017 i el gener del 2018, respectivament.

Aquest tipus de recurs podria ser presentat pel Defensor del Poble, 50 diputats del Congrés o el Senat i qualsevol Parlament autonòmic -no per la Generalitat, si estigués totalment intervinguda-, però no podria incloure la petició de suspendre cautelarment la intervenció. En cas de ser resolts positivament en plena aplicació del 155, Arbós explica que el TC podria anul·lar l’acord del Senat mitjançant el qual es va avalar la mesura i aixecar l’aplicació de l’article. Nebrera, però, es mostra escèptica amb aquesta possibilitat: “El mecanisme per recórrer la constitucionalitat del 155 no és tan immediat com requeriria”. A parer seu, només una resolució propera dels recursos pendents podria servir per dissuadir les intencions de la dreta: “A veure què diuen els que tant s’omplen la boca dient que l’última paraula la té el TC”.